El triomf de la vulgaritat

Circulant per l'Empordà, aquests dies, és habitual ensopegar amb la dissuasiva fesomia del fill d'Isabel Pantoja, altrament conegut com a Paquirrín. El noi actuarà en una coneguda discoteca de l'Escala i s'esbomba la seva aparició estel·lar als quatre vents. Un cartell per aquí, un flyer per allà, com en un malson del qual no pots escapar. No sé si Paquirrín cantarà, ballarà, farà de DJ, deixarà anar algun monòleg suat... Tant se val, exercirà de fill de famosa.

M'imagino que per aquest bolo cobrarà bastant més que molts mileuristes amb tres carreres, dos màsters i un curs de doctorat. És el triomf de la vulgaritat?. Em podria limitar a fer un sermonet sobre la mala influència que aquesta mena d'individus tenen sobre els adolescents, que els veuen com un referent per forrar-se ràpidament, sense fotre brot, però resulta que la mediocritat també s'ha infiltrat en el món de la política, tal com ho mostrava ahir un interessant reportatge a La Vanguardia.

Belén Esteban és la reina de la petita pantalla, Jorge Javier Vázquez ha estat guardonat amb un Ondas, Joan Laporta té un web que s'ha vist desbordat, l'advocat de Fèlix Millet es vol presentar com a president del Barça, Aznar se sent orgullós de la seva grolleria, John Cobra és el nou heroi nacional... Ens estem berlusconitzant a marxes forçades... A veure si algun dia es gira la truita, ni que sigui per afartament.