Si plores perquè has perdut el Sol...

En els mitjans de comunicació, és freqüent que es presenti l'anomenada "depressió postpart" com un problema mèdic que afecta la mare, la qual necessita urgentment un diagnòstic i el corresponent tractament. Aquesta setmana, al telenotícies de TV3, s'ha emès un reportatge que omet novament el context de la criança i també el rigorós debat crític que existeix, tant en l'àmbit acadèmic com de l'activisme. La perspectiva esbiaixada dels mass media proclama als quatre vents que cal abolir l'estigma de les "malalties mentals" però, en canvi, no fa altra cosa que perpetuar-lo. És intencionat aquest enfocament? Després de veure el reportatge de TV3 sobre la “depressió postpart” vaig pensar que, finalment, hem arribat en un punt on s’ha aconseguit de medicalitzar totes les etapes de la vida. D’ençà que ets un fetus o un lactant fins que acabes els teus dies en una residència, el periple per aquest món és susceptible d’éss

Imatge extreta de Barcelona Secreta Trobo que cada vegada és més preocupant la colonització de l'espai públic per part de les grans corporacions en els nostres pobles i ciutats. No han arribat amb tancs ni metralletes però la progressiva deshumanització, precarització i subcultura a la qual ens sotmeten és igualment destructiva. El passat dimecres vaig anar a Barcelona per resoldre diversos temes administratius i, després de fer un tomb per Passeig de Gràcia, vaig acabar ben marejada i amb ganes de vomitar. El malestar va ser tan aclaparador que em vaig veure obligada a seure en un banc durant una estona, per tal de recuperar l'estabilitat perduda. ¿És un disbarat el fet de pensar que podien ésser aquells, els "símptomes" de l'alienació? Tot va començar quan vaig tenir l'ocurrència de visitar l'antic Vinçon, avui reconvertit en un Massimo Dutti, per obra i gràcia del gegant del tèxtil Inditex, presidit per qui va camí de convertir-se en amo

A la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós (Baix Empordà), han iniciat un centre d'interès anomenat Biblioteca Sostenible , un paraigua sota el qual s'organitzaran diverses activitats durant tot l'any, entre les quals s'inclouran presentacions de llibres, conferències i sortides, que tenen per objectiu informar i conscienciar sobre el costat fosc del capitalisme de consum, tot promovent alternatives ecològiques i solidàries, a l'abast de tothom. A la imatge, hi podeu veure una mostra del fons bibliogràfic que s'està creant amb el mateix propòsit.  En el marc d'aquest projecte cultural i social, m'han convidat per donar la següent xerrada, que explora principalment la forma a través de la qual el consumisme impacta en les nostres relacions interpersonals. Ho farem a través de la mirada de diversos autors, com ara Fromm, Bauman, Illouz, Lipovetsky i Klein. La proposta està orientada a generar un debat, obert a la participació de tots

El genial Bill Murray és Phil Connors, un home del temps misantrop que es veu misteriosament obligat a reviure el dia 2 de febrer, a la petita localitat de Punxsutawney, en el clàssic de la dècada de 1990 Groundhog Day [El dia de la marmota]. Atenció: aquest post conté spoilers . Tant si es tracta de recordar l'etern conflicte entre Israel i Palestina com d'il·lustrar l'estancament d'un equip de futbol en la mediocritat, entre tantíssims altres temes, periodistes d'arreu del món utilitzen amb sorprenent freqüència l'expressió "el dia de la marmota" per referir-se a una situació que es reprodueix sense parar i en la qual no es percep cap indici d'avenç possible. A Catalunya, s'empra habitualment per explicar el bucle del "procés independentista": una dinàmica exasperant de diades històriques, viatges a Madrid, consultes, possibles referèndums, tertúlies enceses, missions a l'estranger, picabaralles al Parlam

L’exposició al soroll permanent que generen els establiments oberts les vint-i-quatre hores pot afavorir l’aparició de problemes importants, entre els quals les patologies cardiovasculars i l’insomni. Sembla que la polèmica persegueixi els gimnasos que estan oberts nit i dia. Si uns mesos enrere es qüestionava la Llei de l’Esport de la Generalitat, la qual obligaria aquests locals de fitness a comptar amb un tècnic de manera permanent –una mesura que va provocar la ira dels empresaris del sector, en considerar que faria inviable el seu negoci-, ara són els veïns de sis finques de Barcelona , que s’han agrupat en una associació per a denunciar el martiri que suposa el fet de viure en un edifici on s’hi ha col·locat un establiment en el qual els usuaris aixequen i abaixen peses a cada moment, entre d’altres activitats físiques, que generen una sensació de tensió i alerta constants. Malgrat que es bandegin alegrement els drets dels inquilins, quan cal ubicar els esta