Si plores perquè has perdut el Sol...

  "Lluny, enllà de paraules amargues, una mort resplendent vaig trobar" Espriu, Salvador. Fragment de “Cançó de la mort resplendent”. Obres completes. Barcelona: Ed. 62. Clàssics Catalans del segle XX, 1977. (p.273)

Muntatge gràfic sobre les extremes mesures de seguretat , que envolten els Jocs Olímpics britànics. Imatge extreta de Google.  El divendres vaig tenir la santa paciència d'empassar-me sencera la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Londres, que va retransmetre TV-1.  Si haig de fer honor a la veritat, a estones m'adormia al sofà: totes aquestes cerimònies em semblen un punt ensopides i previsibles, malgrat que pretenguin impactar a cada moment, amb tants focs artificials i sorpreses de darrera hora.  Un cop finalitzada la cosa, els entusiasmats comentaristes de la cadena pública van inundar-nos amb un reguitzell d'elogis, que amb prou feines contenien alguna tímida crítica. L'endemà, la premsa exaltava l'encert del director, Danny Boyle, a l'hora de transferir una dimensió cinematogràfica a l'espectacle, que va resultar, asseguraven, gairebé unànimament, brillant i trencadora.  Val a dir que el cinema és una de les grans mentides que els...

Tant la Conselleria d'Interior com bona part de mitjans han posat l'accent en la burilla que suposadament va originar el foc a l'Empordà, així com el vent de Tramuntana que va propagar-lo. Les retallades en el cos de bombers i en matèria de prevenció, han quedat a un segon pla. Imatge: portada del Periódico de Catalunya, el 24/7/2012. Va passar al País Valencià i ara ens trobem en la mateixa situació a Catalunya.  Desenes de milers d'hectàrees, devorades per les flames, han deixat un paisatge desolador, de cendra, mort i greus pèrdues econòmiques. Un cop psicòlogic duríssim, del qual serà complicat recuperar-se.  Malgrat que els portaveus de la versió oficial s'esmerin en cercar burilles assassines, l'impacte de les implacables estisores neoliberals, és impossible d'obviar. No puc entendre portades com la que il·lustra aquest post. La poca voluntat d'anar al fons de la qüestió,  em genera una ràbia difícil de contenir. ¿Està provada de forma fefae...

El mateix dia que es decidia si Artur Mas compareixeria al Parlament , a donar explicacions sobre el Cas Palau , el portaveu Francesc Homs va qualificar el Ministre d'Hisenda de "macarra". Va utilitzar el mot adequat? Imatge extreta de Google. Si busqueu al diccionari català la paraula "macarra", no la trobareu. Haureu  d'admentre, encara que sigui a contracor, que el portaveu del Govern va emprar un castellanisme com una casa de pagès. Francesc Homs, un representant nostrat de Convergència i Unió, va incórrer en una errada lingüística garrafal. Passada la decepció inicial, encara ens queda el dubte de saber si el bo del Quico es referia a un "macarró", que és aquell personatge que viu a  costa d'una prostituta, o bé qualificava Montoro de "pinxo" o "xaró". En la primera accepció, serian necessari aclarir si la "fulana" en qüestió seria la Generalitat de Catalunya, pressionada vilment, com una treballador...

  Carlos Fabra, Mariano Rajoy i Paco Camps , el mes de juliol del 2008. Navegaran junts, aquest estiu? Foto: Ángel Sánchez. Ahir no vaig sortir a gaudir de les aigües del Mediterrani, com la mala gent que apareix a la imatge. Em vaig haver de conformar amb navegar una estona per Twitter i comprovar que les piulades dels internautes demostraven una profunda repulsa vers l'aplaudiment de la bancada del PP a Rajoy, després de les draconianes mesures d'ajustament, anunciades per l'inqüestionable líder, el titella més mediocre que haurien estat capaços d'escollir.Certament, la posada en escena va ser humiliant i despòtica; ni en el pitjor dels meus malsons hauria pogut imaginar una manca d'escrúpols i de sensibilitat tan extremes. Si no fos  per les terribles conseqüències que tindran les seves decisions, la representació dels peperos es podria qualificar, simplement, de paròdia casposa i barata, no apta ni per aparèixer a Cine de barrio, una mala tarda de diumenge...

És possible que empitjori la situació, a Líbia, després de la mort de Gaddafi? Imatge extreta de Google. Amb la finalitat de preparar-me unes conferències que haig de donar el proper curs, sobre les patologies del poder, estic confegint una llista de llibres que em semblen imprescindibles per a comprendre la psicologia dels mandataris que es troben a les més altes esferes i condicionen la vida de milions de ciutadans, amb les seves decisions. Atès el preocupant panorama actual, penso que cada col·lectiu professional hauria d'aportar el seu gra de sorra, a l'hora de proposar una manera de fer política, més propera al ciutadà. El fet de detectar les  severes malalties mentals que pateixen certs alts càrrecs -no penso que la seva prepotència psicopàtica pugui anomenar-se de cap altra manera-, pot ajudar a comprendre fins a quin punt caldria comptar amb un marc legal efectiu, que ens protegís del poc contacte amb la realitat que demostren certs nefastos personatges. L'e...

L'acarnissat debat que ha provocat la relliscada de Sara Carbonero a l'Eurocopa no permet reflexionar amb serenitat sobre l'evident enfocament androcentrista, present en el periodisme esportiu . Imatge extreta de Google. No serà la primera ni l'última periodista en cometre una errada però Sara Carbonero es troba en l'ull de l'huracà. És la parella d'un porter brillant, té una imatge impecable i protagonitza algunes pífies antològiques, que són de traca i mocador. El còctel està servit. Twitter i el baix nivell periodístic del país, s'encarreguen de presentar-lo en safata de plata. I el públic, de naturalesa voraç, està disposat consumir-lo a totes hores, fins que l'embriaguesa pseudoinformativa el tombi d'esquena. A la meva manera de veure, aquests posicionaments tan polaritzats, a favor i en contra de la periodista, formen part d'una manera d'actuar poc reflexiva, que va directament dirigida als impulsos més primaris i fosco...