Un blog sobre psicologia i actualitat

No és negació -diu en Calvin- només soc molt selectiu amb la realitat que accepto . Il·lustració: Bill Watterson. Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula d'Héctor Olivera  La noche de los lápices (1986), que relata el segrest, la tortura i la violació d'un grup d'adolescents durant els primers mesos de la dictadura militar del general Videla, principalment des de la mirada d'un dels supervivents. No suporto presenciar cap escena de sadisme però en casos com aquest faig una excepció pel valor documental de l'obra i perquè, per desgràcia, determinades pràctiques, extremadament cruels, no han estat abolides a l'Argentina i els joves estudiants encara els recorden i consideren desapareguts. Em van cridar l'atenció els comentaris d'alguns usuaris de YouTube, que no suportaven haver hagut de veure les dures imatges que s'hi mostren: «Pobres pibes. Esta película me traumatizó. La maestra hizo que la viera en la escuela». Malgrat l'exemplar...

Foto: Clara Esquena i Freixas.  Després d'haver assistit a la colossal manifestació de cloenda de les Marxes per la Llibertat a Barcelona, em disposava a tornar cap a l'autobús de l'ANC de Palamós, aparcat a l'Estació del Nord. Per arribar-hi des de Plaça Catalunya, havia de passar per Urquinaona i allà em vaig topar, sense pretendre-ho, perquè aquestes situacions m'espanten, amb els aldarulls que acabaven de començar i culminarien amb una desoladora batalla campal, molt ben documentada per aquells professionals que van optar per quedar-se al peu del canó, malgrat que patien un elevat risc de sofrir detencions arbitràries, cops de porra, impactes amb bales de goma, intimidacions de grups nazis, atropellaments o atacs amb gasos lacrimògens. Darrerament, les nits a Barcelona ofereixen un ampli ventall de possibilitats.  Eren quarts de set de la tarda. Hi havia una riuada de gent, Via Laietana avall (a la imatge); l'ambient no semblava especialme...

El periodista especialista en ciència Robert Whitaker va pronunciar una conferència sobre la censura en psiquiatria el passat 9 de març, amb motiu de la inauguració de l' Institute for Scientific Freedom a Dinamarca. Les seves reflexions són imprescindibles per a conèixer alguns dels mecanismes habituals a través dels quals es pretenen excloure els models alternatius al biomèdic del debat públic. Vídeo extret de Youtube . Aquests darrers dies s'ha aixecat una considerable polseguera mediàtica arran de la suspensió per part del Servicio Andaluz de Salud (SAS) de les V Jornadas sobre Infancia y Adolescencia que s'havien de celebrar a Vélez-M á laga. El motiu de la cancel·lació es trobaria en les queixes d'associacions de pares i mares d'infants diagnosticats de TDAH per la ponència que hi havia d'impartir el catedràtic de la Universitat d'Oviedo Marino Pérez , conegut i respectat per mantenir una postura crítica sobre aquesta etiqueta i les s...

Una imatge de la Plaça Francesc Macià, una horeta abans que comencés la «performance» de l'onada. Foto: Clara Esquena i Freixas.  Aquesta ha estat una setmana informativament extenuant, que ens ha deixat un munt de temes preocupants per abordar, entre els quals la venda d'armes a l'Aràbia S au dita, la detenció de Willy Toledo , el judici a Pablo Hasél , l'escàndol de les vexacions a les alumnes de la facultat de Psicologia de la Universitat d'Oviedo, el frau dels màsters dels polítics o la dimissió del doctor Baselga , a causa d'un flagrant conflicte d'interessos amb la indústria farmacèutica. En resum: negocis criminals, catolicisme inquisitorial,  censura desbocada, masclisme ranci (valgui la redundància) i corrupció acadèmica i científica. Un compendi llefardós dels mals que avui ens colpegen. En  comptes de posar les mans en aquesta massa de notícies greixoses, permetin que recordi algunes de les entranyables estampes de la Diada d'en...

Un moment del sopar groc celebrat ahir a la Nau dels 50 metres de Palamós, en què el MHP Carles Puigdemont es va adreçar als comensals per videoconferència. Foto: Clara Esquena i Freixas. Mentre esperem que arribi una tardor que, per diversos motius -onze de setembre, aniversari del primer d'octubre, etcètera-, es preveu d'allò més intensa, els nombrosos actes que se celebren per donar suport als presos i als exiliats suposen un bàlsam que ens permet de recuperar forces i fer pinya per afrontar-ho. Els sopars grocs  -una idea de la cuinera Ada Parellada- han esdevingut un clàssic amb gran èxit de convocatòria. A Palamós, ahir ens hi vàrem aplegar cinc-centes setanta persones i en podríem haver estat moltes més si l'espai ho hagués permès. A banda de la contribució a la caixa de resistència, aquestes trobades representen un suport emocional important per a les persones represaliades i les seves famílies.  La germana de la Dolors Bassa ho agraïa ahir, amb gr...

