Si plores perquè has perdut el Sol...

Imatge difosa pel Comitè d’Empresa de TV3 En aquest blog hem qüestionat en diverses ocasions la informació transmesa pels mitjans públics de Catalunya, de la mateixa manera que n’hem elogiat treballs d’una enorme qualitat; en ambdós casos, sempre en relació amb la psicologia, que és el centre d’interès que aquí ens ocupa. TV3, Catalunya R àdio i l’Agència C atalana de N otícies vindrien a ser com aquell familiar amb el qual ens discutim de tant en tant però, si mai li passés res greu, tindríem un disgust de mort. Ara que el Gobierno pretén posar- l i les seves brutes grapes al damunt -Gabriel Rufián dixit - me n’adono de fins a quin punt les trobaríem a faltar, en el cas que l’enèsima garrotada a la democràcia mai arribés a triomfar en tota la seva plenitud. Allò que es pretén és substituir el nostre entranyable familiar per un actor de segona fila, que hauria vingut des de Madrid per suplantar-lo, sense ni tan sols passar per un trist càsting. ¿Quin sentit tindria cri...

Foto: Gabriel Bouys / AFP “Cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar” Dita popular espanyola. En l’article Democracy’s broken windows , l’escriptora Liz Castro se serveix de la metàfora de les finestres trencades de la coneguda teoria de sociologia urbana per il·lustrar una idea que no es cansa de repetir: la vulneració de drets fonamentals soferta a Catalunya no és un afer que afecti exclusivament el nostre territori sinó que, en la mesura que aquí es degrada progressivament la democràcia, existeix el perill que la deixadesa s’escampi també als altres països europeus, si aquests s’ho miren des de la distància indiferent i no fan res per protegir-la. Vindria a ser una advertència similar a la de la dita popular que encapçala aquest escrit i ha corregut aquests dies per les xarxes socials. La mateixa idea de “contagi” es transmet en l’emotiu vídeo penjat després de l’empresonament dels pacifistes Jordi S à nchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òm...

Un sector de les files independentistes va experimentar una profunda decepció després de la declaració interrompuda del president de la Generalitat. Foto del moment posterior a la suspensió de la República catalana, de 8 segons de durada, al Passeig Lluís Companys: Laura Cortés/ACN. Me'n vaig anar cap a casa cuita-corrents, amb un pam de llengua enfora per viure el gloriós instant a través de la televisió, quan se suposava que ja havia començat la sessió parlamentària. Pujo les escales d'una revolada; obro la porta nerviosa; em desempallego del bolso; miro la pantalla expectant i, oh sorpresa, la llargament esperada DI s'havia posposat a causa de no sé quina novetat de darrera hora. Malament rai.  Pel que es veia encara es produïen entrades i sortides dels despatxos; es recorrien passadissos, amunt i avall. Aquell moment solemne tenia una escenificació de cabina dels germans Marx: alguna cosa grossa es coïa i, encara que es podia tractar d'una millora ine...

Una imatge de la mobilització d’ahir al matí, al passeig de Palamós. Foto: Clara Esquena. Si la quantitat d’esdeveniments polítics que estem intentant de pair aquests dies fos comparable a un banquet, podríem dir que estem entaulats en un d’aquells restaurants xinesos en els quals, abans que t’hagis acabat l’arròs tres delícies, ja et porten els rotllets de primavera i el pollastre amb ametlles. Així successivament: ens presenten un rosari inacabable de plats d’un regust que passa del dolç a l’amarg en un tres i no res. Ahir no em sentia preparada per afrontar amb cap mena d’entusiasme la vaga general perquè l’angoixa per la repressió de l’u d’octubre -a mesura que passen les hores cada cop em sembla més una operació bèl·lica, amb la corresponent conversió de víctimes en botxins per part de l'aparell de poder espanyol- amb prou feines em deixava respirar. Suposo que a molta gent el disgust li devia sortir de dins el dia després. Només cal una nova imatge, unes parau...