Llegir Delibes


Les llibreries han tornat a posar a primera fila l'obra del recentment desaparegut Miguel Delibes. És una estratègia comercial necròfila bastant habitual i que, particularment, sempre em crida l'atenció.

L'editorial Booket ha posat a la venda una col·lecció bastant atractiva i assequible econòmicament. Ahir em vaig decidir per Las ratas i serà la primera obra que en llegiré.

Per quin motiu no m'havia interessat abans pel gran Delibes? La resposta vaig a buscar-la a l'escola. Mentre repasso els professors de llengua i literatura castellana que vaig tenir, m'adono del mal terrible que van fer a la meva formació.

Quan escolto el debat sobre el nombre d'hores que s'imparteixen en aquesta llengua, sempre penso el mateix. No es tracta tant de quantitat com de qualitat. Només que hagués tingut un bon professor, que hagués plantat la seva llavor, el meu interès hauria estat tot un altre, ben diferent. Ara haig de recuperar el temps perdut, malgrat que hi ha coses que ja mai no podré canviar.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Tens raó en aquesta necrofília dels llibreters i les editorials. I és terrible veure a quina velocitat actuen. Mentre Delibes encara està tebi, ja omplen els aparadors. És com aquella escena de Ricard III en què el rei agonitza i el fill ja li arrenca la corona per coronar-se ràpid.
I per cert... crec que jo tampoc vaig llegir mai Delibes a l'escola. Si t'agrada Las ratas, et recomano El loco, una obra curiosa i fantàstica de la primera època. I després jo diria que Las guerras de nuestros antepasados.
16 de març del 2010, a les 20:49
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Gràcies per les recomanacions, Lluís. La veritat és que aquestes tàctiques comercials són ben poc respectuoses però també cal dir que molts lectors no s'haurien interessat per alguns autors imprescindibles de no ser per aquestes estratègies. De tota manera, també és cert que els grans autors s'haurien de promocionar més sovint: vius, morts, l'any del seu centenari i sempre. Malauradament, ens alimentem bàsicament de literatura passatgera, més rentable i fàcil de digerir.
17 de març del 2010, a les 10:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació