Retrat d'en Quimet
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi88ePJah669Z85w98CbHc_v6AsYz90uKD-_52PH3PEfOz702P_oY1iR27zvB3DQwol99g68rQ5oLE1pwZ59eqarya0F1QFc_nqljZ3D-wIQwP_63I9eapRN6R4GYJbrhjUjgpxwx1K7qGU/s320/ballpla%25C3%25A7adiamant.jpg)
En Quimet bateja la Natàlia amb el sobrenom de Colometa , el dia que es coneixen a la plaça del Diamant, un moment simbòlic de la difusió de la identitat de la protagonista. A la sèrie de TV de l'any 1983 , que és com un grapat de retalls de la novel·la vista de part de fora, Lluís Homar i Sílvia Munt es van posar a la pell dels personatges a qui donà vida literària el geni de Mercè Rodoreda. Compte, que aquest article conté spoilers . Al pròleg de l'edició de Club Editor Jove que tinc entre les mans, Rodoreda explica que el seu amic Baltasar Porcel, tot i elogiar-li La plaça del Diamant , va dir que la Colometa era una beneita. Potser uns anys enrere hauria estat d'acord amb aquesta observació, però ara coincideixo plenament amb la resposta de l'escriptora: Considero aquesta afirmació, feta a la lleugera, molt equivocada. Veure el món amb ulls d'infant, en un constant meravellament, no és pas ser beneit sinó tot el contrari; a més, la Colometa fa el que ha de