Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2011

Tisorada per avui, gana per demà

Imatge
La pobresa infantil tindrà efectes devastadors a llarg termini, si no es prenen mesures adequades al respecte. El sistema assistencial de beneficència s'ha mostrat insuficient. Només vaig poder veure una part de l' entrevista que Josep Cuní va fer-li al president de la Generalitat, ahir a la nit. Quan em vaig adonar que continuava en la seva obstinada línia de defensar les tisorades, com un bé per al conjunt del país, vaig tirar la tovallola. Una cosa és que el Govern segueixi el dictamen impositiu dels mercats, fins a l'extrem de la immolació i l'altra, molt diferent, que els ciutadans hàgim de combregar amb rodes de molí. En el moment que sento que em prenen el pèl, canvio de canal. Encara resultarà que mitja Catalunya està en peu de guerra per pur caprici o per una tossuda negació a acceptar allò que s'ha mostrat com l'únic camí possible, per a sortir del túnel de la mal anomenada crisi econòmica. Precaris si però no ximples. Han estat molts els professional

Les "classes del Barça"

Imatge
Els Barça Toons són una manera efectiva de fer arribar els èxits del club a la mainada, alguns educadors els utilitzen a l'aula En una ocasió, una nena m'explicava que la seva mestra, en una escola pública, li feia cantar l'himne del Barça a l'aula. Uns dies més tard, contemplava com un monitor d'esplai corejava la mateixa cançó, mentre una filera de nens i nenes l'acompanyava a pulmó obert, pel passeig de Palamós. No cal dir que em van semblar dos episodis desagradables, no tans sols pel fet que sigui de l'Espanyol sinó perquè no trobo que es tracti d'activitats precisament pedagògiques. Si un infant és del València, el Rayo Vallecano o, simplement, s'avorreix amb el futbol, no veig per quin motiu ha d'entonar la melodia blaugrana, dins del marc d'una activitat educativa. Em qüestiono on és el respecte a la diversitat. ¿Fins a quin punt una criatura que no hi sigui aficionada, es pot sentir incòmoda o pot expressar lliurement la seva discr

L'obstinada negació del sexe lèsbic

Imatge
Eva Longoria, en una escena del film Without men El Festival de Cinema Gai Lèsbic de Barcelona , ha retirat de la programació la pel·lícula Without men. Es veu que unes implacables tisores han eliminat les escenes lèsbiques del muntatge. El distribuidor a Espanya ha considerat que s'havien de suprimir. Evidentment, la història ha quedat escapçada i ara resulta incomprensible per a l'espectador. La decisió de rebutjar la cinta, en aquestes condicions, em sembla completament encertada. No només perquè és una reacció necessària davant de la discriminació sinó perquè estem davant d'un acte flagrant de mutilació artística. ¿Què ha portat el distribuidor a optar pel camí de la censura? ¿L'ha trucat algun aspirant a ministre, defensor de les teràpies per a curar l'homosexualitat? ¿Ha estat influït per les tertúlies del Gato al agua ? ¿Albira una aclaparadora victòria electoral conservadora, com les parelles que es casen a corre-cuita ? Bromes a part, aquesta notícia resul

Tot recordant la pilota basca

Imatge
En el documental La pelota vasca. La piel contra la piedra (2003) es mostren diverses cares del conflicte al País Basc, un exercici poc freqüent en els mitjans de comunicació Qualsevol cosa que es pugui escriure sobre el tema serà, inevitablement, controvertida. Ben disposada a acceptar la discrepància, també oferiré el meu punt de vista. Considero que el final d'ETA s'ha escenificat, política i mediàticament, amb el mateix enfoc hiperbòlic i atrofiat, al qual estem avesats, quan es parla públicament del terrorisme a Euskadi. Tot aquest guirigall em resulta pesadíssim, sobretot quan penso en les arrels històriques de la brutalitat etarra i la quantitat de violència quotidiana que passa desapercebuda, en titulars i columnes. Algun dia caldria estudiar amb profunditat la intoxicació perversa vinculada a l'hostilitat al País Basc. Totes les vegades que he viatjat a aquella terra, he tingut la impressió, dins dels meus límits de visitant ocasional, que hi havia un abisme inso

Recordar, per a no repetir

Imatge
Recentment, s'han complert cinc anys de l'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya Recordar, per a no repetir, -escrivia Sigmund Freud-, és una funció pròpia de la memòria. Com bé sabeu, el pare de la psicoanàlisi, malgrat que ateu, era d'origen jueu i també va sofrir a la pròpia pell la xacra de l'antisemitisme que assotava Europa, la primera meitat del S.XX. Una part de la seva família va morir en els camps d'extermini del nazisme. El tram final de la seva obra va estar fortament influït pel fanatisme del Tercer Reich i els perills que suposava per a la civilització. Recordar, per a no repetir. Resulta colpidor el silenci còmplice dels ciutadans que renegaven obstinadament la investigació dels crims atroços contra la humanitat, perpetrats pel règim de Hitler. La negació és un mecanisme realment efectiu i el poder disposa de maneres convincents de vendre la seva versió de la Història, en funció dels propis interessos. Algunes persones han declarat que

De polítics i tisores

Imatge
El líder del PP tallava una cinta inaugural, en una visita a Colòmbia Aviat oblidarem els anys gloriosos de la disbauxa financera, quan associàvem els polítics i les tisores al moment de tallar les cobejades cintes inaugurals. Les guardaven al calaix i només les deixaven al sastre de confiança, perquè confeccionés algun vestit presidencial. Aeroports per allà, estacions per aquí. El país era pur frenesí. Les infraestructures públiques no sempre estaven pensades en clau de necessitat ciutadana -on hauríem anat a parar- sinó que calia construir-les en funció del potencial electoralista. Tants vots, tantes terminals. Els ciutadans estàvem cofois, per la promesa de progrés imparable. Tot eren paperets i serpentines. Acudíem a la cita de les urnes, obedients, com a bons demòcratres, a beneir-los per la seva generositat. Fruit d'aquella orgia inaugural, tenim luxosos trens fantasma , mobilitzats pel territori espanyol, en la més pregona de les buidors. Les pobres màquines ignoren el sen

Acúfens, símptoma d'una societat estressada

Imatge
El percentatge de persones afectades pels acúfens ha augmentat a causa de la crisi econòmica El País publicava ahir un necessari reportatge sobre el preocupant increment de pacients afectats pels acúfens, dolència també coneguda amb el nom de tinnitus. És un text tan recomanable com ho són les lúcides reflexions dels lectors que han decidit afegir-hi un comentari. Segons els experts, s'ha registrat un augment considerable de casos, arran de la situació d'estrès provocada per la crisi financera actual. Pels qui no conegueu aquest trastorn, les seves causes i possibles teràpies, podeu consultar les associacions especialitzades, que contesten amb molta correcció les preguntes més freqüents . Malgrat que existeix recerca sobre el tema, molts afectats lamenten que no s'hi aboquin prou recursos, atesos els milions de persones que pateixen acúfens, arreu del món. La primera vegada que en vaig conèixer un cas, jo era una adolescent i va semblar-me un fenomen com de cièn

La duquessa d'Alba i la "global revolution"

Imatge
L'humorista Ferreres ironitza lúcidament sobre la polèmica del PER a Andalusia. Que dejenen paz a los pobres jornaleros -demana la duquessa-, más vale tenerlos en el bar tomando cañas a que invadan mis fincas pidiendo la reforma agraria Segons l'activista canadenca Naomi Klein , la crisi que vivim actualment és fonamentalment un problema de distribució de recursos. Els indignats de Wall Street proclamen que formen part del 99% de ciutadans asfixiats, confrontats a un explotador 1% de milionaris, el qual ha acumulat fraudulentament una fortuna indecent i no té cap intenció de controlar el seu insaciable afany devorador. És sobrer recordar novament la interminable tirallonga d'abusos, associada a les grans corporacions. Un dels principals èxits de la global revolution és que els problemes que pateixen els oprimits d'una banda del planeta, s'assembla extraordinàriament als que vivim els ciutadans de l'altra punta. El dia d'avui de ben segur que quedarà mar

Anuncis de prostitució: motius per a l'esperança?

Imatge
El passat mes de juliol, el Govern espanyol va fer un pas endavant en la prohibició de publicitat de prostitució , tant en la premsa de paper com digital En aquest país, cada vegada que algú pronuncia la paraula prohibició, salta algun ciutadà enrabiat, disposat a defensar a qualsevol preu la santíssima llibertat. Una llibertat que, curiosament, és vàlida només en segons quines situacions. No negaré que en certs casos la reacció sigui comprensible però quan fem referència als anuncis de prostitució, l'oposició em sembla tan rància i obsoleta que no paga la pena perdre-hi un sol minut. Més enllà dels interessos econòmics, no veig per quin motiu cal mantenir la complicitat amb les màfies explotadores, en les pàgines dels diaris. El percentatge de dones que exerceix el treball sexual en condicions d'autonomia és tan irrisori que tampoc serveix de pretext. Als Estats Units i a la resta de països europeus no fan pas tants escarafalls. Els anuncis de contactes estan estrictamen

Rota, l'última mentida de Zapatero?

