Si plores perquè has perdut el Sol...

Imatge extreta de Huffington Post El passat divendres em va trucar la periodista Laia Vicens, del diari Ara , per sol·licitar la meva opinió sobre el fenomen de la  Balena Blava , una mena de joc de rol macabre, difós a través de les xarxes socials, que indueix els adolescents cap al suïcidi mitjançant un sèrie de proves, que inclouen la visió de pel·lícules de terror, el contacte amb altres membres de la temerària comunitat virtual i la interrupció del son. A través de coaccions, també s'empeny els usuaris cap a conductes autolesives, entre d'altres maniobres d'aproximació al terrible objectiu final . Si us ve de gust llegir l'article, on es recullen altres parers professionals, podeu fer-ho clicant aquí . Com que generalment no tens massa temps per reflexionar, quan et demanen el punt de vista en un mitjà de comunicació, aprofito l'espai del blog per subratllar alguns aspectes importants, vinculats a aquesta notícia, que s'ha escampat

Una mestra abraça afectuosament la seva alumna. Foto: Corbisimages . Fa uns quants mesos, parlàvem de l’augment de casos d’abusos a menors denunciats després que es ventilessin als mitjans vexacions execrables,   llargament encobertes per institucions tan poderoses com l'església catòlica. Aquell saludable “contagi”, del qual va informar amb xifres concretes el conseller d'Interior de la Generalitat, vinculat a l'escàndol dels Maristes, no és l’única conseqüència que cal valorar sinó que de vegades sorgeixen qüestions problemàtiques, en el marc de la divulgació de la violència exercida sobre els infants. A banda dels indiscutibles beneficis que comporta el fet de trencar amb la llei del silenci, avui m'agradaria destacar una de les possibles repercussions perjudicials: la transmissió d'un temor malaltís, si l’enfocament emprat és particularment sensacionalista. Casualment, uns dies enrere recuperava un article , publicat al The Guardian l'any 20

Getty Images Les notícies de l’ofensiva dels Estats Units sobre Síria i l’Afganistan, amb el llançament en aquest darrer país de la MOAB, coneguda popularment com a Mother of all Bombs -la mare de totes les bombes- i les conseqüències quant a les relacions amb Corea del Nord, Rússia i l’Iran, han fet despertar les alarmes respecte el paper que el temperament de Trump podria jugar en l’evolució de l’anomenada “guerra contra el terror”.   Malgrat les incerteses, sabem que el nou inquilí de la Casa Blanca ha incomplert les promeses en matèria de política exterior i que la sobtada determinació bel·licista ha beneficiat considerablement la milionària indústria de les armes. Seria un error garrafal atribuir el gir estratègic exclusivament als rampells de Trump, tristament famós per increpar agressivament els periodistes;   respondre les crítiques a cop de Twitter o bé “engrapar les dones pel cony”, sense ni tan sols contemplar la possibilitat de perdre el temps en se

Imatge extreta del blog Jubilares Aquest cap de setmana vaig llegir un petit reportatge a La Vanguardia que em va fer reflexionar una estona. L’article recollia l’experiència pilot d’una residència a Sant Hilari Sacalm, on s’aposta perquè els usuaris tinguin un rol autònom en el centre. A grans trets, el típic model assistencialista rígid ha estat substituït per un altre de més flexible, que s’adapta a les peculiaritats de cadascú, alhora que potencia la presa de decisions, en un context respectuós i no patologitzador. Es tracta d’una filosofia d’atenció bastant propera al “senior cohousing” , sorgit en països del nord d’Europa i que, progressivament, s’ha anat escampant arreu del món. Aquests projectes proven d’evitar l’impacte dramàtic de la solitud i l’aïllament als quals tan sovint ens veiem abocats en el darrer tram de la vida, en les societats occidentals. Vaig pensar que si les residències, diguem-ne “convencionals”, es començaven a decantar per les esmentad

A la recomanable pel•lícula  Disconnect (2012) es plantegen diversos drames lligats al mal ús de les noves tecnologies, entre els quals el cyberbullying . A la imatge, una de les famílies afectades per l'assetjament escolar prova de trobar respostes a la violència que els ha colpejat, de forma tan inesperada com brutal. No hi ha cap dubte que la paraula bullying està de moda i que la tendència no ha passat desapercebuda als magnats de la comunicació, que s'han afanyat a munyir la generosa vaca de la morbositat. S'han emès programes en prime time sobre el tema, amb un enfocament qüestionable, com ara el polèmic " Proyecto Bullying " de Cuatro, presentat per Jesús Vázquez, que va haver de superar les traves de la fiscalia de menors i entomar les dures crítiques d'alguns espectadors, a les xarxes socials. Ho heu llegit bé. L'imperi mediàtic que acull nombrosos espais saturats de caspa, on les bronques o el sexisme més primari hi tenen una