Expressions castisses



Darrerament, observo la recuperació de certes expressions que ja creia oblidades: llevarse el gato al agua, más se perdió en Cuba, otro gallo cantaría, suerte y al toro i, sobretot, punto pelota. Curiosament, totes elles pertanyen a noms de programes del canal Interconomía, aquell espai caspós de la TDT que tothom abomina però que, en definitiva, mira.

En una entrevista recent, el presentador Xavier Sardà pregava perquè no s'acabessin les tertúlies polítiques intereconòmiques ja que li semblaven el més divertit que havia presenciat d'ençà de La venganza de Don Mendo. Certament, els personatges que hi participen són d'allò més còmics. No puc negar que jo també em peto de riure. Amb tot, el somriure se'm torça quan penso que alguns éssers propers a Torquemada o el Comte Dràcula són presos seriosament per algú. En aquest punt, la hilaritat esdevé horror.

Podríem afirmar que amb Intereconomía s'ha inaugurat un nou gènere televisiu, humorístic-terrorífic, a l'estil de pel·lícules com Scary Movie, que han tingut gran acceptació entre el públic. De tota manera, considero que els índexs d'audiència els fan perdre de vista el mal terrible que fan a la dreta espanyola. Algú creu que amb aquest tipus de discursos es pot convèncer l'electorat? Aquesta és la mena d'oposició que mereix la ciutadania? Vull pensar que no, perquè m'entren unes ganes irrefrenables d'agafar l'avió i viatjar fins al Pol Nord (per no tornar mai més).

Veurem quins resultats obté el PP en les properes eleccions... que Déu ens agafi confessats!

Comentaris

Clidice ha dit…
òndia! quin vici més estrany aquest! ja em pots posar a l'estadística dels que no l'han vist mai, no sap ni que diuen i ni el tinc sintonitzat :)

wow! quanta pau! :)
Doncs no et perds gran cosa, francament. Només una gran estupefacció, quan veus algunes persones que semblen directament extretes del Tribunal de la Santa Inquisició. Sociològicament, és un fenomen a tenir en compte, això si.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lluís Bosch ha dit…
Al principi havia escoltat una mica Ràdio Intereconomía, per riure. Però al final ja no reia i ho vaig deixar. Cal reconèixer que s'esforcen molt en recuperar girs, expressions i tòpics. A mi em sembla una forma de pensament simplista i sovint pla, que en realitat no diu res de res. Com uns clixés gastats. No val la pena perdre-hi temps quan hi ha tantes coses interessants, boniques, atractives, lluminoses i inspiradores.
Totalment d'acord, Lluís, res a afegir, només que em temo molt que hi ha bastanta audiència a la qual "renten el cervell" amb el seu discurs integrista. Fa una mica de por.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia