Fills vampirs
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgosxhohqcGSbTMhHvHyrTsy20kpRysUHpjqM0gq-c7gL8CeRYCGGSIJYIYfUpOjTVTPm3WquHceRXccvoLHI45yzWPEV6gQjAFN3VU7Fr864A-WUvw2V6n3E2jcI8lfvMleTf0zo5RhlI/s400/gran-torino-poster.jpg)
No sé si heu vist el darrer film de Clint Eastwood. A mi em va semblar una pel·lícula rodona; la persona que m'acompanyava, en canvi, la va trobar insuportable. He llegit les opinions d'alguns internautes i n'hi ha per a tots els gustos. No vull fer cap crítica cinematogràfica perquè de ben segur que em posaria de peus a la galleda; el que em va semblar indiscutiblement interessant va ser que tracta diversos temes socials de gran actualitat, alguns propis dels Estats Units i d'altres de tota la societat occidental. M'agradaria fer esment d'un fenomen que posa damunt la taula i que trobo freqüentment a la meva professió. Es tracta del drama de les persones que es passen la vida treballant per tirar endavant i els fills els surten unes sangoneres despietades. Sembla que esperin que els pares se'n vagin a l'altre barri per rampinyar tot el que puguin. Escrit així, pot sonar fred i exagerat però és el que succeeix a la realitat. Inexplicablement, existeix