Si plores perquè has perdut el Sol...

Richard Cohen és un mediàtic defensor de les pernicioses  teràpies de reorientació sexual , encaminades a “curar” l’homosexualitat. Darrere d’un aparent discurs de tolerància, oculta l’arxiconegut missatge d’odi contra el col·lectiu LGBT. Imatge: COP Madrid. El temps passa volant i ja tenim al damunt el dia de l’orgull LGBT, més carregat de polèmica que mai. Comencem a Barcelona i acabem a Madrid, sense esgotar tots els temes que fan xup-xup, tant a les xarxes com als mitjans. A la Ciutat Comtal, a grans trets, la divisió entre els defensors de la celebració de caràcter festiu –representada bàsicament pel sector empresarial- i els partidaris de reforçar les demandes socials, ha esclatat definitivament i enguany s’ha fet visible amb tota la seva contundència. Després de llegir atentament els arguments dels uns i els altres, no em costa gens decantar-me a favor dels segons, per diversos motius. Dit sigui de passada que no crec que l’esmentada divisió sigui motiu de tristes...

La polèmica per les punxes “antiindigents” de Londres, ha encès novament el debat sobre la contribució de l'arquitectura urbana en l'exclusió dels més vulnerables. Però hi ha altres temes damunt la taula, com l'intent de fragmentar cada cop més el son dels ciutadans, dins de l'anomenat capitalisme 24/7. Foto: Sky News.  “ Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir”: Aquesta era una de les proclames més escoltades durant el 15-M. Han passat tres anys i està ben clar que els nostres somnis els segueixen passant per la màquina trituradora però, què passa amb el son? De ben segur que a algunes “divinitats” del món de les finances i de la política els costa més dormir, ara que s'ha donat el primer cop electoral al bipartidisme però, de fet, som els ciutadans “mortals” aquells que realment veiem amenaçada la capacitat per descansar d'una sola tirada, no tan sols per les incomptables preocupacions que ens ronden pel cap sinó per una estudiada estratègia de...

  Foto: lasexta.com   En una entrevista al programa La Sexta Noche , el “mític” jutge granadí Emilio Calatayud (a la imatge) va oferir la seva particular visió de la Justícia espanyola, en el marc de la dramàtica situació per la qual travessa aquest país. Entre altres qüestions, el magistrat va explicar que en els darres anys s'ha observat una disminució de la delinqüència de menors. A primer cop d'ull, aquesta dada podria resultar soprenent –quanta més urgència econòmica, més robatoris-, però té una explicació ben raonable. Durant el període més dur de la bombolla immobiliària, molts adolescents anaven a treballar a l'obra sense haver finalitzat els estudis bàsics i el fet de tenir un sou a la butxaca, en absència d'una mínima formació , els convertia en “bomb es de rellotgeria”. En l'actualitat, ateses les noves circumstàncies, els adolescents han tornat a l'institut. La presència educativa a la llar és més estable i els adults mantenen un major con...

Imatge: La voz de la Palma Yo no sé muchas cosas, es verdad, pero me han dormido con todos los cuentos… y sé todos los cuentos. Versos de Sé todos los cuentos , de León Felipe. Hem viscut un moment històric apassionant; el cor encara em batega de l’emoció. Em sento capaç de deixar anar un torrent inacabable de paraules, encara que segurament no afegiria res de nou a tot allò que ja està escrit. Sortiria al carrer a cantar i ho celebraria fins a la matinada. Com en tants altres moments estel·lars de la humanitat –per fer servir l’expressió d’Stefan Zweig-, segurament, d’aquí uns quants anys, algú ens preguntarà: “Què feies quan el rei va abdicar?” I nosaltres explicarem que ens en vàrem assabentar a la feina, perquè algú ho va llegir per Internet; o que va trucar-nos un familiar, panteixant, i ens va transmetre la bona nova; o que caminàvem pel carrer i uns vianants ho comentaven però nosaltres, incrèduls, no podíem donar crèdit a aquelles paraules. Finalment, h...