Si plores perquè has perdut el Sol...

Sisyphus , de Tiziano (1549). Imatge extreta de Wikipedia. “La mateixa lluita per aconseguir els cims basta per a omplir un cor d’home. Sísif, cal imaginar-lo feliç.” Albert Camus, El mite de Sísif , pàg. 156. El problema de l’atur al nostre país és a la llista dels maldecaps que més amoïnen els ciutadans. Aquells “afortunats” que treballen tampoc tiren coets, atès que la precarietat amenaça amb devorar a grans mossegades la totalitat del mercat laboral. No són poques les persones que, d’una o altra manera, expressen que s’esforcen de valent però que, tanmateix, no assoleixen mai cap dels objectius que s’havien proposat en una determinada etapa. Anys i panys d’estudis i sacrificis econòmics no han servit per trobar una feina vocacional i han hagut de conformar-se amb una ocupació feixuga, simplement per anar tirant. Després d’una jornada interminable, amb grans dificultats, poden cobrir les necessitats més bàsiques, un mes sí però l’altre no. Cada vegada que la il·...

Una futura núvia passa per l'estricte control d'una nutricionista, un entrenador personal i una estilista, per comprovar si ha perdut prou pes per entrar a dins del seu vestit nupcial, al xou de telerrealitat  Novias a dieta (Divinity) En revisar els diferents canals de la TDT, a grans trets, es pot elaborar una classificació entre cadenes per adults que ofereixen continguts considerats tradicionalment "masculins" i altres que opten pels "femenins", segons allò que marquen els estereotips més rancis. Mentre que les primeres emeten pel·lícules amb altes dosis d'acció i violència, les segones s'omplen de programes de cuina -l'elaboració de cupcakes o pastissos hi és habitual-, de reformes domèstiques, d'estilisme o de sèries saturades de romanticisme ensucrat. Paga la pena deturar-se en un subgrup que constitueix tot un gènere en si mateix: els realities sobre casaments. Aquests són un autèntic fenomen als...

  Si es parteix d’una definició psicosocial de trauma, es comprèn fins a quin punt el paper de la justícia és important en el procés de recuperació psicològica dels supervivents de greus violacions dels drets humans   En el darrer article del blog, feia referència a l’excel·lent documental de Montse Armengou i Ricard Belis, “ Els internats de la por ” (2015) –a la imatge, un moment del film-, que completa la trilogia sobre la violència exercida sobre els infants durant la dictadura i, en alguns casos, fins ben entrada la democràcia, iniciada amb “ Els nens perduts del franquisme ” (2002) i continuada amb “ Torneu-me el fill !” (2012). La bona acollida d’aquests treballs respon a la necessitat que tenim els espectadors d’escoltar testimonis que parlin en veu alta i clara d’una etapa que havia entrat en el pantà de la desmemòria, degut al nefast pacte de silenci de la Transició. Es pot dir que la inèrcia de l’oblit s’estroncà durant la segona meitat de la dècada de ...

Foto: Javier Etxezarreta  El bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, ha presentat recentment un llibre que porta per títol Sexo con alma y cuerpo (Freshbook, 2015), que ha causat un bon rebombori, malgrat que s’hi exposin les arxiconegudes tesis sobre la moral sexual que defensa l’Església catòlica des de fa segles. La vertadera notícia hauria estat, al meu entendre, que aquesta institució hagués reconsiderat les seves postures homòfobes, misògines i clarament hipòcrites sobre la sexualitat humana, en un gest d’apropament a la societat a la qual pertany i que, dit sigui de passada, nombrosos religiosos i feligresos fa temps que reclamen. És inevitable recordar una polèmica similar, generada per l’arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, quan aquest va recolzar la publicació del supervendes Cásate y sé sumisa (Nuevo Inicio, 2013) de la periodista italiana Costanza Miriano, on també s’hi sostenen posicionaments retrògrads, en aquest cas, sobre el supos...