Cicles culturals

En determinats entorns, són habituals certes cerimònies, que es divideixen en diverses fases. Per entendre el fenomen antropològic a què faig referència, ens hem de situar en un acte determinat. Cultural, posem per cas. La inauguració d'una exposició fotogràfica, per exemple. Els convidats a la mateixa es troben, ben abillats, s'admiren la indumentària, es tiren floretes, brinden amb cava, mengen canapès deliciosos, somriuen alegrement. El fotògraf, l'artista, està en l'epicentre de l'enrenou. N'està encantat, de tenir tants amics, que l'adoren sense condicions. Es deixa estimar. Ell i la seva obra. Vist des de fora, és una cerimònia plaent, de la qual tothom voldria participar però no ens hem de deixar enganyar per les aparences. Seguidament, lluny de la sala d'exposicions, poden donar-se certs excessos, que és millor oblidar el dia següent. La tercera fase del ritual, un cop finalitzat el sarau, consisteix en treure de l'armari els ganivets més esmolats de carnisseria i començar una dissecció minuciosa de tots i cadascun dels assistents, inclòs l'artista, que no coneix pietat ni compassió.

Com en el mite de l'etern retorn, arribarà un dia en què es retrobaran, amb qualsevol excusa. I tot començarà de bell nou. Són conscients de tot plegat i no els importa, ans al contrari. Volen més sabó, excessos i ganivets, en un cicle sense final.