L'escriptora Carson McCullers era una gran aficionada a la música i tocava el piano, abans de consagrar-se a la literatura. Aquesta passió és compartida pel personatge de la Mick Kelly, alter ego de l'autora a la novel·la El cor és un caçador solitari, una noia talentosa i rebel, que ha de bregar amb la pressió sufocant de l'entorn on li ha tocat créixer.
Hi ha novel·les
que provoquen una commoció en qui les llegeix. Són tan fondes les emocions que
desperten i tan captivador l'imaginari que recreen que resulta pràcticament
impossible no dir-ne res, no escriure'n res. És en la necessitat imperiosa de
revelar a l'entorn el nou món que s'ha descobert, com si es tractés d'un
paradís perdut del qual es senyala la ruta, que es reconeix la bona literatura.
No podia imaginar que faria una troballa tan extraordinària amb la darrera
novel·la que he acabat. N'he llegit i rellegit els paràgrafs, assaborint la
profunditat poètica d'una poderosíssima veu narrativa. Em dol que amb el pas
dels dies aquest univers literari es desdibuixi en la memòria.
Em vaig
capbussar en El cor és un caçador solitari de Carson McCullers
(l'Altra Editorial, traducció d'Alba Dedeu) després d'haver gaudit d'una altra
de les seves joies: Frankie Addams. De fet, una de les protagonistes d'El
cor, la Mick Kelly, s'assembla a la Frankie, tant per la seva
personalitat desbordant i incompresa com pels personatges amb els quals es
relaciona en l'entorn més proper. En llegir la biografia de McCullers es veuen
ben clars els paral·lelismes de la seva vida amb la de les dues noies del sud
profund dels Estats Units, que malden per fer realitat els seus somnis
adolescents.
En algun moment
de l'obra, la Carson ens diu que els personatges d'aquesta història són com els
raigs d'una bicicleta. En el botó central tots conflueixen en un ésser icònic:
l'elegant senyor John Singer, l'home sordmut al qual diversos conveïns
acudeixen per apaivagar la seva solitud. Per la cambra de Singer hi desfilen
quatre persones que l'adoren, cadascuna a la seva manera, i que li comuniquen
els seus sentiments més íntims.
En Jake
Blount, un comunista alcohòlic, devorat per la frustració de presenciar la
ceguesa de la classe treballadora i la punyent realitat de la misèria que
l'envolta. El doctor Copeland, un metge negre absolutament entregat a la seva
gent i també comunista, com Blount, i devastat per la impotència, en el seu
cas, de contemplar la indeturable crueltat del racisme circumdant. En Biff
Brannon, l'amo del New York cafè, on Singer acudeix regularment a menjar, un
home desorientat, a estones fred i a estones compassiu. Finalment,
l'entranyable Mick Kelly, la filla dels amos de la casa on Singer té llogada
l'habitació i a qui la precària situació familiar manté engabiada en un món que
detesta.
John Singer els
escolta pacientment, llegint-los els llavis. En ocasions els respon amb
brevetat en un paper, amb el seu llapis platejat. Però Singer no aconsegueix
calmar, amb aquesta companyia, el patiment que li causa haver perdut el seu
gran amic Antonapoulos, un company, també sordmut, a qui ell estima profundament,
però que l'autora descriu com un home immadur, incapaç de controlar els seus
desitjos més immediats. Hi ha un abisme entre els nobles sentiments de
Singer i els capricis infantils d'Antonapoulos, a qui han ingressat en un
sanatori després d'haver perdut el rumb del seu comportament. Tanmateix, per
més incomprensible que resulti, és amb ell amb qui pot expressar-se amb el
llenguatge de signes i comunicar, per tant, el seu món interior amb més riquesa
i complexitat.
La violència,
la pobresa, la incomunicació i la solitud ens aboquen a poc a poc en un dels
desenllaços més colpidors que recordo. I així s'acaba la novel·la, deixant un
regust de somni enigmàtic, com si per una instant fugaç haguéssim pogut
contemplar la resolució d'un gran misteri i tot de cop se'ns hagués fos entre
les mans... Tornaré a la literatura de McCullers amb l'esperança de
retrobar-lo.
Referència
- McCullers, C. (2017). El cor és un caçador solitari. Barcelona: l'Altra Editorial.
Comentaris