Vides estroncades
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5JFaO3bDIcljJ1GVJkr1n1jleyVZnaLs9fv3mkWKBXnxBVIqeXbv-vpJ4uMjAYCP7eps_Pf4TldY6pcMGiVyczx1c6I7CC3MEpnaDC0-9cB52vSLyL1_CjQdp-dKHaiZ8llOF4ISUU5xO/s320/700_FO63654627_c27ef1a23ef53af85b166d0abc6734ec.jpg)
Imatge extreta de Pixers A les xarxes socials, cada cop més sovint s'hi pengen missatges que fan referència a la precarietat que de mica en mica s'apodera de nosaltres i ens deixa menys marge de maniobra, a l'hora de construir alguna cosa que s'assembli mínimament a un projecte de vida. Aquesta manca de control és a l'arrel de nombros os problemes psicològics, tal com hem apuntat en altres ocasions. Joves que desitjarien formar una família però ni s'ho plantegen perquè no aconsegueixen volar del niu . Homes i done s madurs que tornen a casa dels pares, a mb un munt de deutes a sota del braç . Persones grans , en l'edat del repòs , malvi vint permane ntmen t estressades a causa de les nombros es càrregues que encara han d 'assumir. Criatures amb la infància robada, vingudes de qui sap on. T ota la psicologia evolutiva ha estat pos ada de cap per avall. No sabem quin mar naveguem. Precarietat com a eufemisme de pobresa i esclavitud co