Si plores perquè has perdut el Sol...

Malgrat que Milan Kundera va abraçar la ideologia socialista en la seva tendra joventut, posteriorment, com és ben sabut, va esdevenir un crític furibund del comunisme. La literatura de Kundera em va acompanyar en una època plena de dubtes i va immunitzar-me davant la indulgència de certs intel·lectuals pretesament progressites. Deuen ser les convulsions actuals que m'han fet recordar-lo i treure del calaix aquells records on s'hi amuntegava la pols dels anys. De la novel·la La insostenible lleugeresa del ser , a banda del turmentós triangle amorós format per Tomás, Tereza i Sabina, em va quedar gravada la reveladora definició que l'autor feia del kitsch , en el marc de la invasió russa de Praga (pàgs. 263-270): "Si fins fa poc la paraula merda apareixia en els llibres substituïda per punts suspensius, no era per motius morals. Ningú no pot pretendre afirmar que la merda és immoral! el desacord amb la merda és metafísic. El moment de la defecació és la demostració qu...

Foto de Samuel Rodríguez , extreta de Flickr Ho va predir el prestigiós sociòleg Manuel Castells , en una celebrada conferència a l'acampada. La violència no ha arribat a Plaça Catalunya fins que hi ha entrat la policia. Us convido a què cliqueu l'enllaç i descobriu els motius als quals apunta, per explicar l'hostilitat de les suposades forces de l'ordre. En la meva modesta opinió, a partir d'avui, cal atendre uns quants objectius fonamentals. En primer lloc, seguir atentament l'evolució dels nombrosos ferits que va deixar l'escruixidora operació de neteja . Segons he pogut llegir, a aquesta hora del matí, no està clara la situació de la persona més afectada , que podria tenir la melsa rebentada. La resolució final, malgrat que sigués favorable, no trauria ni un gram de gravetat a la brutalitat policial, que ens ha transportat a la pitjor època del blanc i negre. Malgrat que deteminats mitjans, alguns molt nostrats, s'hagin esforçat en pal·liar la magn...

"És exclusivament una actuació d'higiene i de neteja " Manel Prat, Director General dels Mossos d'Esquadra. Com tantíssims ciutadans, segueixo a Twitter el desallotjament de Plaça Catalunya . Violència policial, censura informativa. Cops de porra, retirada d'ordinadors, traves al periodisme. Miro els vídeos amb llàgrimes als ulls. Avui cauen totes les màscares. Tirania sense pal·liatius, sí, a casa nostra. Els pretextos futbolístics són grotescos i ofensius. No puc recordar un escenari similar, durant l'etapa democràtica . Paral·lelament, creix la solidaritat. S'organitzen manifestacions. Es multipliquen exponencialment les piulades. Resistiu indignats. El món us està observant. Estem amb vosaltres!

Foto diari Ara A Inés y la alegría , novel·la de la qual ja he parlat en aquest blog, Almudena Grandes fa un retrat inoblidable d'una noia que pateix dramàticament el curs de la Història. L'impacte brutal d'una guerra, en els individus més aparentment anodins, és un tema que nombrosos autors han plasmat magistralment en les seves obres. Una de les propietats medicinals de la literatura és que permet rescatar de l'oblit petites grans gestes, que les versions oficials s'entesten interessadament en enterrar. El franquisme sega la plàcida existència d'Inés, en el si d'una família falangista i la condemna a un insuportable sofriment. Quan té lloc la invasió de les tropes de la UNE a la Vall d'Aran, un grup de resistència contra el nazisme organitzat a l'exili, ella sent en el seu interior que han vingut a rescatar-la d'un ostracisme forçat. La sobtada alegria que experimenta, apareix com una forma de subversió davant l'autoritarisme de la ...

Més avorrida que una ostra d'aquari, vaig seguir els resultats electorals a TV3. A la nostra haurien d'obrir les finestres de bat a bat o penso que corren perill de morir asfixiats. Però deixaré la necessitat de regeneració televisiva per un altre dia. Parlem avui de la política. Com ja he expressat amb anterioritat, em sembla més interessant analitzar l'actitud dels perdedors que la dels triomfals guanyadors. Amb el permís del PSC, parlaré de Joan Ridao. Podem afirmar sense embuts que el seu partit ha patit una patacada antològica a les urnes. Una desintegració sideral que els ha agafat desprevinguts. Després de l'amarga derrota, era hora de fer autocrítica i balanç. Moment de mirar-se el mirall, per examinar per quin motiu han perdut massivament la confiança de l'electorat. Però no va ser així. El líder d'Esquerra, visiblement descomposat, es va dedicar a llançar obusos a tort i a dret. Bàsicament, contra Convergència i el Partit Popular. No negaré que le...

