Creix l'evidència


Publicitat de l'antidepressiu més famós del món

Un altre estudi. Es torna a posar seriosament en dubte la utilització de fàrmacs antidepressius com a tractament de primera elecció per a la depressió. El seu consum a Espanya suposa un cost mitjà de 745 milions d'euros anuals, xifra que no es veu justificada des d'un punt de vista empíric. Altres investigacions (Kirsch, 2008; Khan, 2002) han demostrat amb anterioritat que, en comparació amb el placebo, l'eficàcia d'aquests psicofàrmacs és pràcticament inexistent en casos de depressió lleugera, moderada i fins i tot greu. Només en casos molt severs es nota el benefici.

Malgrat que l'evidència creix, les societats occidentals encara presenten un patró abusiu i indiscriminat de consum. No és prou evident l'aposta per la psicoteràpia, que presenta avantatges addicionals davant dels fàrmacs, com ara el manteniment dels canvis en el temps, la disminució de la probabilitat de recaigudes i l'absència d'efectes secundaris, així com l'estalvi econòmic, en relació a l'enorme despesa farmacèutica.

L'OMS recomana la combinació de tractament farmacològic i psicològic. L'institut NICE, per la seva banda, que marca les directrius de la política sanitària al Regne Unit, assenyala que la intervenció psicològica ha de ser el tractament de primera elecció per al trastorn depressiu lleuger i moderat. En els casos servers, es recomana la combinació farmacològica i psicoterapèutica. Què esperem, doncs, per fer un canvi?

Comentaris

Clidice ha dit…
ja tens raó ja, que el metge aixequés el cap i parés d'escriure receptes no seria una mala cosa. Ara que amb les retallades pressupostàries no sé si poden fer-ho gaire :(
Lluís Bosch ha dit…
Vivim en un món molt aficionat a les píndoles, jo crec que dependent d'elles. Em fa l'efecte que ens volen tenir semi-drogats per anar fent.
Núria Talavera ha dit…
També penso que la sanitat pública no ofereix una atenció adient per a les malalties psíquiques, i per tant el metge de capçalera és el que acaba tractant una depressió, per exemple. Això vol dir que si vols un psicòleg per fer teràpia te l'has d'acabar pagant de la teva butxaca, i el metge de família segurament acaba receptant la píndola.

En la meva professió -sóc mestra- ho veig tot sovint, baixes llargues per depressions o angoixes que acaben amb fàrmacs i el que vol tractament psicològic s'ha d'espabilar.
Clidice, si s'apostés per la psicoteràpia i altres tractaments alternatius, de ben segur que la despesa sanitària es rebaixaria enormement amb el pas dels anys. Ara, això fés-li entendre a la Trinidad Jiménez, que no veu més enllà de les properes eleccions!

Lluís, la 'píndola de la felicitat' és una idea tan seductora que ha fet fortuna com a producte comercial, el prozac és la pastilla més venuda de tots els temps. Certament, si estem mig adormits no pensem tant i no fem tanta nosa! Mentrestant, les grans companyies s'omplen les butxaques. Personalment, prefereixo el sofriment i la lucidesa a anar zombie per la vida.


Núria, aquí la pregunta seria: per què els mestres pateixen tantes depressions? què hauria de canviar en l'entorn educatiu per què es pogués treballar amb una major tranquil·litat? Respondre aquestes preguntes és bastant més complicat que receptar una pastilla. La sanitat pública necessita més psicòlegs. Actualment, hi ha persones amb necessitats urgents als quals es dóna hora per d'aquí quatre mesos. Un cop davant del professional, vint minuts de visita i cap a casa!
Anònim ha dit…
Que fins i tot en temes com aquest la política sigui un impediment per a avançar demostra fins a quin punt la societat està "malalta".
Albert, és cert que la política hi té molt a dir però també considero que els ciutadans hem de ser més exigents amb el sistema sanitari i amb nosaltres mateixos. Hi ha moltes persones a les quals ja els està bé anar tirant de pastilles... Penso que hauríem de tenir una actitud molt més activa respecte la nostra salut.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia