Si plores perquè has perdut el Sol...

Suposo que esteu al corrent del cas del primer home embarassat del nostre país. És un jove de 25 anys, que va néixer a Jaén com a Estefanía i ara es diu Rubén. Es va sotmetre a un tractament hormonal per tal de canviar de sexe però va conservar l'aparell reproductor femení, la qual cosa li ha permès iniciar un procés de gestació. Ell i la seva parella esperen bessonada. Quan hagi parit, ha declarat que s'operarà de manera definitiva, per esdevenir un home "complet". Fa uns dies, li van fer una entrevista a l'Hora Q (molt respectuosa, en cap moment va caure en la morbositat) i aparentava ser un home segur, tranquil i equilibrat, convençut de la seva decisió, impassible davant de la tempesta mediàtica que s'ha desencadenat al seu voltant. Per començar, ha de fer front al desconeixement i rebuig que encara existeix respecte la transsexualitat . En segon lloc, a l'oposició de molts ginecòlegs, que consideren que el seu estat és absolutament contranatural i po...

Recordo el lema dels joves punk dels anys vuitanta: No future; un clam nihilista, segons el qual calia viure desenfrenadament, morir jove i deixar un bonic cadàver. A l'any 2009, les expectatives de futur també són limitades per als joves, encara que d'una manera ben diferent... El País publicava ahir un excel·lent reportatge sobre l'anomenada "Generació Zero". El rotatiu assenyalava que Espanya encapçala el rànquing de joves aturats de la Unió Europea (destaquem sovint en els llistats més depriments). La "Generació Zero" la formen un grup de joves ben preparats, de menys de trenta anys, que han acabat la formació acadèmica en plena crisi econòmica. Malgrat que tenen talent i empenta per a treballar, es troben sense oportunitats laborals i han de tornar a casa dels pares. Els que tenen recursos econòmics i reben recolzament familiar, opten per continuar formant-se: fan màsters, postgraus i cursos de tota mena. Paral·lelament, treballen en feines precàr...

La solució Després de la revolta del 17 de juny el secretari de la Unió d’Escriptors va fer repartir fulls de propaganda a la Stalinallee. Hom hi podia llegir que el poble havia perdut la confiança del govern i que només treballant doble podria reconquerir-la. No seria molt més senzill que el govern dissolgués el poble i n’elegís un de nou? Bertolt Brecht Traducció de Feliu Formosa

L'alcohol és, amb diferència, la droga més popular entre els menors i adolescents espanyols, que s'inicien en el seu consum abans dels 14 anys, segons les últimes enquestes dutes a terme pel Ministeri de Sanitat, que n'han detectat un lleuger descens. Preocupa especialment la implantació d'un nou patró: la fartanera de cap de setmana, un consum compulsiu d'alcohol que es combina amb altres substàncies i en què destaquen els combinats (58,4%), la cervesa (34,1%) i el vi i els licors forts (27%). Aquests hàbits de consum es tradueixen en la proliferació entre menors de pancreatitis i hepatitis agudes, accidents vasculars i comes etílics. També hi ha documentats casos d'infarts i hemorràgies cerebrals després d'episodis d'intoxicació etílica aguda. L'alcohol incideix també en les relacions sexuals de risc, els embarassos no desitjats, la transmissió de tota mena de malalties sexuals i els accidents de trànsit. Un estudi portat a terme pel Min...

La crisi econòmica ha vingut acompanyada del resorgiment de valors que semblaven definitivament perduts. El replantejament de l'economia mundial està estretament lligat a valors efímers i superficials, que ens han conduït fins al fracàs actual. L'èxit de vendes d'alguns títols apunta cap a la necessitat de recuperar l'esperança i l'optimisme. Avui, El Periódico de Catalunya es fa ressò d'un grapat de novetats editorials que són històries de superació personal, autèntiques lliçons de vida en temps d'aversitat: El món sobre rodes , d’Albert Casals (Edicions 62 ) El ángel del ala partida , d’Abderrahman Ait Khamouch (Now Books) Cáncer, el fin de un mito. Historias reales de superación , de José Ramón Germà Lluch (Planeta) Jo vaig vèncer el càncer de pit , de Thérèse Nehr (Pagès Editors) Un ataque de lucidez , de Jill B. Taylor (Debate) La sort del meu destí , d'Isidre Esteve (Ara Llibres) El món groc , d'Albert Espinosa (Rosa dels Vents) Les veus del la...

