Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

Tot era mentida

Imatge
Cada cop miro menys la televisió. Dedico més estones a llegir, malgrat que això comporti greus decepcions. En general, sóc més partidària de la lucidesa que de l'anestèsia -encara que, si, tots la necessitem, en algun moment-. Diuen les persones entenimentades, que la maduresa no és possible sense mantenir viu l'infant que portem dins. Vet aquí la pregunta que em vaig fer ahir a la nit, abans d'anar a dormir. Com es pot obrir els ulls al món, sense cometre un terrible infanticidi ? Els valors en els quals es cimenta l'educació, en el decurs dels anys, cauen indefectiblement, com un castell de naips. Un darrere l'altre. Enmig de la putrefecció que ens envolta, sento una dolorosa nostàlgia de la llum del passat. Una voluntat d'autenticitat i, perdoneu l'expressió, certa netedat d'esperit. Miri on miri, hi trobo mentida, doble moral, resignació, interès, falsedat o punyalada. Mantenir viu l'infant... Es diu aviat.

Avís urgent a la població

Imatge
Ciutadans i ciutadanes, després de molts anys de complaença, ha saltat la tapa de la claveguera. Seria recomanable que recuperessin les màscares que havien desat a l'armari. Tot el rebombori de la Grip A, no ha estat en va. Ha arribat l'hora d'aprendre de l'experiència, que per això som un país civilitzat. Estem davant d'una greu epidèmia de corrupció, altament contagiosa, estesa arreu. Si volen sobreviure a l'olor de putrefacció que supura del sumari Pretòria, si pretenen sortir sans i estalvis de la porqueria del cas Palau, preguem que prenguin les mesures corresponents. No es treguin el tapaboques, facin el favor. Sota cap concepte. D'altra manera, corren greu perill de fer córrer sobres, emplenar-se les butxaques, mentir compulsivament, tenir afers extramatrimonials, utilitzar argot delinqüencial, desviar diners cap a Andorra i, el més perillós, que un jutge estrella els enxampi in fraganti. Col·loquin-se la màscara i dormiran tranquils, els ho garantim

Necessitem el dogma?

Imatge
Una crònica des de París , parlava recentment de la publicació del llibre del filòsof Michel Onfray, El crepúsculo de un ídolo, la fábula freudiana. A propòsit de l'obra, l'autora assenyalava la paradoxa d'un país laic com França, en el qual el dogma freudià ha substituït el buit que ha deixat la religió. Em va venir al pensament una reflexió de Paloma, la talentosa nena de L'elegància de l'eriçó , adreçada a la seva neuròtica família: La religió i la psicoanàlisi comparteixen l'amor pel sofriment durador... Per part meva, voldria recordar que, en matèria de salut mental, el dogmatisme no és patrimoni exclusiu de la psiconàlisi. Si revisem la psiquiatria moderna, ens n'adonarem de fins a quin punt abunden els supòsits en els quals creiem cegament i que mai no han estat demostrats de manera fefaent. La psiquiatria ha biologitzat el sofriment humà, ha generant una sèrie de creences mítiques, al servei de la tirania del mercat. Les hipòtesis explicatives de la

El "sex-appeal" de Mou

Imatge
Mourinho i Matilde, la seva dona Fa una colla de mesos, parlava d'una enquesta a la revista Interviú, que tenia per finalitat escollir la política més sexy. La reflexió del post girava al voltant del masclisme, la sexualització de la dona i bla, bla, bla... Enllaçant amb el mateix tema, ahir llegia que la revista italiana Diva e Donna , va realitzar una enquesta sobre el tècnic Mourinho a les seves lectores -per cert, com és que no s'inclou el públic gai i lèsbic, en aquesta mena de qüestionaris?- Com a resultat, el 48% va identificar Mou en el rol d'amant. Els motius? Té una personalitat irresistible i és un home vertader , segons el 35'6% de les dones entre 25 i 44 anys, i el 29'2% de les més grans. La passió per Mou no és exclusiva de les italianes. Algunes professionals del nostre país, reconegudes feministes, la subscriuen. Pilar Rahola, a Onda cero : Este señor está buenísimo....me pone. Per a Rahola, és la mala llet allò que aporta una atractiu extra al por

