El silenci de Ratzinger


Potser un dia deixarem de creure que alguns éssers humans estan tocats per la gràcia divina o tenen una categoria moral superior, pel fet de pertànyer a un determinat col·lectiu. Es digui església, organització no governamental o món de l’art. Tant se val.

S’ha parlat molt del silenci del Papa. La connivència d’aquell que coneix un acte criminal i té a les seves mans fer quelcom per aturar-ho. Però no fa res. Calla. Permet un sofriment atroç. N’és còmplice.

El silenci d’aquest home, de mirada inquietant, en el punt més elevat de la jerarquia eclesiàtica. Un home, per damunt de tot. És el mateix mutisme d’una societat que ha ocultat els abusos a menors durant segles o que fins i tot els ha permès obertament. Una societat que mira sovint cap a una altra banda, perquè la realitat és massa terrible com per admetre-la. Una societat amb una legislació laxa, un sistema de protecció als infants insuficient i un reconeixement escàs al patiment de les víctimes. Una societat, en definitiva, que fa molta fressa i poca endreça.

És fàcil i còmode, lapidar un sol home. Una sola comunitat.

I si el silenci de Ratzinger fos el nostre reflex?

I si la seva hipocresia fos també la nostra?

Comentaris

Clidice ha dit…
és evident que és així, que tendim a encongir-nos d'espatlles i pensar: "això n'és responsable el de més amunt". Curiosa actitud provocada per ... "el de més amunt". Els poderosos, de segles, i més encara el llogater de Sant Pere, Rei de Reis, ens han ensinistrat en aquesta estructura piramidal, de tal manera que ara és just que ell en rebi les conseqüències. És més senzill que no "curar" tota una societat, no et sembla? (ironia)

Vaja que canviem el cap i en posem un altre i tal dia farà un any. El mal és que ara la gent ja no s'ho empassa amb tanta facilitat.
Si, si el Papa deixés el càrrec, a causa de l'escàndol (cosa que penso que ja hauria d'haver fet)tot continuaria si fa no fa igual. Sense canvis estructurals tot es queda en pura xerrameca i no es protegeixen les persones més indefenses d'aquests actes criminals. No sé quant de sofriment és capaç de tolerar aquesta societat. Hi ha molta hipocresia al voltant del tema dels abusos, potser que comencem a mirar el problema a la cara i afrontar-lo amb fermesa.
Anònim ha dit…
El Papa no deixarà el càrrec. Només cal veure la seva reacció, negar-ho fins a l'extenuació i tractar els que informaven dels fets de xafarders.
La societat d'avui en dia estem tan envoltats de constants notícies de brutalitats que sembla que ens hem tornat com a immunes. Fins que no entenguem que allò que ha passat fora ens pot passar a nosaltres demà mateix no avançarem.
Albert, totalment d'acord. Ens cal un canvi de consciència i posar fil a l'agulla per aturar aquesta criminalitat imparable que és la pederàstia (legislació, sistema policial, educació...). Per altra banda, les víctimes necessiten un suport per a poder tirar endavant la seva vida, ara mateix hi ha moltes persones desamparades...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia