Si plores perquè has perdut el Sol...

Foto: Fernando Alvarado / EFE “Les coses s'esvaïen en la boira, s'esborrava el passat [...] . S'esborrava fins i tot el fet d'esborrar. La mentida esdevenia veritat” George Orwell, a 1984. Després de tantes dècades transcorregudes d’ençà de la Guerra Civil, la postguerra, la dictadura i la mal anomenada Transició democràtica -alguns dels prebosts del règim i els seus descendents encara retenen el poder- és profundament pertorbador que a Espanya se segueixin esmerçant  esforços ingents en obstruir la recerca sobre el passat recent i, al mateix temps, s’obstaculitzin amb tanta perseverança les accions de la Justícia. Fa poc que la incombustible Maria Servini de Cubría (a la imatge) ha demanat interrogar en aquest país dinou imputats per crims del franquisme. La tasca de la magistrada no resulta senzilla; ja s’ha constatat en diverses ocasions com l’Estat espanyol incompleix les obligacions i els tractats internacionals que obliguen l’arrest i l’extra...

Imatge extreta de Collegetimes.com "As the saying goes, we were once lovers of people and users of things, now we have become lovers of things and users of people" Comentari publicat per un lector, en aquesta notícia sobre el fenomen "Sugar" El passat dijous, mentre passejava pel centre comercial l’ Illa Diagonal –hi feia temps, tot esperant l’hora d’impartir una xerrada en una biblioteca propera- em va cridar l’atenció un fenomen curiós. Vaig veure-hi diverses parelles separades per una diferència d’edat pronunciadíssima. Les formaven homes que es trobaven en la setantena o la vuitantena i jovenetes que podrien ser perfectament, no ja les seves filles, sinó les seves nétes. Ja havia observat una estampa similar mentre caminava pel carrer, en aquella mateixa zona, però a l’ Illa en vaig descobrir unes quantes més i llavors em vaig preguntar seriosament a què podia ser deguda aquella proliferació descontrolada d’ancians de bracet de noies que...

Eduard Punset entrega un exemplar del seu llibre sobre la felicitat a una persona sense sostre: una excel·lent representació gràfica de la cara oculta del pensament positiu. La il·lustració és del dibuixant Miquel Ferreres per al  Periódico de Catalunya .   'Pensament positiu: és necessari per afrontar l'adversitat?'   A càrrec de Clara Esquena i Freixas, psicòloga   Biblioteca Can Rosés C/ Deu i Mata, 57 (Barcelona) Dijous 17 de març de 2016 a les 19 h Entrada lliure. Resum Els gurus de l’autoajuda ens repeteixen que cal fomentar el “pensament positiu” per tal de tenir èxit en tots els àmbits de la vida. No és estrany que veiem reproduïda aquesta ideologia en anuncis de televisió, entrevistes a celebritats i fins i tot aplicacions de mòbil. Des d’un punt de vista científic, no s’ha demostrat que aquest sigui eficaç per a superar els problemes psicològics, recuperar-se dels sotracs financers ni molt menys per a curar-...

Fotografia de Sarah Anne Ward, extreta del blog The Periodical La nova edició de Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria és com una capsa de ràncies sorpreses. Cada vegada que obres el DSM-V i estires fil d’una categoria diagnòstica descobreixes una polèmica sismològica de grau 7 en l’escala de Richter. Recentment, hem deixat constància en aquest blog de les importants repercussions legals implicades en les modificacions vinculades al comportament pedòfil, les quals poden induir a l’aparició de falsos positius i als conseqüents eximents en la condemna que es contemplen en el codi penal pels casos ens els quals l’agressor és suposadament incapaç de frenar l’impuls de violar els infants. Quant a les noves patologies que hi apareixen, ensopeguem amb una controvertida etiqueta en l’apartat de Trastorns de l’Estat d’Ànim, que també ha estat objecte de dures crítiques, per part del moviment feminista: el Trastorn Di...

  Fotografia extreta d' El País Semanal   En un dels dominicals del diari El País vaig llegir un esperançador reportatge sobre l’edifici “Prestes Maia” de São Paulo (a la imatge), un imponent bloc de vint-i-dues plantes on hi resideixen   quatre-centes famílies amb pocs recursos.   En total, són mil cinc-centes les persones allotjades en aquesta antiga fàbrica tèxtil que avui fa la funció d’habitatge social, després que un grup d'expeditius ciutadans sense llar decidissin ocupar-lo. L’import mensual del lloguer és aproximadament d’uns vint-i-cinc euros, una quantitat que es dispensa als més pobres, malgrat que tots els habitants d’aquesta petita República estiguin obligats a treballar o bé a cercar feina, en cas de trobar-se a l’atur. Tot i la densitat poblacional, la rutina hi està perfectament organitzada. Entre altres iniciatives, en totes les plantes hi ha un mediador que gestiona les disputes entre els veïns per tal...