Empastifada

Imatge
FER Després de la bronca al Senat, poca cosa es pot afegir. Les imatges parlen soles . Un espectacle lamentable, tant per part del Govern com de l'oposició, que s'erigeix en defensora de la moral i de l'ordre, mentre protagonitza un dels espectacles més penosos dels darrers temps -i mira que hem estat entretinguts-. Amb un Gürtel a l'armari, els acòlits de Rajoy encara tenen valor per convertir el Senat en un plató de televisió -en el sentit pejoratiu de la paraula, com diria Rosa Díez-. Entre socialistes, populars, convergents i companyia, no queda massa lloc per a l'esperança però si per al xou, l'empastifada, la bronca i el despropòsit. No són capaços de res millor?

Fergie & Andy

Imatge
Quins temps, aquells! Una simpàtica pèl-roja es casava amb el príncep Andrew i esdevenia una atípica duquessa de York. La parella es va guanyar la complicitat del poble , tan britànic com estranger, malgrat que això no impedís, evidentment, que el matrimoni fes aigües. Un cop separats, a diferència de la malaguanyada Lady Di i el príncep Charles, Fergie i Andy han mantingut una excel·lent relació, que han proclamat als quatre vents. Quins són els motius? Després de la monumental enxampada del News of the World , hem de confiar que el bo d'Andrew no tenia res a veure amb el maletí dels diners, que els negocis bruts només són un afer de l'entremaliada Sarah. A mi, què voleu que us digui, em van venir al pensament Julián Muñoz i Mayte Zaldívar, que també mantenen cordials relacions. Sempre pel bé de les filles. O Bonnie & Clyde, que van romandre units, en tan difícils circumstàncies. En una època complicada, hauríem de prendre'n exemple i canviar la màxima eclesiàstica: A

Funcionaris

Imatge
Les retallades de ZP, han destapat la caixa dels trons. Segons Rafael Coloma , vicepresident de la Federación de Asociaciones de los Cuerpos de la Administración General del Estado , el problema no són els funcionaris, sinó una corrupta política administrativa. Apunto alguns dels problemes clau, denunciats per Coloma: solapament de funcions, objectius poc clars, auditories inexistents, enxufisme indiscriminat a la gent de partit, subcontractacions abusives o manca de professionalitat. Hem hagut d'arribar a una situació límit perquè es posin les cartes damunt de la taula. Ara s'entenen les incompetències, la fuga de talents, les oposicions frustrades i el desgavell generalitzat. Som a temps de posar fil a l'agulla? Triomfarà eternament, la mediocritat?

La meva vida. Capítol cinquè.

Imatge
En els entorns de Palau, hi ha certes coses que no estan ben vistes Torno a estar amb vosaltres, disposada a continuar amb el relat. Arran del naixement de la nena, les coses van canviar substancialment. Mai no deixa de sorprendre’m la metamorfosi constant que és la vida. Una princesa acaba fent coses que mai abans no hauria sospitat!. Si hagués de començar aquest capítol d’alguna manera, ho faria apagant la flama d’algunes espelmes, perquè el que us haig de contar a continuació, amics estimats, té caràcter de confessió. Us demano, doncs, que aquests secrets que vindran, quedin entre nosaltres. D’altra manera, la vida a Palau esdevindria un infern. Com sabeu, em trobava encara convalescent, el reialme amb prou feines es despertava tímidament d’una llarga letargia. La feina se’m multiplicava. Els números -la meva gran passió- van passar a un segon terme, perquè les necessitats d’un nadó requereixen d’atenció constant. El Príncepblau estava tan ocupat a les escoles, que havia de ser jo,

