Les princeses no tenen més que la pell i l'os

De dalt a baix: Diana de Gal·les; Mary Donaldson; Letizia Ortiz, al costat de Victòria de Suècia i Kate Middleton, que també ha perdut pes Confesso que em sento aclaparada per la fascinació que encara desperten les princeses de la reialesa. Puc comprendre que les criatures badin davant d'algunes donzelles de la factoria Disney -per més bledes que les pintin-, però em costa acceptar la quantitat de blogs, revistes i hores d'informació dedicades a aquestes dones de carn i ossos, que generen tendència i són admirades per milions de joves arreu del món. Trobo trist que es mantinguin amb tanta porfídia determinats models femenins, en detriment d'altres. Els rols vertaderament participatius sempre acaben ofegats per algun corrent anacrònic, més o menys dissimulat. En el cas que ens ocupa, el neofuror monàrquic. Ben analitzada, la història és força penosa. Adolescents ingènues, advocades competents, periodistes ambicioses o universitàries brillants, convertides en bonics florers.