El silenci de Ratzinger
Potser un dia deixarem de creure que alguns éssers humans estan tocats per la gràcia divina o tenen una categoria moral superior, pel fet de pertànyer a un determinat col·lectiu. Es digui església, organització no governamental o món de l’art. Tant se val.
S’ha parlat molt del silenci del Papa. La connivència d’aquell que coneix un acte criminal i té a les seves mans fer quelcom per aturar-ho. Però no fa res. Calla. Permet un sofriment atroç. N’és còmplice.
El silenci d’aquest home, de mirada inquietant, en el punt més elevat de la jerarquia eclesiàtica. Un home, per damunt de tot. És el mateix mutisme d’una societat que ha ocultat els abusos a menors durant segles o que fins i tot els ha permès obertament. Una societat que mira sovint cap a una altra banda, perquè la realitat és massa terrible com per admetre-la. Una societat amb una legislació laxa, un sistema de protecció als infants insuficient i un reconeixement escàs al patiment de les víctimes. Una societat, en definitiva, que fa molta fressa i poca endreça.
És fàcil i còmode, lapidar un sol home. Una sola comunitat.
I si el silenci de Ratzinger fos el nostre reflex?
I si la seva hipocresia fos també la nostra?
S’ha parlat molt del silenci del Papa. La connivència d’aquell que coneix un acte criminal i té a les seves mans fer quelcom per aturar-ho. Però no fa res. Calla. Permet un sofriment atroç. N’és còmplice.
El silenci d’aquest home, de mirada inquietant, en el punt més elevat de la jerarquia eclesiàtica. Un home, per damunt de tot. És el mateix mutisme d’una societat que ha ocultat els abusos a menors durant segles o que fins i tot els ha permès obertament. Una societat que mira sovint cap a una altra banda, perquè la realitat és massa terrible com per admetre-la. Una societat amb una legislació laxa, un sistema de protecció als infants insuficient i un reconeixement escàs al patiment de les víctimes. Una societat, en definitiva, que fa molta fressa i poca endreça.
És fàcil i còmode, lapidar un sol home. Una sola comunitat.
I si el silenci de Ratzinger fos el nostre reflex?
I si la seva hipocresia fos també la nostra?
Comentaris
Vaja que canviem el cap i en posem un altre i tal dia farà un any. El mal és que ara la gent ja no s'ho empassa amb tanta facilitat.
La societat d'avui en dia estem tan envoltats de constants notícies de brutalitats que sembla que ens hem tornat com a immunes. Fins que no entenguem que allò que ha passat fora ens pot passar a nosaltres demà mateix no avançarem.