Si plores perquè has perdut el Sol...

  És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades per si tot d'una mor algú que estimes o llegeixes un vers o penses en el joc perdut                            o bé, de nit, abans que neixi l'alba, algun lladruc esquinça el dur silenci. Joan Vinyoli Fragment d' Abans que neixi l'alba . Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 1994. 

Aquests darrers dies, el PP ha fet un nou pas en el disseny del model de família ultraconservadora que pretén imposar a la ciutadania. Paral·lelament, hem estat víctimes d'una allau de propaganda rosa, provinent de la monarquia britànica. Imatge: portada del Periódico de Catalunya del 24/7/2013. Desconec si és per la ja clàssica paràlisi de pensament que afecta els treballadors dels mitjans durant l'estiu -els que encara resisteixen-, però la premsa que presumeix de progressita també ha sucumbit a la seducció de l'estampa de la família feliç, formada per Kate, William i el royal baby. L'embafament monàrquic coincideix amb altres notícies bastant més esgarrifoses com el darrer estirabot protagonitzat per Ana Mato, la lúcida Ministra de Sanitat que un dia va gastar-se 4.600 euros en confeti, provinents de la trama Gürtel. Tots els diners que li sobren a la senyora per les festes de la seva descendència s'han de manllevar dels serveis públics. En aquest paí

Els Sanfermines d'enguany ens han deixat imatges tan depriments com aquesta. N'he fet una anàlisi per al setmanari EL TRIANGLE.   Si voleu llegir l'article, cliqueu aquí.   Les notícies vénen i se’n van com les ones del mar a la platja. Si l’actualitat havia escrit unes quantes ratlles a la sorra, l’aigua s’encarregarà d’esborrar-les i ben aviat s’hi podran llegir altres paraules, tan efímeres com les anteriors. Els Sanfermines d’enguany han abocat a l’arena el dibuix d’una dona, que du els pits descoberts. A la vora s’hi percep una colla de mascles ebris de vi i assedegats de mamella, que fan pinya al voltant de la Venus del calimotxo i proven de grapejar tanta carn com poden. Amb la finalitat d’analitzar la delicada estampa, s’ha parlat de l’abús de l’alcohol, de la pretesa legitimitat que atorguen les festes i de l’anonimat que confereixen les multituds. L’aspecte que m’ha cridat més l’atenció ha estat la polèmica que ha generat el rostre de feli

Durant les darreres setmanes, l'actualitat ha posat en dubte la capacitat de l'Administració a l'hora de protegir els menors en situació de vulnerabilitat. Imatge: Elmundo.com.sv . Una de les múltiples seqüeles derivades del genocidi financer i del conseqüent disseny de la societat del malestar que porten a terme aquells que, suposadament, haurien de vetllar pels drets dels ciutadans, és l'augment d'infants i adolescents en situació d'extrema vulnerabilitat. Bona part de les partides pressupostàries destinades a les entitats socials, que podrien oferir-los aixopluc, minven a marxes forçades. Precisament, el paper de l'Administració en aquest afer ha emergit de forma dramàtica les darreres setmanes. Anem a repassar alguns successos. Diversos representants de la PAH van irrompre fa uns dies al ple de l'Ajuntament  de Girona, per denunciar el cas de dues mares que han perdut la custòdia dels seus fills, amb l'aval de Serveis Socials, perquè

La Psicologia Positiva ha estat objecte d'una encesa polèmica en l'àmbit acadèmic espanyol. Partidaris i detractors es llancen duríssims retrets en articles científics i conferències. Imatge extreta de Google. Contemplat amb una certa distància, no deixa de tenir el seu punt còmic el fet que sigui justament la Psicologia Positiva (PsiPos) la disciplina que generi una espiral de negativitat tan remarcable entre els científics que la tenen com a camp d'estudi i els seus crítics més acèrrims. El mes d'octubre passat, em feia ressò en aquest blog d'un article del catedràtic de la Universitat d'Oviedo Marino Pérez-Álvarez -un autor d'indiscutible talla intel·lectual- que porta per títol  Psicología Positiva: Magia Simpática i en destacava principalment els aspectes vinculats al càncer. Val a dir que Pérez-Álvarez no és l'únic detractor de la PsiPos sinó que d'altres professors s'hi han oposat amb vehemència, tot emprant un estil discursiu que