Si plores perquè has perdut el Sol...

Si el mar és fúria, bot i deliri,  i és embranzida i és cos a cos,  qui se'n recorda del cementiri,  del gris de nacre del seu repòs?  Tu ho saps comprendre; per'xò no goses  guarnir-te d'arbres ni de cloquers.  Tu saps comprendre totes les coses,  blanc cementiri dels mariners!  Josep Maria de Sagarra Versos d' El cementiri dels mariners

Imatge de la peça  El rei sol de l'escultor Gerard Mas El passat diumenge vaig anar a Sant Feliu de Guíxols, a gaudir de l’exposició de pintura de l’Espai Carmen Thyssen. De rebot, vaig descobrir la mostra d’escultura Iconoplàstia , que es pot veure al Monestir fins al 15 d’octubre. Allò que m’ha impulsat a escriure sobre aquesta troballa accidental ha estat que totes les peces em van sorprendre per la seva capacitat d’absorbir l’atenció i provocar uns instants de descol·locació reflexiva. Encara no coneixia l’artista, el ganxó Gerard Mas, guanyador -això ho vaig saber després- d’un premi atorgat per la Fundació Vila Casas. Em va impactar el fet que materials majestuosos com el marbre o l’alabastre, que generalment associem a respectables representacions clàssiques, adoptessin la forma de personatges irreverents. Vaig quedar embadalida davant d’aquelles figures, alhora belles i burletes. Semblava que testimoniessin un canvi, una metamorfosi que havia passat desapercebud

El passat 11 de juliol es va celebrar el “ Dia mundial de la conscienciació sobre les benzodiacepines ”; entre altres objectius, la iniciativa pretén prevenir la prescripció abusiva d’aquestes substàncies tòxiques en el context mèdic. Malauradament, en alguns mitjans se segueix promovent la visió de l’ansietat com una malaltia, que requereix tractament farmacològic durant un període indeterminat de temps. Durant les darreres setmanes, per les xarxes socials, ha corregut com la pólvora un article autobiogràfic de la psicòloga de Bilbao Iria Reguera, en el qual la professional “confessava” que pateix ansietat. El seu testimoni ha esdevingut tan popular que fins i tot alguns diaris se n’han fet ressò i l’han acompanyat d’un enllaç a una columna de l'Elvira Lindo, on l'escriptora hi descrivia l’ansietat com una malaltia crònica, que requereix un tractament per a tota la vida. Allò més lloable del text de la psicòloga, segons el criteri de bona part d’internautes, és

Imatge extreta de Laser Natura Vull creure que a la majoria de lectors, davant d'un titular com el que encapçala aquesta entrevista a la doctora Cristina Villanueva , experta en medicina estètica i cirurgia plàstica, se'ls encén una llum vermella d'alarma. ¿És possible que el Botox ® ajudi realment en el tractament de la depressió? D'entrada, sembla que l'esmentada aplicació actuï per una via indirecta, atès que el fet de veure's més atractiva -la majoria de clientes són dones- podria repercutir positivament en  l'estat d'ànim. Però la recomanació de la doctora s'emmarca en una de les fonts d'ingressos més importants dels darrers anys per a les farmacèutiques que comercialitzen el producte, com ara Allergan ,  les quals extreuen un enorme profit de les seves cada cop més nombroses indicacions. Així doncs, la famosa neurotoxina antiarrugues s'injectaria específicament amb la finalitat d'abordar aquest trastorn psiquiàtric. Al

Fotografia extreta de republica.com Fem un petit salt en el temps i situem-nos uns deu anys enrere. Si algú hagués pronosticat que en la celebració de l’Orgull Mundial 2017 hi anirien representants del PP i que, a més a més, proclamarien ben convençuts que havien acudit a l’acte perquè “està a favor de la diversitat que lluita contra aquells intolerants” hauríem esclafit de riure. Però no es tracta de cap acudit. Aquestes paraules han sortit realment de la boca de l’atípica Andrea Levy (a la imatge, tocant-se el nas), que va assistir al multitudinari esdeveniment amb els seus companys Javier Maroto, el primer membre del partit en celebrar una boda homosexual, i Borja Sémper. Davant d’aquella singular estampa, vaig recordar les paraules de la difunta periodista María Antonia Iglesias, que no es cansava de repetir en els platós que quan es produïa algun avenç inevitable en matèria de drets a Espanya -divorci, avortament, etcètera-, després d’haver-s’hi oposat amb vehemènc