Distància emocional

Hestia és la deessa grega dels temples i la llar. Vesta, en el panteó romà. És una de les tres deesses que la psicòloga junguiana Jean Shinoda Bolen, en el seu llibre Las Diosas de cada mujer, va classificar en el grup de les verges, juntament amb Atena i Àrtemis, pel fet que no havien estat tocades pel foc de la passió. No havien estat penetrades des del punt de vista psicològic, encara que haguessin mantingut contacte sexual amb déus i herois. Les deesses verges són completes en si mateixes, perquè no senten la necessitat que un home les protegeixi o aprovi el que fan. Una actitud, en la meva opinió, especialment castigada en les societats patriarcals.

Cultivar aquest arquetip, tant en homes com en dones, vol dir saber estar en solitud, tenir cura de l'àmbit domèstic i també mantenir distància emocional amb el patiment aliè i el propi. Aquest darrer aspecte, personalment, és el que més m'interesssa en l'exercici de la meva professió. Penso que també és vàlid per a mestres, treballadors socials, altres professionals de la salut i, en general, totes aquelles persones que estan regularment en contacte amb el sofriment humà. Cultivar la distància no significa estar mancat d'empatia sinó procurar no fer-te propis els problemes dels altres i prendre un seguit de mesures protectores per no sofrir seqüeles, com ara l'ansietat, l'insomni o la depressió. Després d'uns quants anys d'ofici, encara m'haig de recordar la necessitat de treballar aquest arquetip. Estimada Hestia, no m'abandonis!