Gràcies, senyora Highsmith

Imatge
Estic bastant convençuda que el periodista Ramon Colom té certes propietats sedants. Tant és així, que sento la temptació de proposar-lo com a teràpia alternativa per a superar l'insomni. És barat, eficaç i, sobretot, no té efectes secundaris. Si de cas, pots anar-te'n a dormir una mica més informada, la qual cosa, en principi, no hauria de ser perjudicial. Ahir a la nit, abans que les parpelles deixessin d'obeir les meves ordres, vaig escoltar les impagables reflexions de Patricia Highsmith ( mireu aquí, a partir del minut 4.). Ah! Quants records! No sé per quin motiu van caure a les meves mans, els seus llibres, quan era adolescent. Crec recordar que els regalaven en el suplement dominical d'algun diari. El beneït avorriment estival em va acompanyar per les pàgines d' A pleno sol , on hi vaig conèixer l'obscur Tom Ripley, un ésser amoral i ambiciós. Assassí ocasional. El lector hauria d'odiar-lo però, tanmateix, secretament, desitja que se'n surti

Els "affairs" del Palau

Imatge
Fèlix Millet i Jordi Montull Em fa la impressió que la informació que ha sortit a la llum sobre el mal anomenat Cas Millet és només un serrell llunyà de tot el que s'hi amaga darrere. La sospitosa indulgència del jutge Solaz, la destrucció de documents o els diners encara desapareguts són només alguns indicis del complex entramat de corrupció que es teixia entre el Consorci, la Fundació i l'Orfeó. Aquest mes, la revista Vanity Fair , revela alguns detalls sòrdids de les inacabables aventures Millet-Montull, que anaven acompanyades de bones dosis de sexe i alcohol: "Llegaron una mañana. Eran dos. Vestían discretas, pero descaradas se apostaron sobre el mostrador y exigieron lo que era suyo: "Venimos a por nuestro dinero. El señor Millet no nos ha pagado en toda la semana". El administrador, Antonio Sàbat, mintió: "Lo siento, el señor Millet está de viaje". "¡Queremos nuestro dinero!", reclamaban. Era 1980 y hacía apenas dos años que Fèlix Mar

Monstres

Imatge
Hi ha res més horrible? Es pot buscar la història d'aquestes dues persones, sí. Mirar si tenen antecedents de violència familiar. Cercar desesperadament on es pot haver gestat la mentalitat criminal. I per què. Intentar tota mena de raonaments biologicistes, genetistes, sociològics... Al final, hi queda la irracionalitat. Un pòsit d'incomprensió infinita. El mal no té explicació.

Conspiranoia

Imatge
Amb la finalitat de promocionar el seu darrer llibre, Conspiración Octopus , el controvertit escriptor de bestsellers Daniel Estulin es troba realitzant la seva tournée particular per diversos mitjans de comunicació. Si cliqueu aquí , escoltareu algunes de les seves sorprenents declaracions sobre la suposada elit multimilionària que governa l'economia mundial, de manera absolutament cruel i despietada. La seva novel·la, perquè us en feu una idea, pot recordar pel·lícules com El Jardinero fiel o El señor de la guerra , que expliquen en format de ficció alguns dels inhumans procediments de les grans fortunes mundials. Altres teories conspiratives , ben conegudes, pretenen trobar una explicació als atemptats de l'11-S, a la misteriosa mort de Marilyn o a aquest club d' Illuminati que presumptament regeix el món. Segons Estulin, la informació que apareix en els mitjans és només un joc de miralls, que oculta l'autèntica realitat. Malgrat que el seu darrer llibre és una

Cap de turc

Imatge
Carles Martí, fulminat. Després de la fulminant destitució de Carles Martí, he recordat l'expressió ser un cap de turc. Quina és la seva procedència, exactament? Gràcies a l'ajuda de la inestimable Viquipèdia, he trobat la següent definició i referència històrica: "Es denomina cap de turc a una persona o grup d'elles a les quals es vol fer culpables del que no són, servint així d'excusa a les finalitats de l'inculpador . De manera més específica, s'empra aquest apel·latiu per qualificar a aquells sobre els quals s'aplica injustament una acusació o condemna per impedir que els autèntics responsables siguin jutjats. Des d'una perspectiva històrica, en el període de les Croades , els cristians van lliurar cruentes batalles contra els turcs . L'animadversió que es professaven ambdós bàndols era tan gran, que tallar-li el cap a un turc era un assoliment encomiable. Quan ho aconseguien, els croats penjaven el cap en un masteler de vaixell o l'e