Només entrar, tota una declaració d'intencions Es formen petits grups on es debaten temes controvertits En els punts d'informació es recullen signatures i suggeriments Una activista dóna explicacions a un periodista Islàndia, Egipte i Palestina han inspirat els noms dels diferents espais Es pot col·laborar portant l'avituallament necessari Un bon indret per escoltar protestes i recollir idees per a un futur millor Un grup de joves reunits en assemblea desperta la curiositat dels passavolants En alguns plafons i carpes es plantegen els diferents motius d'indignació No te'n vagis sense deixar el teu gra de sorra ! Seria massa feixuc desmentir, una per una, totes les fal·làcies que s’han escampat a través de determinats mitjans, sobre el col·lectiu de persones indignades , aplegades en actitud constructiva, en places d’arreu de l’Estat. Penso que la millor manera de contrastar-les és anar-hi in person, per comprovar que es tracta d’un espai obert i acollidor, e...

Manifestació de Democràcia Real Ja , el 15-M, a Barcelona Ha estat un hivern llarg. Hem viscut jornades interminables, plenes de ràbia. Ens hem alimentat, afamats i crèduls, de canvis que només eren miratges. Les nostres entranyables il·lusions, han estat despietadament esclafades. Un dia rere l'altre. Enmig de la foscor pensàvem que no, que no vindria res millor. Oblidàvem que la naturalesa fa el seu curs inexorable. Res no és per sempre. Ni tan sols el glaç resisteix l'impuls irrefrenable de les estacions. Havia de sortir el primer raig de sol. Ja és aquí. Ha arribat el desgel i, amb ell, la primavera. Avui m'he aixecat amb un somriure d'autèntica alegria. La campanya electoral és al carrer, al costat de les protestes, enlloc més. Han estat els aires nord-africans, la indignació d'un vell combatent, una dolorosa espina que portem clavada massa endins. Tant se val. He consultat diaris i portals informatius diversos. Les enquestes adreçades als lectors do...

S’acosta el final de la lliga i començo a experimentar aquell horror vacui de què parlaven els existencialistes. Un desagradable neguit en expansió. Amb tot, penso que serà innecessari córrer cap a la farmàcia, perquè sempre hi ha distraccions a l’abast. Massilla mediàtica per omplir qualsevol esquerda . Quin nombre de columnes es deuen haver escrit sobre Mourinho? Quantes hores invertides, en dilucidar si Busquets va insultar Marcelo a traïció? Allà on hi havia un penalty dubtós, s’hi haurà de posar algun safareig de darrera hora. En comptes de debatre sobre Guardiola, caldrà inventar un spaguetti western , amb Obama en el paper de sheriff . Convé no despistar-se. Tant se val si broten manifestacions per les cantonades. O si moren assassinades milers de persones, en conflictes escampats arreu. No ens deixem atrapar, per l’angúnia i per la queixa! No ens entretinguem, entre el fang i la brutícia! Encara prendríem mal, com deia aquell. Senzillament, s’hauran de buscar alternatives a...

Al programa Cinema 3 , vaig escoltar elogis de Midnight in Paris , produïda per Jaume Roures. Àlex Gorina, concretament, va qualificar-la d'obra mestra. El matrimoni Allen-Roures ja ens havia donat un ensurt notable, amb aquella nefasta carta d'amor que el novaiorquès va dedicar a Barcelona. No obstant això, vaig optar per donar-li un nou vot de confiança. Si has dirigit una perla com Manhattan , alguna cosa bona deus tenir per oferir. Encara que només siguin unes engrunetes de genialitat, com succeïa amb You will meet a tall dark stranger . Ahir s'anunciava tormenta i, sense disposar d'un pla millor, vaig pensar que tampoc hi perdria gran cosa. A l'interior de la sala se sentien els trons, em vaig acomodar plàcidament, disposada a passar una bona estona. No m'esperava que el somriure inicial es degradaria fins a la profunda decepció. La història arranca amb algun acudit enginyós, al voltant de l'ala extremista republicana, representada pels que haurie...

Foto Israel Sánchez. Efe. Desgràcia a Lorca . Un altre sisme. Més a prop. Sento la pena, més a prop. Se sumen els terratrèmols i les llàgrimes. És poc útil, la compassió, ho sé. Inconvenient i angoixant. No hi ha oportunitat per plorar. No ens aturem, no. Prosseguim. No passa res, tot segueix. Segueix i segueix. Però penso: pobra gent. Pobres mares. Pobres pares. Pobres fills. Pobres difunts. Pobres famílies. Pobres soldats. Pobres policies. Pobres metges. Pobres bombers. La mort, ben endins. Pobres cases derruïdes. Avui, dolor i estupor. No en sé més. Perdoneu. No sé fer res més.

