Si plores perquè has perdut el Sol...

La imatge i la música d’un joveníssim Dylan, en plena efervescència contracultural, als anys 60, han estat utilitzades recentement en l’anunci d’una entitat bancària . How does it feel How does it feel To be without a home Like a complete unknown Like a rolling stone?   Fragment de "Like a Rolling Stone"  Contemplar l’evolució personal de certs artistes és com veure-hi passar pel damunt, implacable, el corró de la Història. Em guardaré prou de qüestionar el talent del músic de Minnesota perquè, sense ser-ne cap admiradora, reconec el magnetisme del seu treball i no tinc prou coneixement per fer-ne cap crítica, ni res que s’hi assembli remotament. Ara bé, com a persona que no va viure la florida dècada dels 60 i ha hagut de suportar estoicament la incessant mitificació de l’època –el màrqueting del passat és incansable-, em permeto l’atreviment de subratllar la decadència revolucionària que representa el personatge. ¿Robert Zimmerman conserva cap...

Els ésser humans tenim una gran predisposició a delegar funcions en les noves tecnologies. A la imatge, el “Mono Burgos” prova les Google Glass , en un partit contra el Getafe. Foto d’ El Mundo Deportivo. La veneració acrítica vers les noves tecnologies i el màrqueting invasiu que les acompanya és una font inesgotable de sorpreses. És tan poderosa la seva capacitat de seducció, que tot aquell que gosi qüestionar-les serà ràpidament titllat de mòmia desadaptada i anacrònica. Sembla que cap raconet de la nostra quotidianitat es pugui escapar del seu influx. El darrer invent que m’ha deixat profundament xocada, no han estat pas les Google Glass –un giny inquietant que mereixeria un altre post- sinó una diadema, amb sensor frontal, que registra l’activitat cerebral. Posteriorment, envia les dades recollides al mòbil, que hi reacciona d’una forma que podríem qualificar de “terapèutica”. Representa que l’aparell –no us perdeu l’entrevista a l’enginyer que l’ha creat -,...

    Alfonso Rojo va insultar l’Ada Colau de la forma més abjecta, en un programa de La Sexta Si algun dia miro la televisió a la nit només ho faig amb una sola finalitat: Que m’entri la son. Procuro no ensopegar amb cap debat perquè llavors és possible que la mala llet impedeixi que m'entregui als braços de Morfeu. Val a dir que l’oferta és ben diferenciada: es pot escollir entre tertúlies de dretes o d’ultradretes. A La Sexta , llevat de comptades excepcions, el biaix és clarament conservador. No es tracta d’oferir una informació vertaderament plural sinó de complaure superficialment el públic progressista i acaparar, així, tots els segments del mercat mediàtic. Al meu entendre, a través d’aquesta estratègia es maten dos pardals d’un tret. Per una banda, s’omple la caixa i, per l’altra, es marquen les línies vermelles de l’oposició i la dissidència, les quals, en tota dictadura financera, han d’estar adequadament emmordassades, alhora que abracen la il·lusió d...

Imatge:Efe. Permeteu-me que il·lustri l’embolic còsmic que representa procurar de construir la memòria històrica, en aquest país, a través d’una petita anècdota personal. El passat 23 de febrer vaig assistir a una conferència a Palamós, de l’Arcadi Oliveres –escoltar les seves reflexions és com una mena de ritual que s’ha de complir de tant en tant. Els organitzadors de la xerrada, que va omplir el teatre “La Gorga” de gom a gom, van demanar a l’economista si podia fer un breu apunt sobre l’intent de cop d’Estat de Tejero i companyia. El professor va explicar que, segons informacions que ja havien estat publicades, el vertader acte colpista havia succeït abans de la famosa data, un dia que el rei Joan Carles va convocar Adolfo Suárez a la Zarzuela per tenir-hi una reunió. Després de despatxar els temes convinguts, el monarca va demanar-li que es quedés a dinar, però, per a la seva sorpresa, en comptes de l’àpat promès, el líder de la UCD va haver de reunir-se amb un g...