Expressions castisses

Darrerament, observo la recuperació de certes expressions que ja creia oblidades: llevarse el gato al agua, más se perdió en Cuba, otro gallo cantaría, suerte y al toro i, sobretot, punto pelota. Curiosament, totes elles pertanyen a noms de programes del canal Interconomía, aquell espai caspós de la TDT que tothom abomina però que, en definitiva, mira.

En una entrevista recent, el presentador Xavier Sardà pregava perquè no s'acabessin les tertúlies polítiques intereconòmiques ja que li semblaven el més divertit que havia presenciat d'ençà de La venganza de Don Mendo. Certament, els personatges que hi participen són d'allò més còmics. No puc negar que jo també em peto de riure. Amb tot, el somriure se'm torça quan penso que alguns éssers propers a Torquemada o el Comte Dràcula són presos seriosament per algú. En aquest punt, la hilaritat esdevé horror.

Podríem afirmar que amb Intereconomía s'ha inaugurat un nou gènere televisiu, humorístic-terrorífic, a l'estil de pel·lícules com Scary Movie, que han tingut gran acceptació entre el públic. De tota manera, considero que els índexs d'audiència els fan perdre de vista el mal terrible que fan a la dreta espanyola. Algú creu que amb aquest tipus de discursos es pot convèncer l'electorat? Aquesta és la mena d'oposició que mereix la ciutadania? Vull pensar que no, perquè m'entren unes ganes irrefrenables d'agafar l'avió i viatjar fins al Pol Nord (per no tornar mai més).

Veurem quins resultats obté el PP en les properes eleccions... que Déu ens agafi confessats!