Científics "fantasma"

Imatge
"La publicación científica en psiquiatría se vale de otra práctica acostumbrada en medicina y que seguramente sorprenderá a investigadores de otros campos, en particular de la psicología clínica, dada la afinidad temática. Se trata de la escritura fantasma y de las agencias de comunicación, denunciadas por Healy . Otra nueva bestia en la jungla psicofarmacológica es la agencia de comunicación o de escritura médica, a menudo perteneciente a una o dos personas, con formación en medicina o en una ciencia relacionada, que trabajan estrechamente con una o dos compañías farmacéuticas. Esencialmente, han llegado a ser las divisiones de comunicación externa de las principales compañías. Estas agencias, al menos la Current Medical Directions (CMD), pueden escribir tantos estudios, artículos de revisión, resúmenes, suplementos, monográficos, comentarios de experto, capítulos de libros como llevar a cabo metaanálisis, organizar suplementos de revistas, simposios vía satélite, confe

Malenconia líquida

Imatge
Foto extreta d'aquí "Segons la definició de Rolland Munro, el concepte de "malenconia", tal com s'utilitza actualment, "no representa tant un estat d'incertesa, una vacil·lació a l'hora de decidir-nos entre dos camins, com l'impuls a fer-nos enrere quan ens trobem en aquesta cruïlla"; representa un "refús" a "qualsevol lligam concret". Estar "malenconiós" és "percebre la infinitud dels lligams però no sentir-se lligat a res". En poques paraules, la "malenconia" implica una "forma sense contingut, un refús a saber simplement això o allò ". Podria suggerir, al meu torn, que el concepte de "malenconia" simbolitza, en darrer lloc, el patiment genèric del consumidor, de l 'homo eligens creat a instàncies de la societat de consum, conseqüència de la coincidència fatal de l'obsessió/addicció de triar quan s'és incapaç de triar. Repetint les paraules de Simmel, la mal

La meva vida. Capítol quart.

Imatge
A la vida, quan menys t'ho esperes, sorgeix un raig de llum Estimats, vaig deixar-vos amb la notícia de l’espera de la nostra filla, la princesa Sol. Aquesta nova, fou el primer raig de llum que albirava, després d’una tenebrosa agonia. No és difícil, doncs, que endevineu el motiu del seu nom. En saber que creixia un ésser dins meu, vaig saber-me menys sola i desemparada, com si algú m’hagués enviat una espurna de continuïtat, quan més la necessitava. Les incessants preguntes sobre la tràgica decisió del pare, malgrat no desaparèixer, ja no m’atenellaven el pensament. S’obria pas una vida, que demanava la meva atenció. Em revenia una altra pregunta, com un vent tebi, que m’embolcallava suaument i m’ajudava a continuar. Veuria, en la careta del nadó, el rostre de la mare? Em vaig imposar menjar cada dia, ni que fos un petit mos, per recuperar-me i poder donar a llum sense complicacions innecessàries. Havia de fer grans esforços, no ho negaré, però comptava amb l’ajuda inestimable de

Bruixes (III)

Imatge
La Bruixa de Blancaneus i els set nans , il·lustrada per Jennie Harbour Segona part La repressió de la bruixa es manifesta de diferents maneres, en funció de si una persona és introvertida o extrovertida. En el primer cas, els efectes d'aquesta repressió es poden sentir de manera interna o física. En forma d'angoixa, ansietat, dolències psicosomàtiques, esgotament extrem... Les persones extrovertides, per contra, si no la reconeixen, poden esdevenir assetjadores i controlar el seu entorn de manera obsessiva: la vida dels fills, companys de feina, parella... poden ferir-los amb comentaris mordaços i fins i tot pensar que, d’aquesta manera, els ofereixen una ajuda inestimable. La força de la nostra bruixa interior és indiscutible, per bé o per mal, ens dóna molta energia (recordem la dita en castellà, mala hierba nunca muere ). En sentit positiu, si la sabem reconduir, pot resultar una font de creativitat. En la ràbia o ira interiors, s'hi genera una adrenalina vital, que pod

Efecte Zapatero

Imatge
Potser és una mena d'efecte Zapatero . Darrerament, topo amb més pocavergonyes del que és habitual. Quedo amb persones que no es presenten a la cita. Tampoc es molesten a trucar, per disculpar-se. En el pitjor dels casos, ni tal sols contesten el mòbil, quan intentes contactar-hi. Altres, pacten tallers o xerrades que després anul·laran, per motius desconeguts, sense informar-te'n, és clar, perquè seria massa molèstia donar la cara. Recordo un bon grapat de situacions recents, que responen a l'esquema Promesa-Mentida-Fugida. (Si et sap greu, t'aguantes. Ja t'ho faràs. Que et bombin, que a mi m'importa un rave. O no, millor, així et fastiguejo, que no està malament, de tant en tant, fer el mateix que m'han fet a mi) Quina necessitat hi ha, d'enganyar gratuïtament? Què se'n treu? Pel mateix preu, no és millor dir la veritat i estalviar-se disgustos? És que potser ha perdut tot el valor, la paraula?

La teoria del rei

Imatge
Estigueu tranquils, que no us parlaré de nòduls reials, ni de certes operacions, quirúrgiques i d'imatge, que es practiquen darrerament a la Ciutat Comtal. El títol del missatge, respon a la singular teoria que sosté un veí del meu poble -evito citar el nom, per prevenir mirades fulminants-, segons la qual, el problema principal dels palafrugellencs és que tots plegats portem un rei a dins. Fins el dia que aquest rei no caigui, explica, el poble no superarà les seves dificultats. Parla d'una espècie de monarquia interna, que impedeix cedir en moments conflictius, tenir visió de col·lectivitat o emprendre projectes en comú, perquè l'ego desfermat d'algun de nosaltres, en un moment o altre, s'ho emporta tot per davant. Tenint en compte aquest plantejament, ¿caldria proclamar una república interior, per poder superar els entrebancs? Per si de cas, fa dies que escolto l'Himne de Riego , no fos cas que es produís algun canvi inesperat, que m'agafés desprevinguda

Hat trick

Imatge
Tamudo. Comiat cinc estrelles pel que ha estat un dels grans mites del club blanc-i-blau. Quedem-nos amb el millor i no pensem en els dos últims anys: la personalitat excessiva, el protagonisme desmesurat i la manca de compromís amb l'equip, en moments extremadament sensibles. Gràcies Tamudo. Ara, passem pàgina, pel bé de tothom. Àrbitres. Diuen que no s'ha de parlar dels àrbitres i jo tinc ganes de parlar-ne. M'agradaria agafar paper i llapis i anotar les errades clamoroses de la temporada, que no han estat poques. Com quedaria la classificació, de no ser per les pífies arbitrals? Quins equips en sortirien més perjudicats? Em temo que tindríem força sorpreses. Però no parlem dels àrbitres... Laporta. El diari El País , publicava ahir un reportatge sobre les tèrboles relacions del president del club més gran del món amb l'Uzbekistan, un país que permet obertament la tortura i l'esclavisme. La notícia és interessant, tenint en compte que si el Jan fa el salt defini

La meva vida. Capítol tercer.

