Àrtemis o Afrodita

La deessa Àrtemis, vista per Pierre-Auguste Renoir

Hera, gelosa que Zeus ha estat amb Leto, mira d'impedir el naixamanet d'Àrtemis i el seu germà Apol·lo. Li provoca terribles dolors, que s'allarguen durant nou dies. Àrtemis neix primer i facilita que el germà bessó vegi la llum. Des d'aleshores, ella ajuda en els parts i, mentre que Apol·lo permet la defunció dolça dels homes, la deessa dóna mort a les fèmines i és defensora dels dèbils i desamparats.

Àrtemis és la bella, la bellíssima, la sorollosa, la que apunta amb la sageta. Epítets homèrics que parlen de la natura sublim i l'enrenou de la caça. La seva mitologia demana que entenguem que ella és, al mateix temps, protectora dels animals salvatges i caçadora implacable. A diferència d'Atena, civilitzada i pròxima als herois, Àrtemis és feréstega i distant, defuig deliveradament els homes i escull la virginitat, que defensa de manera vehement. Un bon dia, mentre compleix el ritual del bany, Acteó gosa espiar-la. Enfurida, veient que aquest ho explicarà, la deessa el converteix en cèrvol i l'infortunat espia mor devorat pels gossos.

Hipòlit adora Àrtemis i s'entrega a la castedat; rebutja la seva madrastra Fedra, que es suïcida, deixant una nota inculpatòria cap al seu objecte de desig. Àrtemis ressucita posteriorment el devot Hipòlit després que aquest mori esclafat pels seus propis cavalls, víctima de les ires de Possidó. Atalanta, per la seva part, està feta a imatge i semblança d'Àrtemis, rebutjada pel pare i criada entre óssos. Hipòmenes, un dels múltiples pretendents, la venç en una carrera, gràcies a les pomes daurades que li facilita la deessa de l'amor, que el condueixen a la victòria. Hipòlit i Atalanta. Àrtemis contra Afrodita. Eternes rivals. Llibertat versus principi vinculant. Són tan meravelloses com terribles: qui pot decidir-se, tan fàcilment, entre una o l'altra?