Aznar parla de si mateix, a la sèrie documental Sense Ficció Com que l'època estival no dóna per gaire, en matèria mediàtica, s'utilitza el clàssic recurs de la reemissió de programes, per si algú corria despistat durant la temporada i es va perdre alguna cosa interessant. Un exercici que no és exclusiu dels mesos d'estiu, dit sigui de passada. Superada la calor, ens quedarà la TDT, monstruós calaix de sastre, on hi té cabuda pràcticament tota la història de la tele. No hi ha cap motiu per desesperar-se, doncs, queda memòria per anys. La lloada sèrie de documentals Sense Ficció , ahir a la nit, va revisar la controvertida figura de José María Aznar, polític idolatrat i menystingut a parts iguals. Malgrat el suggeridor títol, Aznar, una batalla inacabada , la cosa no va donar gaire de si. Es va passar per damunt dels tòpics de sempre, sense pena ni glòria. Ja ho va dir Josep Cuní, en el seu dia, que la televisió era un mitjà per fer surf i no per practicar la immersió. Vàrem