L'illa de l'última veritat

[L'escriptora Flavia Company és molt aficionada a la navegació]

Ahir al vespre em van regalar la novel·la L'Illa de l'última veritat, de l'escriptora Flavia Company. La vaig deixar amb recança, abans d'anar a dormir, perquè em moria de son i les parpelles ja no obeïen les meves ordres. Només he posat el peu a terra, m'ha faltat temps per conèixer el sorprenent desenllaç de les aventures de Matthew Prendel, l'enigmàtic doctor novaiorquès, protagonista d'aquesta pertorbadora història de navegacions, naufragis, atacs pirates i illes desertes, que evoca diferents universos literaris i que, tanmateix, es condensen en una veu pròpia. És una novel·la tan breu com intensa, que parla dels camins que agafem a la vida i, de quina manera, tot sovint, som incapaços de desfer allò que hem començat. A través de la metàfora de la navegació, de mica en mica, l'autora ens acompanya per un món ple d'incerteses i situacions límit, que condueixen els personatges a actuar de la manera més impensada. És inevitable que els lectors ens preguntem què faríem en una situació tan extrema. Tenim la certesa que no violaríem els nostres principis més fonamentals?

L'Illa de l'última veritat m'ha semblat una obra cíclica, que es llegeix del principi al final i del final al principi. En la urgència per seguir l'argument, és fàcil perdre pel camí prou detalls com per no entendre la trajectòria vital de Prendel. Em temo que els seus secrets m'acompanyaran durant uns quants dies. Deu ser que parlem de bona literatura.