Bleeding;  escultura de Guy Olivier-Deveau a South Padre Island . Imatge extreta de My Modern Met . Comencem per la notícia de l'estiu: les elevades temperatures. Sofrim una onada de calor que ha causat diversos morts, un dels quals, a Barcelona , podria ser una persona sense sostre i l'altre, a Múrcia , l'obrer d'una empresa que segurament incomplia la llei de prevenció de riscos laborals. Queda clar que l'accent de la informació, com molt bé han denunciat diversos tuitaires, es posa en l'aspecte climàtic i no pas en la vulnerabilitat a què es veuen abocats cada cop més ciutadans en la nostra societat. Engeguem el ventilador, que ja ens comencen a caure les primeres gotes de suor i no tenim prou pressupost per l'aire condicionat. Continuem amb el degoteig d'agressions feixistes. Aquestes podrien donar lloc a un telenotícies especialitzat en el tema. Durant les darreres setmanes, s'han produït atacs a  Badalona , Verges , Manresa , Pal...

Una colla descarregava un castell després que l'enxaneta n'hagués coronat el cim, al Portal de l'Àngel, al voltant de les cinc de la tarda del diumenge passat, dia  de la manifestació per a reclamar l'alliberament dels presos polítics. Foto: Clara Esquena.  Diuen que l'u d'octubre va marcar un abans i un després a Catalunya i que d'ençà d'aquella pluja d'hòsties mai més res tornarà a ser igual. Suposo que a cada casa es deu notar algun canvi. I no només en la dels ciutadans que vàrem anar a votar. Per part meva, des del dia del referèndum he deixat d'escoltar les ràdios i les televisions espanyoles. Abans m'entretenia una estona amb algun reportatge o tertúlia però ara trobo insofrible la simfonia de veus pretensioses que pontifiquen tothora sobre la realitat catalana sense aportar cap argument sòlid, llevat d'alguna excepció que tampoc tinc prou paciència per atendre perquè tot sovint acaba ofegada en un mar de crits.  Sé qu...

El president Carles Puigdemont saludava amablement els congregats davant de la presó de Neumünster, després de la seva sortida del centre penitenciari alemany. Imatge: Reuters. El proper dimecres onze d'abril farà exactament deu anys que vaig escriure el primer post en aquest bloc. Una dècada que ha passat com una exhalació. Durant la infantesa, quan sentia que Carlos Gardel cantava allò de "que es un soplo la vida", "que veinte años no es nada" em semblava una exageració de proporcions oceàniques perquè per a mi, un sol trimestre a l'escola, representava tota una eternitat. ¿Com gosava, aquell senyor de veu antiga, sostenir que vint anys, un darrere l'altre, no eren res ?  Mil dos-cents vint missatges més tard, em fa l'efecte que era exactament ahir que començava a redactar aquelles línies amb la intenció de perseverar en el modest projecte blocaire i amb el desig que, si més no, algú em llegiria. Un parell d'objectius que, a ...

Una nodrida representació de la CUP es va donar un bany de masses al passeig Lluís Companys, després que els seus quatre diputats ocupessin l'escó al Parlament abans d'ahir a la tarda. Al centre de la imatge, el veterà Carles Riera amb el puny alçat.  Foto: Clara Esquena i Freixas. "Les rieres desborden els torrents" Llegit a Twitter el 30/01/2018. Al voltant de les tres, l'ambient era immillorable davant del parc de la Ciutadella, malgrat que des del matí ja se sabia que el ple  d'investidura havia estat ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent (ERC), la qual cosa no deixa de ser un èxit extraordinari de convocatòria. A mesura que arribaven els manifestants, convocats per l'ANC, Òmnium i els CDRs de diferents punts del territori, el bullici anava en augment, així com la diversitat d'opinions sobre aquella sorpresa de darrera hora -tot un clàssic pels soferts seguidors del procés -. Per alguns dels congregats, que receptaven...

Imatge extreta de eleconomista.es Els resultats electorals ens ajuden a reflexionar sobre la realitat que vivim al país tant per les victòries celebrades com per les amargues derrotes patides. En el primer punt -com és habitual-, hi ha parers contraposats en la premsa nacional: mentre que unes portades ressalten la posició assolida per Ciutadans- Ciudadanos, les altres remarquen la renovada majoria absoluta independentista, obtinguda en un context de repressió ferotge. En canvi, hi ha poques anàlisis que suscitin tant de consens, a dins i a fora del país, com la clatellada èpica que van suposar els tres diputats obtinguts pel PP, en una nit que va situar els catalans a un pas de l’infart de miocardi i a la formació de Xavier García-Albiol en l’últim lloc del Parlament, per darrere de la CUP. La cara dels companys de partit en la compareixença de rigor era un poema. Si la pantalla televisiva tingués capacitat per supurar sentiments, hauria suat sang, suor i llàgrimes. ...

