Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta violència masclista

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...

Retrat d'en Quimet

Imatge
  En Quimet bateja la Natàlia amb el sobrenom de Colometa , el dia que es coneixen a la plaça del Diamant, un moment simbòlic de la difusió de la identitat de la protagonista.   A la sèrie de TV de l'any 1983 , que és com un grapat de retalls de la novel·la vista de part de fora, Lluís Homar i Sílvia Munt es van posar a la pell dels personatges a qui donà vida literària el geni de Mercè Rodoreda. Compte, que aquest article conté spoilers .  Al pròleg de l'edició de Club Editor Jove que tinc entre les mans, Rodoreda explica que el seu amic Baltasar Porcel, tot i elogiar-li La plaça del Diamant , va dir que la Colometa era una beneita. Potser uns anys enrere hauria estat d'acord amb aquesta observació, però ara coincideixo plenament amb la resposta de l'escriptora: Considero aquesta afirmació, feta a la lleugera, molt equivocada. Veure el món amb ulls d'infant, en un constant meravellament, no és pas ser beneit sinó tot el contrari; a més, la Colometa fa el que ha de...

Andrea Dworkin per a adolescents

Imatge
  Malgrat la profunda incomprensió de la qual fou víctima, la gran Andrea Dworkin segueix essent un referent fonamental del feminisme. Cal reivindicar-la també en el món de la psicologia i de l'educació.  Fa unes setmanes, dialogava amb un grup d'adolescents sobre la cara oculta de la indústria pornogràfica, de la qual pràcticament no tenien informació. Em sembla fonamental parlar-ne obertament, sense tabús, perquè la immensa majoria en participen com a consumidors i alguns ho fan de forma sorprenentment precoç. No cal recordar els efectes que ha tingut el confinament en el nombre de visualitzacions en portals "per a adults" i que fa encara més necessària l'educació sexual dels més joves. Però és important anar en compte. El tema cal enfocar-lo adequadament perquè es pot caure en el preocupant error de considerar la pornografia una forma d'estimulació com qualsevol altra, obviant la brutalitat que implica. Andrea Dworkin va posar-la damunt la taula sense subt...

No és la serotonina, és la misogínia

Imatge
Il·lustració: Dan Howden No costava gaire de preveure: amb l'esclat de la pandèmia, les diverses crisis que l'acompanyen i les xacres que portem dècades suportant, ha augmentat la venda d'antidepressius . El volum de recerca que demostra la seva limitada eficàcia i els nombrosos efectes adversos que provoquen són directament proporcionals a la quantitat de receptes estampades. Aquest fenomen és independent de la suposada "cura" de la depressió, és clar, atès que la hipòtesi causal del desajust neuroquímic ha estat àmpliament desacreditada. Els psicofàrmacs, en canvi, juguen un paper cabdal en el procés de despolitització dels ciutadans, tal com hem explicat en aquest blog en diferents apunts.  L'aïllament social, un dels factors clau per entendre la davallada de l'estat d'ànim en la població occidental, s'ha accentuat de manera dràstica a causa de les mesures que ha calgut tirar endavant per a contenir la COVID-19.  A banda de la desesperació causa...

Confinament amb parxís

Imatge
Les situacions de confinament prolongades poden comportar greus conseqüències, motiu pel qual és important que en els mitjans de comunicació no es fomentin les respostes estrictament individuals i es reconeguin les limitacions dels consells generals adreçats a la població afectada. Imatge extreta de la Viquipèdia. Les implicacions sanitàries, socials, polítiques, econòmiques i mediàtiques de la crisi del coronavirus són nombroses i complexes. Les mesures anunciades ahir pel president Pedro Sánchez , segons han advertit diversos experts, no són suficients per a frenar la propagació del virus ni tampoc per a pal·liar les gravíssimes conseqüències que se'n derivaran. En aquestes severes circumstàncies, alguns psicòlegs i usuaris de les xarxes socials ofereixen propostes per afrontar la quarantena, la durada de la qual encara no ha estat del tot concretada. Bona part dels consells disseminats -amb major o menor postureig per part dels divulgadors- tenen a veure amb el man...