Potser alguns de vosaltres sentiu una mica de cansament aquests dies, una fatiga injustificada a l'hora de realitzar activitats quotidianes. No em puc aventurar a fer-vos un diagnòstic online però tal vegada patiu astènia primaveral, un trastorn benigne que pot aparèixer amb l'arribada de la primavera . Tot i que les seves causes exactes encara es desconeixen, alguns autors han assenyalat que podria estar relacionada amb una dificultat per adaptar-se a les condicions de llum, pressió, humitat i als canvis horaris associats a la nova estació. Si hi voleu posar remei, us enllaço amb uns quants consells per a tractar-la. No cal dir que aquesta situació ambiental, a banda de les al·lèrgies i l'aixafament, també ens aporta beneficis. És un bon moment per gaudir de la natura, practicar més esport o passar llargues estones al carrer. Un cop acostumats, ens hi trobem la mar de bé...

A Palafrugell, hem tingut un cap de setmana d'allò més mogudet. El dissabte, el dinar de la Sopa de Pedres , va ser tot un èxit. Es van recollir al voltant de 4.000€ i s'hi van aplegar unes 700 persones. Malgrat la importància de les xifres, penso que el gran triomf de la jornada va ser l'alt grau d'implicació ciutadana. Ja he perdut el compte del nombre de voluntaris i voluntàries que van posar el seu gra de sorra perquè tot sortís tal i com estava previst. Cal agrair-los el seu esforç i generositat. Així mateix, a totes les persones que van col·laborar comprant tiquets per menjar alguna de les tres classes de sopa que van preparar els alumnes de l'escola de cuina (boníssimes, per cert) o que porten productes de primera necessitat al rebost de Càritas, al Casal. Val a dir que encara queden ciutadans reticents que, per desconeixement o per ignorància, rebutgen aquestes iniciatives socials. És necessari prendre consciència que no només beneficien a les persones afec...

Quan Penélope Cruz va recollir el seu Oscar (quantes vegades hem vist les imatges!) va dir, entre altres coses, que ella provenia d'Alcobendas, on rebre el daurat guardó no era precisament un somni realista. Quan era una nena, la nit dels Oscar, Penélope se la passava en blanc davant de la tele, pendent del xou de les estrelles de cine. Amb aquestes senzilles paraules, es va posar el públic a la butxaca; deu ser per això que a Los Angeles l'adoren. La madrilenya va resumir l'essència del somni americà, segons el qual tots els habitants dels Estats Units poden assolir els seus objectius, amb igualtat d'oportunitats, únicament a través de l'esforç i la determinació. Són tantes les vegades que ens han explicat aquesta història (darrerament Obama ens l'ha recordat) que fins i tot ens ho hem arribat a creure. El mite americà no coneix fronteres, atreu ciutadans d'arreu del món que busquen fortuna lluny dels seus països. Poques vegades, però, es fa esment de les ...

Suposo que, si mireu la televisió, heu vist l'anunci de Mutua Madrileña . Aquell cor entusiasta, gairebé maníac, que es felicita de formar part del club d'assegurats. Estic convençuda que la repetitiva musiqueta soy, soy, soy té prou potencial com per crispar el mateix Dalai Lama. La insistent promoció fa bona la dita: donde no hay publicidad, resplandece la verdad ... Últimament hi ha bastantes assegurances privades que inclouen la psicologia dins de les seves especialitats. El que no s'explica, evidentment, són les precàries condicions de treball, que no respecten ni de lluny les recomanacions del Col·legi Oficial de Psicòlegs. Sense entrar en detalls, us diré que, a mi, personalment, em sortiria molt més a compte fregar escales (amb tots el respectes cap aquesta honrada tasca) que atendre els pacients d'una mútua. Bé, tindria l'opció de fer sessions de pocs minuts i despatxar els problemes de la gent amb qualsevol consell de pa sucat amb oli. Hi ha alguns psicò...

Després de fer molts tombs per la vida, Lesly Kiss (Barcelona, 1981) es va presentar a un càsting per rodar pel.lícules pornogràfiques. D'això ja fa quatre anys i n'ha rodat més de 60. Ara explica la seva vida al llibre Nacida inocente (Ediciones Robin Book), que es presenta avui. -La seva vida és una tragèdia. -Tres setmanes després del meu primer aniversari, el meu pare va matar la meva mare i després es va suïcidar. Vaig viure amb la meva àvia, una dona que mai em va fer un petó. He intentat suïcidar-me cinc cops. He dormit al carrer i els homes m'han explotat i maltractat.- -¡Uf!, sort que el llibre té final feliç, vostè s'enamora. -Tenia final feliç, però un cop imprès em vaig separar del nòvio. -¿Sí? -Vaig veure que m'enganyava. -Els homes la van utilitzar, va començar al cine porno pel seu nòvio. -Em va dir que era una cosa temporal, fins a recuperar-nos del pagament d'una hipoteca. Ens havien avalat els seus pares i jo tenia por que ells perdessin casa ...

