Si plores perquè has perdut el Sol...

Imatge: Cuaderno de Sol .   Si pretenem estudiar amb cert rigor les causes que condueixen un delinqüent de coll blanc a posar la mà a la caixa, hauríem de retrocedir, com a mínim, a textos de l’antiguitat clàssica, en els quals es fa al·lusió a tot tipus de conductes amorals, properes als cercles del poder (Fernández-Ríos, 1999). Des de l’època d’Heròdot, fins als autors contemporanis, que aposten per un enfocament clarament científic del problema, podríem esmentar un llarg enfilall de pensadors com ara Sòcrates, Ciceró, Tomàs d’Aquí, Maquiavel, Montesquieu o Diderot. Cada filòsof, en el marc de la seva època, va provar d’il·luminar una de les cares més fosques de la política, directament relacionada amb les ombres de l’ànima humana. Llurs reflexions ens arriben del passat i constitueixen un referent ineludible, a l’hora de comprendre els mecanismes ocults, que operen rere la corrupció, una xacra que oprimeix actualment la ciutadania i que, tanmateix, no és exclusiva de la post

Imatge: @mpairo El 24 d’abril al matí, el primer bon dia van ser les barricades amb les quals uns encaputxats van tallar la Diagonal, a l’alçada de la facultat d’Econòmiques. Es van llegir informacions clarament contradictòries, en relació a la pertinença o no dels organitzadors de l’aldarull a la comunitat estudiantil. Com és habitual en aquest país, costa destriar la veritat de la mentida. La crema de contenidors i de pneumàtics va originar una densa fumarada i unes cues quilomètriques, que van alterar notablement el trànsit de la urbs. Alguns mitjans situaven l’origen del malestar a la UPC, on la fulla de les estisores hi sobrevola amenaçadora, com un bombarder a punt de buidar l’artilleria. Paradoxalment, el rector, Antoni Giró, carrega sobre les seves espatlles una gestió nefasta, marcada principalment per un projecte urbanístic faraònic , en el qual s’havien abocat 25 milions d’euros i que ara ha embarrancat a causa del profund sot financer on romanen atrapats. A l

 Imatge: eldiario.es Fa unes quantes setmanes, la premsa es va fer ressò d’un interessant estudi del professor d’ESADE Joan Ramis-Pujol, que descriu la muntanya russa emocional en la qual viatgen les persones que pateixen un procés de desnonament . Val a dir que em va sorprendre que de la facultat de Diego Torres en sortís una investigació d’aquestes característiques, si tenim en compte que han format la crème de la crème dels neoliberals amb barretina. Bé, no li traurem pas mèrits perquè prou falta ens fan els treballs que aprofundeixen en la relació existent entre salut mental i violència financera. Per a tractar els nombrosos símptomes descrits en l’estudi, en absència de suport estatal, hi ha diverses organitzacions que ofereixen una ajuda concreta als afectats: la PAH, Càritas i Creu Roja. Tal com ha expressat l’Ada Colau, és necessari valorar la magnitud de la tasca humanitària que despleguen; no només pel que fa a la vessant de l’activisme, que planta cara als

Foto: Ferran Nadeu Vivim submergits en un oceà de mentides continuades, que ens engoleixen fins a profunditats abissals, on és complicat veure-hi clar. Podríem esmentar nombrosos enganys, per part de polítics, mai admesos davant dels electors. Només que recopiléssim una petita part de les boles electorals dels darrers comicis, ja en tindríem prou per completar una sinistra trilogia, que podria sortir per Sant Jordi. Dubto que algú tingués ganes d’endur-se-la cap a casa, però, saturats com estem dels seus tripijocs. Per evitar el desbordament, és necessari que ens centrem en alguns casos paradigmàtics, com ara l’agressió a l’Esther Quintana o l’estafa de les preferents, el macrodelicte en el qual la manipulació flagrant de la informació bancària ha conduït milers de persones vulnerables a la ruïna. La justícia, si arriba, ho fa en comptagotes. Naturalment, el brutal aparell mediàtic es posa gairebé sempre de la banda del poder. Els fanàtics de l’ultraliberalisme, mestre

Imatge: mujerespacio.com        Una dona m’explica que ahir a la tarda li van robar el mòbil a Passeig de Gràcia. Va entrar en una farmàcia i va decidir posar-se’l a la butxaca de l’abric, amb la cremallera ben tancada, per sentir-lo vibrar, perquè no suporta cap dels insofribles sons que emet l’aparell. En sortir de l’establiment, després d’haver adquirit la crema que buscava, va comprovar amb estupor que havia desaparegut. Algun pispa l’hi havia pres. Encara ara sent incredulitat: no havia notat res! Ningú que se li acostés ni cap mena de fregadís. Era com si l’home invisible l’hi hagués arrabassat. Se sorprèn que aquests manguis tinguin uns mètodes tan refinats. Havia sentit a dir que, en els bars, quan veuen que algú deixa l’aparell damunt la taula, s’hi atansen amb qualsevol pretext… i ja l’has vist prou. Es lamenta que Barcelona estigui impossible. Sempre hi ha malfactors que vigilen. La crisi hi deu tenir alguna cosa a veure, segur, perquè uns anys enrere aqu