Pepa Flores: supervivent i pionera

Imatge
Imatge: Vanity Fair Amb motiu del Goya d'Honor atorgat a Pepa Fores, que van recollir les seves filles, s'ha reviscolat l'interès per la polifacètica artista, la intensa vida de la qual està travessada com poques per la història recent d'Espanya. Ara que estan tan de moda els «pins parentals» se'n podria recomanar un que tingués per objectiu estimular les escoles perquè n'expliquessin la vertadera biografia a les aules atès que els reculls que es llegeixen a la premsa rosa -tan avesada a emblanquir feixistes- acostumen a obviar la seva compromesa militància comunista, així com els terribles abusos que va patir quan era una nena i interpretava el paper de Marisol per a l'enganyada audiència del tardofranquisme.  Si en l'àmbit de la protecció social la propaganda del règim transformava màgicament una cruenta depuració política en abnegada ajuda als infants desemparats - recordem la magnífica trilogia sobre el tema  emesa per TV3-, en el ca...

Extrema dreta, una influència implícita

Imatge
Imatge extreta d' Odissey "Hace años que retiro la palabra a quienes justifican o restan importancia a la violencia machista. Son muchos, lo que mi menguante vida social agradece. Así se lucha contra la tolerancia social. Y el mayor problema de la violencia machista es precisamente la tolerancia social" Cristina Fallarás. Escriptora i periodista. Ens estem familiaritzant amb el fet que els polítics d'extrema dreta a Espanya, els noms dels partits dels quals m'estimo més no recordar per tal d'evitar arcades, fomentin l'odi cap a tot tipus de col·lectius, amb la finalitat de recaptar vots. Els grups que esdevenen diana de la seva rancúnia i set de venjança són nombrosos. La capacitat per vomitar bilis és ben generosa: persones migrants, feministes, activistes LGBTI, republicans, musulmans,  separatistes ... Aviat no quedarà ningú que sigui immune a la llefiscosa teranyina ultra , estesa per incomptables institucions. Una de les estrat...

Coratge pel 2019

Imatge
Imatge extreta de Wirakei School Ahir em van ensenyar un vídeo espantós  penjat per dues adolescents gallegues a l'Instagram en el qual les noies expressen la seva admiració pel partit d'extrema dreta de moda: Vox. Trobo meravellós el fet de viure desconnectada dels relats difamadors dels professionals de l'odi però, per més que m'hi esforci, sempre me'ls acabo trobant i aleshores em donen una bona bufetada, quan menys me l'espero. És preferible ser conscient dels discursos «desacomplexats» que agafen força dia rere dia per aprendre a afrontar-los, malgrat les frustrants limitacions existents. Les adolescents del tristament famós vídeo s'expressen de forma grollera i cruel, alhora que demostren una profunda ignorància respecte els temes sobre els quals opinen a pulmó obert: l'avortament, la violència masclista, la reassignació de sexe, la dictadura franquista i les polítiques migratòries. No només resulta esgarrifosa la seva lacerant incultura...

El parèntesi de la Diada

Imatge
Una imatge de la Plaça Francesc Macià, una horeta abans que comencés la «performance» de l'onada. Foto: Clara Esquena i Freixas.  Aquesta ha estat una setmana informativament extenuant, que ens ha deixat un munt de temes preocupants per abordar, entre els quals la venda d'armes a l'Aràbia S au dita, la detenció de Willy Toledo , el judici a Pablo Hasél , l'escàndol de les vexacions a les alumnes de la facultat de Psicologia de la Universitat d'Oviedo, el frau dels màsters dels polítics o la dimissió del doctor Baselga , a causa d'un flagrant conflicte d'interessos amb la indústria farmacèutica. En resum: negocis criminals, catolicisme inquisitorial,  censura desbocada, masclisme ranci (valgui la redundància) i corrupció acadèmica i científica. Un compendi llefardós dels mals que avui ens colpegen. En  comptes de posar les mans en aquesta massa de notícies greixoses, permetin que recordi algunes de les entranyables estampes de la Diada d'en...