Getty Images Gràcies a la bona feina dels professionals de RAC1 els oients hem tingut l'oportunitat d'apropar-nos a l'experiència dels familiars que tenen persones estimades a la presó pel fet de defensar determinades idees polítiques a Catalunya. Durant les darreres setmanes hem pogut escoltar el testimoni de les companyes sentimentals de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart - els Jordis -, confinats a Soto del Real i també el de les germanes del mateix Cuixart i de Joaquim Forn , el Conseller d'Interior de la Generalitat, encara retingut a la presó d'Estremera, juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras.    Evitaré la discussió de com cal anomenar-los perquè aquest debat no canvia en absolut la gravetat de la situació. Es tracta de persones innocents, privades de llibertat sense arguments jurídics que ho avalin. En el remot supòsit que haguessin comès algun delicte greu i el confinament fos necessari, el fet de trobar-se a centenars de quilòmetres de distànc...

Imatge difosa pel Comitè d’Empresa de TV3 En aquest blog hem qüestionat en diverses ocasions la informació transmesa pels mitjans públics de Catalunya, de la mateixa manera que n’hem elogiat treballs d’una enorme qualitat; en ambdós casos, sempre en relació amb la psicologia, que és el centre d’interès que aquí ens ocupa. TV3, Catalunya R àdio i l’Agència C atalana de N otícies vindrien a ser com aquell familiar amb el qual ens discutim de tant en tant però, si mai li passés res greu, tindríem un disgust de mort. Ara que el Gobierno pretén posar- l i les seves brutes grapes al damunt -Gabriel Rufián dixit - me n’adono de fins a quin punt les trobaríem a faltar, en el cas que l’enèsima garrotada a la democràcia mai arribés a triomfar en tota la seva plenitud. Allò que es pretén és substituir el nostre entranyable familiar per un actor de segona fila, que hauria vingut des de Madrid per suplantar-lo, sense ni tan sols passar per un trist càsting. ¿Quin sentit tindria cri...

Foto: Gabriel Bouys / AFP “Cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar” Dita popular espanyola. En l’article Democracy’s broken windows , l’escriptora Liz Castro se serveix de la metàfora de les finestres trencades de la coneguda teoria de sociologia urbana per il·lustrar una idea que no es cansa de repetir: la vulneració de drets fonamentals soferta a Catalunya no és un afer que afecti exclusivament el nostre territori sinó que, en la mesura que aquí es degrada progressivament la democràcia, existeix el perill que la deixadesa s’escampi també als altres països europeus, si aquests s’ho miren des de la distància indiferent i no fan res per protegir-la. Vindria a ser una advertència similar a la de la dita popular que encapçala aquest escrit i ha corregut aquests dies per les xarxes socials. La mateixa idea de “contagi” es transmet en l’emotiu vídeo penjat després de l’empresonament dels pacifistes Jordi S à nchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òm...

Un sector de les files independentistes va experimentar una profunda decepció després de la declaració interrompuda del president de la Generalitat. Foto del moment posterior a la suspensió de la República catalana, de 8 segons de durada, al Passeig Lluís Companys: Laura Cortés/ACN. Me'n vaig anar cap a casa cuita-corrents, amb un pam de llengua enfora per viure el gloriós instant a través de la televisió, quan se suposava que ja havia començat la sessió parlamentària. Pujo les escales d'una revolada; obro la porta nerviosa; em desempallego del bolso; miro la pantalla expectant i, oh sorpresa, la llargament esperada DI s'havia posposat a causa de no sé quina novetat de darrera hora. Malament rai.  Pel que es veia encara es produïen entrades i sortides dels despatxos; es recorrien passadissos, amunt i avall. Aquell moment solemne tenia una escenificació de cabina dels germans Marx: alguna cosa grossa es coïa i, encara que es podia tractar d'una millora ine...

Una imatge de la mobilització d’ahir al matí, al passeig de Palamós. Foto: Clara Esquena. Si la quantitat d’esdeveniments polítics que estem intentant de pair aquests dies fos comparable a un banquet, podríem dir que estem entaulats en un d’aquells restaurants xinesos en els quals, abans que t’hagis acabat l’arròs tres delícies, ja et porten els rotllets de primavera i el pollastre amb ametlles. Així successivament: ens presenten un rosari inacabable de plats d’un regust que passa del dolç a l’amarg en un tres i no res. Ahir no em sentia preparada per afrontar amb cap mena d’entusiasme la vaga general perquè l’angoixa per la repressió de l’u d’octubre -a mesura que passen les hores cada cop em sembla més una operació bèl·lica, amb la corresponent conversió de víctimes en botxins per part de l'aparell de poder espanyol- amb prou feines em deixava respirar. Suposo que a molta gent el disgust li devia sortir de dins el dia després. Només cal una nova imatge, unes parau...