Creix l'evidència
Publicitat de l'antidepressiu més famós del món
Un altre estudi. Es torna a posar seriosament en dubte la utilització de fàrmacs antidepressius com a tractament de primera elecció per a la depressió. El seu consum a Espanya suposa un cost mitjà de 745 milions d'euros anuals, xifra que no es veu justificada des d'un punt de vista empíric. Altres investigacions (Kirsch, 2008; Khan, 2002) han demostrat amb anterioritat que, en comparació amb el placebo, l'eficàcia d'aquests psicofàrmacs és pràcticament inexistent en casos de depressió lleugera, moderada i fins i tot greu. Només en casos molt severs es nota el benefici.
Malgrat que l'evidència creix, les societats occidentals encara presenten un patró abusiu i indiscriminat de consum. No és prou evident l'aposta per la psicoteràpia, que presenta avantatges addicionals davant dels fàrmacs, com ara el manteniment dels canvis en el temps, la disminució de la probabilitat de recaigudes i l'absència d'efectes secundaris, així com l'estalvi econòmic, en relació a l'enorme despesa farmacèutica.
L'OMS recomana la combinació de tractament farmacològic i psicològic. L'institut NICE, per la seva banda, que marca les directrius de la política sanitària al Regne Unit, assenyala que la intervenció psicològica ha de ser el tractament de primera elecció per al trastorn depressiu lleuger i moderat. En els casos servers, es recomana la combinació farmacològica i psicoterapèutica. Què esperem, doncs, per fer un canvi?
Comentaris
En la meva professió -sóc mestra- ho veig tot sovint, baixes llargues per depressions o angoixes que acaben amb fàrmacs i el que vol tractament psicològic s'ha d'espabilar.
Lluís, la 'píndola de la felicitat' és una idea tan seductora que ha fet fortuna com a producte comercial, el prozac és la pastilla més venuda de tots els temps. Certament, si estem mig adormits no pensem tant i no fem tanta nosa! Mentrestant, les grans companyies s'omplen les butxaques. Personalment, prefereixo el sofriment i la lucidesa a anar zombie per la vida.
Núria, aquí la pregunta seria: per què els mestres pateixen tantes depressions? què hauria de canviar en l'entorn educatiu per què es pogués treballar amb una major tranquil·litat? Respondre aquestes preguntes és bastant més complicat que receptar una pastilla. La sanitat pública necessita més psicòlegs. Actualment, hi ha persones amb necessitats urgents als quals es dóna hora per d'aquí quatre mesos. Un cop davant del professional, vint minuts de visita i cap a casa!