Si plores perquè has perdut el Sol...

                                                                          Imatge extreta de Google A l’hora de plantejar solucions per eradicar la fam al món, ens trobem amb diversos tipus de reaccions que podríem classificar en quatre categories arbitràries. La primera la formarien la mena de suggeriments que són una mofa desacomplexada a la dignitat humana. S’aconsella als desnodrits del planeta que mengin insectes, consumeixin iogurts caducats o bé comprin hamburgueses prohibitives, elaborades amb cèl·lules mare de vaca. Els autors de les “trencadores” idees són la FAO, Miguel Arias Cañete i una colla de científics holandesos , respectivament. Sabem que certs investigadors no toquen de peus a terra i del Ministre espanyol tampoc se’n pot esperar gran cosa. A l’ONU, en canvi, haurien de proposar alguna alternativa menys ofensiva, si tenim en compte fracassos històrics com la Cimera per l’Agricultura i l’Alimentació, que es va tancar l’any 2008 sense cap compromís polític

Una imatge del documental Pink Ribbons, Inc. (2011), que descobreix els perversos interessos que s'amaguen rere el moviment globalitzat del llacet rosa Vagi per davant que, si he escollit l’adjectiu “odiosa” per descriure la cultura del llacet rosa no és pas per les voluntàries que s’impliquen desinteressadament en les iniciatives destinades a recaptar fons per la recerca biomèdica. Entenc que la immensa majoria, malgrat que motivades i sinceres, desconeixen el tenebrós món de negocis que es desplega entre bambolines, mentre elles cerquen la col·laboració ciutadana. La crua realitat és que hem “celebrat” un altre 19 d’octubre i després dels ingents esforços esmerçats, l’epidèmia no s’ha frenat en absolut, ben al contrari. El càncer de mama és un monstre de voracitat insaciable que segueix matant milers d’àvies, mares i filles, mentre deixa al seu pas un rastre de famílies desconsolades, rosegades pel dolor. Algú podrà adduir que la qualitat de vida de les pacients

  Barcelona: diumenge 13 d'octubre. Al migdia, la monja benedictina Teresa Forcades encoratjava els assistents a l' acte convocat  pel Procés Constituent , a les fonts de Montjuïc, a assistir a les properes trobades, les quals seran un pas més per a poder fer realitat una República Catalana del 99%.  Unes hores més tard, a Plaça Sant Jaume, els manifestants convocats per la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la Independència s'aplegaven de mica en mica per a reclamar agilitat a l'hora de tirar endavant l'anhelat referèndum. A l'hora dels parlaments, es va insisitir en la necessitat de mantenir la pressió per tal d'assolir aquest objectiu. Al tren, vaig llegir amb atenció els fulls informatius que havia reunit durant la jornada. Entre una cosa i l'altra, vaig comptabilitzar un mínim de set noves mobilitzacions de cara a les properes setmanes. Fotos: Clara Esquena. Ahir vaig anar a Barcelona amb la finali

El president d'ACS està implicat en el perillós projecte Castor, que terroritza el nord de Castelló i el sud de Tarragona. La seva manca de límits, en el terreny dels negocis, pot tenir conseqüències dramàtiques pels ciutadans. Imatge: capitalmadrid.com . En un conegut esquetx del Crackòvia , Florentino Pérez i Jaume Roures es trobaven en un restaurant per fer-hi negocis. El president del Real Madrid volia comprar-li al director de Mediapro un comandament a distància que permetia rebobinar la realitat i modificar-la al gust del propietari. Gràcies al màgic objecte, Florentino tindria la meravellosa oportunitat de canviar el resultat dels partits que haguessin perdut els merengues . La compra de l’aparell s’iniciava amb la “mòdica” quantitat de 100 milions d’euros i anava pujant progressivament, fins a assolir xifres desorbitades. A cada nova proposta del català, el madrileny responia: ¡Eso no es dinero para Florentino! El “rei Mides” del Bernabéu adquiria el co

  La virulenta polèmica que ha generat la nova versió del DSM és una altra mostra de la profunda crisi en la qual es troba immersa la psiquiatria. Il·lustració: El Roto. La nova versió de l’influent Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) ha generat una encesa polèmica d’abast mundial , de la qual s’han fet ressò mitjans com The New York Times, The Guardian o Al Jazeera . Val a dir que a la facció dels crítics no ens hi atrinxerem només els psicòlegs sinó que també s’hi sumen alguns psiquiatres, tradicionalment més permissius amb la seva bíblia . Després de conviure durant massa temps amb clamoroses fal·làcies científiques, els facultatius es lamenten avui de la manca de validesa de les categories diagnòstiques i adverteixen que la llista de problemes de salut mental no ha parat de créixer, una versió rere l’altra. Fa dècades que ens ha engolit una dinàmica patologitzadora, directament vinculada als interessos de la indústria farmacèutica. Els tentacles