Si plores perquè has perdut el Sol...

 Malgrat els nombrosos testimonis que afloren a la superfície, encara no tenim capacitat per avaluar l'abast de la violència sexual contra les dones, especialment les més vulnerables. El passat dimecres vaig tenir l'oportunitat d'assistir, al teatre municipal de Sant Feliu de Guíxols, a la presentació de la campanya engegada pels Mossos d'Esquadra i el Dincat -Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual- per a prevenir i detectar diversos tipus d'agressions a persones amb discapacitat. Tal com   s'esmenta en la notícia que va publicar-ne l'endemà el Diari de Girona, a banda d'explicar en què consistirien els tallers promoguts pels agents , es van exposar diverses dades d'un estudi dut a terme pel Dincat, entre les quals s'hi apuntava que la meitat de les dones participants havien sofert victimització sexual com a mínim una vegada a la vida. Un de cada tres, quan es tractava dels homes. Aquestes dades esgarrifoses en ajuden a vi...

Una colla descarregava un castell després que l'enxaneta n'hagués coronat el cim, al Portal de l'Àngel, al voltant de les cinc de la tarda del diumenge passat, dia  de la manifestació per a reclamar l'alliberament dels presos polítics. Foto: Clara Esquena.  Diuen que l'u d'octubre va marcar un abans i un després a Catalunya i que d'ençà d'aquella pluja d'hòsties mai més res tornarà a ser igual. Suposo que a cada casa es deu notar algun canvi. I no només en la dels ciutadans que vàrem anar a votar. Per part meva, des del dia del referèndum he deixat d'escoltar les ràdios i les televisions espanyoles. Abans m'entretenia una estona amb algun reportatge o tertúlia però ara trobo insofrible la simfonia de veus pretensioses que pontifiquen tothora sobre la realitat catalana sense aportar cap argument sòlid, llevat d'alguna excepció que tampoc tinc prou paciència per atendre perquè tot sovint acaba ofegada en un mar de crits.  Sé qu...

Programes com ' L' habitatge primer ' ( Housing first ) són un model  d'èxit per afrontar el fenomen creixent del sensellarisme en diversos països del món. Més que  una qüestió de recursos econòmics, la seva adequada implantació depèn de la voluntat política dels governants.  Aquests dies de pluja, durant els quals un fred gairebé hivernal ens pot tornar a sorprendre, sobretot quan es fa fosc, deu ser especialment dura l'experiència de no tenir una llar on tornar per sentir-s'hi recollida i segura. Aquesta no és una vivència impossible de concebre per a molts de nosaltres, atesa la precarietat laboral, la fragilitat dels vincles moderns i, per descomptat, els preus exorbitants de l'habitatge. Si no ho recordo malament, va ser en un llibre del sociòleg Ulrich Beck on hi vaig llegir que, en el context europeu actual, una temporada en la pobresa era allò que li esperava a una bona part de la població, sense excloure, evidentment, els nombrosos caso...

El president Carles Puigdemont saludava amablement els congregats davant de la presó de Neumünster, després de la seva sortida del centre penitenciari alemany. Imatge: Reuters. El proper dimecres onze d'abril farà exactament deu anys que vaig escriure el primer post en aquest bloc. Una dècada que ha passat com una exhalació. Durant la infantesa, quan sentia que Carlos Gardel cantava allò de "que es un soplo la vida", "que veinte años no es nada" em semblava una exageració de proporcions oceàniques perquè per a mi, un sol trimestre a l'escola, representava tota una eternitat. ¿Com gosava, aquell senyor de veu antiga, sostenir que vint anys, un darrere l'altre, no eren res ?  Mil dos-cents vint missatges més tard, em fa l'efecte que era exactament ahir que començava a redactar aquelles línies amb la intenció de perseverar en el modest projecte blocaire i amb el desig que, si més no, algú em llegiria. Un parell d'objectius que, a ...