D'un temps cap aquí, he escrit diverses vegades sobre el fet que la crisi econòmica pot augreujar el problema de les addiccions. Cal tenir en compte que els joves són un dels col·lectius més vulnerables a caure en una espiral de dependència. Per un costat, sabem que s'inicien més aviat en el consum de substàncies com ara l'alcohol i el cànnabis i que la percepció de risc que tenen sobre el perill que comporta per a la salut és baixa. Per altra banda, les xarxes de distribució de droga accedeixen millor als adolescents i els ofereixen preus cada cop més econòmics. El Punt publica avui que la unitat de ludopaties del parc hospitalari de Salt, ha detectat per primera vegada casos d' addiccions múltiples entre els joves; concretament al joc, l'alcohol i la cocaïna. El rotatiu també informa de l'augment d'usuaris enganxats a internet. Les necessitats són clares, no ens hem de cansar de repetir-les: recursos sanitaris, justícia, investigació policial, educació i...

La mort de la metgessa de Múrcia , assassinada per un pacient que li va disparar quatre trets, ha reobert el necessari debat sobre la seguretat amb la qual treballa el personal sanitari. Avui llegeixo a La Vanguardia que Espanya és capdavantera en el nombre d'agressions registrades als professionals de la salut. Es calcula que set de cada deu treballadors ha patit un atac al llarg de la seva carrera, tot i que només el 5% ha decidit denunciar-lo. Està clar que ens trobem davant d'un fenomen complexe, que no es pot ventilar condemnant només la mala educació dels ciutadans. Per una banda, hem de tenir en compte que la violència és una xacra social que es posa de manifest en molts àmbits (família, escola, entorn laboral, mitjans de comunicació, política...) i que la crisi econòmica i de valors en són causes importants. Pel que fa a l'entorn estrictament sanitari, penso que un factor decisiu són les precàries condicions del sistema, que es troba col·lapsat i sense recursos, l...

Un problema que veig de manera molt freqüent a la consulta és la difícil relació que mantenen algunes mares amb les seves filles. Ho diré d'entrada: la majoria de vegades, les adolescents se'ls pugen a la gepa. Sovint es tracta de dones treballadores que han lluitat tota la vida per donar el bo i millor a les criatures. No es pot dir que les hagin malcriades, ni que hagin descuidat la seva educació (el sol fet que vinguin al psicòleg ho demostra) però, sense voler-ho, poc a poquet, s'han deixat governar per la seva tirania. Un altre ingredient habitual d'aquest tipus de vincle és la personalitat temperamental de la noia, que vol sortir-se amb la seva peti qui peti, sense tenir en compte per a res l'opinió dels altres. A l'hora d'assumir les conseqüències dels seus actes, però, sempre serà la mare qui haurà d'afanyar-se a apagar focs, cames ajudeu-me. Les joves acostumen a tenir parella ben aviat, al voltant dels quinze anys, i posen per davant la seva ...

Diversos psicòlegs han exigit el tancament definitiu de l'escola Albertville de Winnenden, on el jove de disset anys Tim Kretschmer, va assassinar setze persones a sang freda. L'expert en traumes Christian Lüdke, que ja va atendre els estudiants de l'institut Guttenbert d'Erfurt, on un altre adolescent va matar setze joves abans de treure's la vida, ha declarat: "no serà suficient amb pintar les parets, ja que l'escola s'ha convertit en el lloc d'un crim. Mai més s'hi ha de donar classe". M'ha cridat molt l'atenció la recomanació de Lüdke. Si bé és cert que estem davant d'un succés terrible, difícilment comparable amb cap altre, la decisió de tancar el centre educatiu m'ha semblat, si més no, qüestionable. No podem dir que hi hagi receptes màgiques, que es puguin aplicar en tots els casos, però en contextos traumàtics es recomana just el contrari. Seguint la lògica del Lüdke, també s'haurien hagut de clausurar la termin...

Som molt humils els dos Però tenim la música Però et puc fer uns versos i lligar-los després Amor meu jo t'estime per a tota la vida Per a besar-te i fer-te com d'amagat un fill Per a veure't el ventre completament rodó Per a veure't parir agafant-me una mà Per a veure el poal ple de sang i excrements Per a besar-te el front suorós i de grenyes Amor meu jo t'estime Sense tu em moriré Ploraré pels carrers i hauran tancat les portes I no sabré on anar ni donar cap indici Amor meu si tu em deixes jo em perdré pels carrers Jo em perdré per la vida si no em deixes mirar-te Si no puc estimar-te de la nit al matí Vicent Andrés Estellés La casa de la música vora el mar, IV. [Foto: PaleHeart ]

El proper 21 de març, a Palafrugell es portarà a terme la iniciativa solidària i festiva "Sopa de pedres", inspirada en una antiga rondalla popular , que parla de la importància de saber compartir. Totes les persones que ho desitgin, podran menjar un brou elaborat pels alumnes de l'escola de cuina de l'IES Baix Empordà i, d'aquesta manera, donaran un cop de mà al creixent nombre de persones que acudeixen a Càritas, a demanar ajuda. El preu de la sopa és simbòlic, cadascú hi pot gastar el que vulgui, en funció del que invertiria en un àpat per dinar. Pels carrers de la vila hi haurà música, teatre i activitats per a la mainada. La iniciativa l'ha tirada endavant una comissió ciutadana oberta, sense definicions polítiques, religioses ni culturals i ha tingut molt bona acollida al municipi. Paral·lelament, s'estan recollint aliments de primera necessitat i altres productes bàsics per atendre les persones en situació de pobresa i risc d'exclusió social. La...

