La mort sota les estovalles
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwqHXrYFst5DNgUqT2YXzJN2ZXXJFLOjZ-U-Ab7hQoLAJBzmx95XaOJ8a46MzC5zzJkZ3WuLRMAWGBxXbpRvY_NXu5lxmzTPcAcpTighg9QzYtrrLIaOntvSSaWWLH3OhOVIO5WhQ5qtLE/s400/sadnessholidays.jpg)
Imatge extreta de Google Fa uns dies, escoltava a RAC1 un debat animat sobre els temes de discussió més habituals en les sobretaules nadalenques. Els tertulians comentaven que, en el seu cas, els reptes laborals, els àpats i la política –l’assemblea de la CUP protagonitza converses enceses de les quals és complicat sortir-ne amb vida- eren algunes de les qüestions més comentades. Tot plegat, fantàstic: reunions entranyables, plats exquisits i plans de futur envejables. Una vegada més, entre tantes altres ocasions, que fullejo revistes o bado davant de la televisió, em vaig preguntar: a qui s’adreça exactament aquesta gent? No cal parlar de refugiats, ancians abandonats, infants maltractats o persones que malviuen al carrer per denunciar l’exclusió terrible que promouen aquestes Festes perquè cada cop són més amplis els sectors de la població que se’n senten al marge. A diferència dels debats radiofònics, en els consultoris dels psicòlegs hi apareixen temes recurrents, be