Imatge
Amb el Príncepblau, ens hem unit en l'adversitat Estimats amics, abans que res, volia agrair-vos la paciència que teniu de llegir aquestes ratlles. La vostra lectura és un reconeixement inmerescut a la pobresa literària d’aquests modestos escrits. Vaig abandonar el segon capítol amb les amargues noves referents al meu pare, impossibilitada com em sentia per continuar. Passades les hores, m'he vist amb cor de prosseguir. Com us deia, el pregoner reial, em va fer saber que, darrerament, el pare havia estat comerciant amb pedres granítiques, marbres i altres materials destinats a aixecar palaus i fortaleses, que brotaven arreu com bolets. De la nit al dia, l’home es va veure arruïnat, sense una mala moneda al sarró. Com que a les tres barjaules ja no els quedava res per gastar, el van abandonar a la seva sort, amb una muntanya de deutes pendents. Vaig saber que el tenien vivint en la indigència, a la seva pròpia casa! Us podeu creure que fins i tot li negaven el menjar? Ai, pare m

La meva vida. Capítol segon.

Imatge
A partir d'aquest moment, la meva vida va fer un gir de 180 graus Ara que tinc una estona de calma, torno a plantar-me davant del pupitre de la meva cambra -una que vaig manar construir per a mi sola, per evitar interrupcions- per explicar-vos, tal com us vaig anunciar, els fets que es van esdevenir, un cop vaig ésser casada amb el Príncepblau. La cerimònia nupcial va ser un dels episodis més bonics de la meva vida, quan ho recordo, només veig imatges lluminoses i acolorides, que m’omplen de felicitat . Em ve al pensament la cara de felicitat del Príncepblau i també la del meu pare – ¡qui podia sospitar el fosc episodi que hauria de viure llunes més tard, pobre home!-. Perdoneu-me, em vénen llàgrimes als ulls… això d’escriure les memòries serà més emotiu del que pensava… De bon començament, la vida a Palau va resultar un xic tensa. No pas pel príncep, que feia tot el que podia per fer-me sentir còmode, sinó pels meus sogres, els reis. El tracte que em dispensaven era cordial, però

La meva vida. Capítol primer.

Imatge
Aquesta sóc jo, amb només catorze anys. M’adreço a vosaltres, estimats lectors i amics, perquè, després de tants anys callada, sento que mereixeu una explicació. Algunes iniciatives institucionals, decidides a reescriure la meva vida, m’han empès definitivament a trencar aquest llarg silenci. Charles Perrault, l’adulador cortesà més retorçat que he conegut, també va potinejar la història, en el seu moment, i em vaig haver d’empassar les paraules. I les llàgrimes. Eren altres temps. De fet, encara no he paït que la seva herència tingués més força que la dels meus amics, els germans Grimm, que anys més tard van intentar rescabalar-me de tanta infàmia. Perrault em va convertir en la fleuma que mai no vaig ser. Quant a les successives versions, bé, què us haig de dir. No vull ni esmentar aquella factoria de les Amèriques, que té el fundador congelat, vés a saber on. També hi ha un segon motiu, que m’ha conduït a parlar: el sofriment del meu marit, el Príncepblau. Ell no m’ho ha dit, perqu

Maneres de veure un elefant

Imatge
Foto: Andrés Serrano pel New York Times Quan es parla de tractaments psicològics, és fàcil embrancar-se en discussions teòriques, sobre si aquest o aquell marc de coneixement és el més adequat, des del punt de vista científic. La pràctica clínica té un taló d'Aquil·les important, en aquest aspecte. Encara no es tenen prou en compte els avenços en el camp de la investigació, que no són pocs, a l'hora d'aplicar els diferents tractaments, de manera que hi ha un esvoranc important -i preocupant- entre recerca i praxi. Alguns psicòlegs no es prenen la molèstia de reciclar-se i estan ancorats en pràctiques de principis del segle XX, absolutament desfasades, avui en dia. Els pacients, per altra banda, tampoc coneixen quins tractaments poden demanar, en funció del trastorn que pateixen, ni si són atesos correctament pel professional de torn. Al costat del rigor, penso que és igualment important tenir una actitud flexible i oberta a les propostes de les diferents escoles, si aqueste