Imatge
La Plataforma contra las bases militares ha convocat a Rota una manifestació per al proper 6 de Novembre. A la imatge, un grup protestava contra la intervenció bèl·lica a Líbia. La presència nord-americana ha estat sempre controvertida, a la Badia de Cadis. Foto de Javier Fergo. Fa uns quants dies, un usuari de Twitter comentava que pràcticament no tenia temps d'empipar-se per una notícia, que ja sorgia un altre motiu per a l'exasperació. Certament, hi ha raons a cabassos per agafar una enrabiada rere l'altra. Ja he escrit en aquest blog el temor que suscita en una servidora la progressiva pèrdua de formes democràtiques. Considero que amb l'anunci de la participació espanyola en el sistema antimíssils de l'OTAN , hem abandonat l'àmbit de la indignació per a penetrar directament en el regne de l'estupor. Zapatero ha signat un acord amb el responsable de defensa nord-americà i Anders Fogh Rasmussen, secretari general de l'OTAN, a l'esquena de la ciut

Tres dones "netegen" el Nobel de la Pau

Imatge
Ellen Johnson-Sirleaf, al costat de Laura Bush, el dia de la seva investidura com a presidenta de Libèria, el febrer del 2008, a Monròvia. Foto de Shealah Craighead/ Casa Blanca. El Nobel de la Pau va camí de convertir-se en un macabre acudit global. Si em permeteu la comparació, seria l'equivalent planetari de la Creu de Sant Jordi, atorgada a eminències tan enlluernadores com Fèlix Millet. Hom diria que els membres del comitè noruec posen tot el seu esforç en cercar el guanyador més inconvenient, a fi i efecte de desencadenar una onada de crítiques enceses. Malgrat les incomptables pífies de la respectada institució, encara hi ha mitjans que exalten les virtuts dels dubtosos vencedors, a través d'un enfocament pueril, exempt de crítiques i anàlisis en profunditat. Qualsevol ciutadà que no hi entengui un borrall de política internacional -com una humil servidora- és capaç d'ensumar el tuf pudent que desprenen els guardons. Honorar la tasca reconciliadora de Johnson-S

Steve Jobs tenia un costat fosc

Imatge
Steve Jobs va ser un líder carismàtic però també tenia un costat fosc remarcable La defunció de qualsevol ésser humà, després de perdre la batalla contra el càncer és dolorosa. Si parlem d'un referent brillant en l'univers de la informàtica és natural que es produexi un ressò mediàtic considerable. No obstant això, penso que hi ha quelcom inquietant en el fet que una aclaparadora majoria de diaris posin en primera plana la pèrdua de Jobs i li concedeixin un espai desorbitat en cròniques o columnes d'opinió. En aquests moments, lamento que la mort de centenars de milers de persones a causa de la fam passi cada dia desapercebuda. Avui tampoc no se'n canta ni gall ni gallina. Desgraciadament, sempre hi ha algun gran tema que eclipsa els drames humanitaris. El retrat que dibuixen del fundador d'Apple és igualment pertorbador. Només podem trobar-hi paraules elogioses. Genial, visionari, il·lusionista, pioner o revolucionari són alguns dels adjectius amb els quals el def

Una convulsió planetària

Imatge
La xacra de la violència econòmica, representada en una performance de Liberty Plaza , a Nova York Les ocupacions avancen com un foc imparable, en una muntanya resseca i esventada. La repressió, una vegada més, ha motivat la simpatia ciutadana. Les distorsions mediàtiques i la brutalitat policial actuen com la benzina de l'incendi. Del 15-M a la revolució global. Ningú podia preveure que els aires de llibertat nord-africans s'escamparien arreu. Sembla que aquesta convulsió planetària sorgeixi de les entranyes de la humanitat. Fa la impressió que procedeix d'un indret remot i comú, que teníem oblidat. Penso que vivim un moment històric vertaderament emocionant i transcendent. Per més que s'esforcin a ignorar-lo, no deixarà d'existir. Algunes persones opten per creure's les seves pròpies mentides però la realitat és tossuda i no vol cedir a les perversions dels titulars. Entenc que aquesta voluntat massiva de canvi no és fàcil de pair. Ahir mirava un vídeo per

Canals alternatius, a la recerca de la innocència perduda

Imatge
El canal de Youtube de We Are Change retrata la cultura de la violència promoguda per la classe dirigent i les protestes ciutadanes pacífiques als Estats Units Al marge de comptades cròniques estimulants, sempre massa breus, quan miro el TN de TV3 tinc la impressió que estic davant d'una espai propagandístic de baixíssima qualitat. Poso la televisió per sentir un soroll de fons, mentre estic ocupada en altres activitats. Si els presentadors apunten una notícia interessant, llavors em connecto a la pantalla i intento pensar fins a quin punt la notícia està adulterada. Dóno per descomptat que la llibertat d'expressió brilla per la seva absència i que el reporter fa allò que bonament pot per explicar els esdeveniments que li permeten transmetre. Llavors em qüestiono què ens ha conduït fins aquí. Com aquell matrimoni que recorda que un dia va ser feliç i ha culminat el seu trajecte en la més amarga de les desavinences, pregunto: Què hem fet malament, per distanciar-nos d'aques