Han sorgit nous rumors sobre la possible marxa de Hugh Laurie de la sèrie House Potser aquesta vegada serà veritat i Hugh Laurie deixarà de posar-se a la pell de l 'insuportable doctor House. Diuen que l'actor britànic vol estar a prop de la família i dedicar-se al blues. La seva vida probablement millorarà, sense que l'ombra de l'avinagrat facultatiu li trepitgi els talons. S'haurà de veure si aquesta decisió afectarà la continuïtat de la sèrie. Sembla gairebé assegurat un final definitiu, en cas que es confirmés el comiat de l'estrella principal. Algú podria trobar un substitut a l'alçada? M'ha sorprès que diverses persones amb problemes d'hipocondria sentin autèntica devoció per aquest producte televisiu. Estar regularment en contacte amb els diagnòstics més rocambolescos és la pitjor medicina per a tractar l'ansietat per la salut. M'he escarrassat a recomanar distància però el glamur barroer del doctor House ha pesat més que el meu be...

La prohibició del burca convida a reflexionar sobre altres formes d'atemptar contra el cos de les dones L'ús del burca forma part d’una estratègia cruel de dominació, perversa i vexatòria, que fomenta l'esclavatge i l'anorreament silenciós d'una part de la població. Als meus ulls, és una expressió repugnant de misogínia. Si s'addueixen motius espirituals per a defensar aquesta peça opressora, per quin motiu no es tapen també els homes, de dalt a baix? Ho apunto perquè, malgrat que pugui resultar contradictori, la seva prohibició ha estat titllada de populista. Després de l'entrada en vigor de la polèmica llei a França, és necessari valorar si no serà pitjor el remei que la malaltia. Principalment, per l’auge espectacular de l’ultradreta a Europa, que desperta una profunda inquietud. Convé recordar l'escassa veu que han tingut les directament afectades, a l'hora de planificar la mesura, la qual cosa les situa entre les exigències del patriarcat is...

Foto de Paco Campos, Efe Encara conservàvem fresca a la retina la foto de José Bono al costat del dictador guineà Obiang , una de les incomptables rèmores franquistes, que ja el sentim erigir-se en defensor dels valors democràtics, després de prohibir una roda de premsa a Bildu, a l'interior del Congrés. El socialista manxec, sobre el qual també planen sospites de corrupció urbanística, no ha ocultat la seva satisfacció per la sentència del Tribunal Suprem, el qual, com bé sabeu, ha rebutjat les llistes del nou partit basc, atesa la seva suposada vinculació amb ETA. No entraré a valorar la decisió, exercici que realitzen molt millor altres blogaires o periodistes. Allò que vull destacar de debò és un afer que ens deixa perplexos a molts ciutadans: la hipocresia que envolta la lluita contra la violència. La conducta recent de Bono, clarament contradictòria, en podria ser una metàfora. ¿Per quin motiu és compatible vetar una candidatura pretesament associada a una banda terrorist...

Alguns esdeveniments mediàtics recents, mostren de quina manera l'exhibició del cos inert i desfigurat d'un criminal, llargament perseguit per les forces de l'ordre, és una morbositat humana que cal saciar . Aquest cruel aparador no és pas una exclusiva dels països mancats de drets humans fonamentals. L'execució de Saddam Hussein, el cadàver de Mono Jojoy -cap militar de les FARC colombianes-, o el muntatge fotogràfic del presumptament difunt Bin Laden, són ben presents en l'imaginari col·lectiu i probablement ens acompanyaran al llarg de tota la vida. Representacions de violència que s'escampen com la pólvora, pels cinc continents, gràcies a Google i la complicitat de la premsa. Malgrat l'evolució de la indústria i la tecnologia, aquesta exhaltació de la venjança, no deixa d'evocar els sentiments més primaris, els quals irrompen a la nostra quotidianitat, des d'algun indret ancestral de la psique. ¿El món és realment un lloc millor, tal i com pro...

L'endocrinòloga Carme Valls-Llobet és autora de Mujeres, salud y poder Sense saber-ho, feia molt de temps que esperava Mujeres, salud y poder . Vaig enxampar casualment la presentació del llibre a la Biblioteca de Palafrugell, un dia d'aquells desvagats que hi anava a tornar una novel·la. Em va cridar l'atenció la claredat expositiva de l'autora, al costat del rigor i coratge amb el qual desgranava els temes continguts en el seu assaig. Poques vegades tens oportunitat d'escoltar professionals de la medicina que adverteixin sobre els punts foscos dels anticonceptius hormonals o els psicofàrmacs i destaquin, en canvi, la importància dels factors mediambientals, laborals o de poder a l'hora d'entendre el malestar femení i el seu possible tractament. Valls-Llobet ofereix una aproximació fiolosòfica i científica, alhora que crítica, holísitca i de gènere, vertaderament necessària. A mesura que passo pàgines, m'adono de fins a quin punt les dones hem esta...