Com bé sabeu, ahir es va celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora . Enguany, la jornada ha estat marcada tant per la situació econòmica com per la reforma de la llei de l'avortament. La premsa s'ha fet ressò de que, de moment, la dona està aguantant millor que l'home l'embat de la crisi. Un dels motius podria ser que els principals sectors afectats són els de la construcció i l'automòbil, d'ocupació majoritàriament masculina. Per altra banda, cal recordar que les estadístiques mostren que les dones estem més preparades des del punt de vista acadèmic. Això no treu que, per les mateixes feines, els nostres sous són més baixos i la precarietat ens afecta en major mesura. També és remarcable la dificultat que tenim per conciliar la jornada laboral amb la vida familiar i la poca ajuda de la qual disposem per realitzar les tasques domèstiques. No cal dir que és necessari continuar lluitant per assolir la igualtat i fer desaparèixer el conegut sostre de v...

Tota la nit que bufa una tramuntana diabòlica. Tinc un xic de mal de cap i em noto més cansada. Hi ha molta llegenda al voltant dels efectes d'aquest vent típicament empordanès, sobre la salut mental. La creença popular assegura que altera el comportament, però què ens en diu la ciència? S'han fet estudis que desmenteixen certs tòpics i d'altres que ens ofereixen dades contradictòries. Recentment, s'han tirat endavant investigacions que apunten que no existeix cap relació provada entre la tramuntana i l'ansietat. Per altra banda, hi ha especialistes que afirmen que els seus efectes són diversos . Segons un estudi realitzat per una psiquiatre d'El Port de la Selva, la tramuntana altera els neurotransmissors cerebrals i pot provocar estats de depressió i excitació nerviosa, encara que també estimula el geni artístic i les ganes de treballar. S'haurà de continuar investigant per clarificar aquests resultats... Per part meva, us asseguro que els vendavals de tr...

Més d'una vegada, he escrit en aquest blog que hem de procurar desplegar tota mena d'estratègies per no deixar-nos engolir per la corrent de pessimisme mediàtic, que ens assetja tothora. Tanmateix, hi ha dies en els quals és realment difícil mantenir la moral alta. No es pot negar que hi ha un desencís generalitzat, una sensació de desampar i d'incertesa angoixant vers el futur. D'una manera o altra, tots notem la crisi econòmica i seria una hipocresia negar que ens afecta. Per acabar-ho d'adobar, veiem com ens sobrevolen els voltors carronyaires, que ensumen l'olor a podrit i aprofiten aquest moment crític per fer l'agost. Els números de telèfon 905 en són un clar exemple. Ara veig més presentadors cosmètics que mai, que prometen tota mena de premis i diners ràpids, a tots aquells espectadors que estiguin disposats a deixar uns eurets en el missatge o la trucada. Les addiccions són el taló d'Aquil·les d'algunes persones que experimenten penúries l...

El cineasta Albert Serra explicava en una entrevista recent que, d'ençà que té divuit anys, que viu sense televisió. L'excèntric director afirmava que no volia que un munt d'imatges vulgars li contaminessin el cervell. Imaginava com devia ser la vida unes quantes dècades enrere, quan l'art o la natura configuraven la visió del món. Avui llegeixo que una enquesta sol·licitada pel CAC posa de manifest el creixent descontentament dels telespectadors. Les queixes principals es centren en un excés d'informació sobre la crisi, la baixa qualitat de la programació o la gran quantitat d'anuncis que s'emeten. Potser no cal prendre una decisió tan radical com la d'Albert Serra, però si que és necessari que els ciutadans aprenguem a apagar la tele i obrir un llibre, escoltar música o implicar-nos en tantes altres activitats constructives, que ara mateix se m'acudeixen... Quadre: Anne Belov

¡Jamás! ¿Es verdad que todo para siempre acabó ya? No, no puede acabar lo que es eterno, ni puede tener fin la inmensidad. Rosalía de Castro En las orillas del Sar

"El Dico tardava a pujar per les escales amb els altres. -Professor, ¿és possible canviar de classe? -No. -És un fàstic, aquesta. -Perquè tu en formes part. -I vostè també. -Afanya't." La classe , pàg 126. François Bégaudeau