Ràbia creativa i feminista

Imatge
Il·lustració de Rory Midhani   En una de les etapes del procés de recuperació d'un abús sexual, concretament quan es recorden les vexacions sofertes, les supervivents poden en frontar-se a salvatges i pertorbadores fantasies de venjança, que les fan sentir com uns monstres. Poden imaginar-se que trenquen les cames del violador amb un bat de beisbol; l'empenyen quan mira per la finestra perquè s'estampi contra l'asfalt i un llarg etcètera d'imatges esgarrifoses que aconsegueixen comprendre millor quan les comparteixen amb altres dones que han travessat per situacions similars, en el context de la teràpia. Es tracta d'un pas dolorós però tot sovint necessari per tirar endavant amb la pròpia vida d'una forma menys autodestructiva. Les fantasies de revenja sanguinària són un mirall de la punxant memòria traumàtica, en què els rols de perpetrador i víctima s'intercanvien però no aconsegueixen atenuar ni tampoc compensar el profund dany sofert. ...

Asfíxia

Imatge
Bleeding;  escultura de Guy Olivier-Deveau a South Padre Island . Imatge extreta de My Modern Met . Comencem per la notícia de l'estiu: les elevades temperatures. Sofrim una onada de calor que ha causat diversos morts, un dels quals, a Barcelona , podria ser una persona sense sostre i l'altre, a Múrcia , l'obrer d'una empresa que segurament incomplia la llei de prevenció de riscos laborals. Queda clar que l'accent de la informació, com molt bé han denunciat diversos tuitaires, es posa en l'aspecte climàtic i no pas en la vulnerabilitat a què es veuen abocats cada cop més ciutadans en la nostra societat. Engeguem el ventilador, que ja ens comencen a caure les primeres gotes de suor i no tenim prou pressupost per l'aire condicionat. Continuem amb el degoteig d'agressions feixistes. Aquestes podrien donar lloc a un telenotícies especialitzat en el tema. Durant les darreres setmanes, s'han produït atacs a  Badalona , Verges , Manresa , Pal...

La vida de l'Offred

Imatge
Il·lustració extreta del « Washington Post»  , que fa al·lusió a la vigència del « Conte de la Serventa»  en l'era de Trump. Avís per a navegants: aquest post conté petits «spoilers» .  Animada per l'èxit que ha tingut la sèrie de televisió i sense haver-ne vist encara cap capítol, em vaig decidir a comprar la sufocant novel·la de Margaret Atwood, El conte de la Serventa , traduïda al català per Xavier Pàmies. No escric res de nou si recordo que l'autora ha expressat en nombroses ocasions que els abusos soferts per les dones de la República de Galaad -repressió política, violacions, matrimonis forçats, adoctrinament, confinament a la llar, robatori de nadons, etcètera- ja existien en diferents indrets del planeta quan es va publicar l'obra , l'any 1985. Aleshores ja havia esclatat, per exemple, la revolució iraniana que va culminar amb la instauració de la República islàmica, la qual va comportar un canvi especialment radical en la quotidia...

Després de la violació

Imatge
Rapture (2001), escultura de bronze de Kiki Smith . Fotografia d'Ellen Page, extreta d' art21.org. L'alliberament de la banda d'agressors sexuals coneguda amb el sobrenom de  La Manada , ha encès novament el carrer , entre altres motius, pel missatge de desprotecció institucional que es torna a transmetre a totes les supervivents d'una violació. La sensació de desempar es mira de pal·liar en les manifestacions feministes a través de missatges de suport escrits en pancartes, com ara:  Nosotras somos tu manada. Germana -vindrien a dir-, estem aquí per protegir-te. Davant de la injustícia, ens trobaràs unides, al teu costat. Passi el que passi. Aquesta onada de suport popular és digne de consideració, si tenim en compte que el menyspreu no se circumscriu habitualment als tribunals sinó que les narracions de les dones violades -aquelles que gosen trencar el silenci- ens parlen tot sovint d'un dolorós sentiment d'abandó, a causa del rebuig percebut en...