Turisme alternatiu

Imatge
Vuit de març. Nevada. Apagada. Desastre monumental. Tres de maig. Ventada. Apagada. Tornem-hi, que no ha estat res. Afortunadament, per compensar tanta calamitat, Endesa ofereix entre 60 i 80 € per dia d'afectació, als clients residencials, sense tenir en compte les primeres 24h. L'empresa posarà a disposició dels usuaris formularis per a fer reclamacions. Les dotze proves d'Astèrix, suposo. De passada, es renten una miqueta la cara, que mai no està de més. Veurem on van a parar els calerons, segur que tothom serà justament compensat. Per si de cas, com que sóc una ciutadana responsable, no paro de barrinar propostes per sortir del forat. Tinc pensat un recorregut per les torres caigudes, una nova manera de redescobrir l'Empordà i la Costa Brava. Un tour inèdit que permetrà veure treballar els operaris, a l'estil S. XIX i gaudir de meravelloses vistes, sobre infraestuctures de fireta. El turista podrà constatar de quina manera han resistit els pals elèctrics de fus

Degoteig

Imatge
No fa ni quatre dies, s'acomiadava Arturo San Agustín, a les pàgines d' El Periódico de Catalunya . Ahir va ser el torn de Félix de Azúa, que va dir adéu amb un article demolidor . El que més em va sorprendre va ser el seu absolut convenciment que resulta impossible influir en la vida pública, a través de la paraula escrita a la premsa. Quanta desesperança! Altres periodistes reconeguts han desertat de diaris de gran tirada. Manuel Trallero o Jordi Juan, van ser casos sonats a La Vanguardia. Al marge que tinguin idees més o menys afins a les nostres, no pot ser bona notícia que tants professionals expressin que la seva feina ha deixat de tenir sentit, a les trinxeres de sempre. Però n'hi ha que resisteixen. Recordo, en el mateix Periódico , un article que parlava de la sorpresa que experimenten alguns visitants estrangers, en constatar que, en els nostres mitjans, la gran majoria de tertúlies són protagonitzades pels mateixos personatges, amb independència del tema que es t

Desesperades

Imatge
La 2 ha tornat a col·locar a la graella una nova temporada de la sèrie nord-americana Desperate Housewives . En una fotografia promocional, han utilitzat la recurrent imatge de la poma, un símbol que, com sabeu, acompanya la dona en nombrosos mites i que ha resistit el pas del temps. Tal vegada, la primera associació que ens vingui al cap tingui a veure amb Adam i Eva i la seva expulsió del paradís. Aquella fruita prohibida, de l’arbre del coneixement, que posa punt i final a la seva plàcida existència. És fàcil recordar també la famosa poma del judici de Paris, en la mitologia grega. Eris, deessa de la discòrdia, enutjada per no estar convidada a les noces de Tetis i Peleu, llença una poma daurada en ple banquet, amb una inscripció: kallisti - per a la més bella - . Atena, Hera i Afrodita se la disputen. Per a poder decidir quina d’elles se la mereix, Hermes, el missatger dels déus, cerca el jove Paris, fill del rei de Troia, una persona imparcial. Les tres deesses l’intenten ensiborn

Memòria traumàtica

Imatge
Dibuix de la guerra civil espanyola El missatge i els comentaris d'ahir, juntament amb les oportunes reflexions de l'Eulàlia Mesalles, m'han estimulat a escriure uns quants apunts extres al voltant de la memòria traumàtica i el silenci que la pot acompanyar. En termes generals, podem dir que la narració estructurada i progressiva dels fets dolorosos, resulta útil a l'hora d'integrar la història personal que, a causa del trauma, es troba fragmentada i és un impediment per a la vida quotidiana. Autors com James Pennebaker, per exemple, han investigat el poder terapèutic l'escriptura -podeu llegir els seus articles, si cliqueu aquí -. En el cas dels infants, és especialment interessant el treball que es pot fer a través del dibuix i altres activitats creatives. No obstant això, s'ha de tenir en compte que no qualsevol persona és l' escollida per a ser la dipositària de la memòria traumàtica. Si no es té la suficient habilitat, empatia o coneixement, aques