Si plores perquè has perdut el Sol...

Avui celebrarem el Cap d'Any. Una mica per inèrcia, farem arribar els nostres millors desitjos als amics, coneguts i saludats. Com és tradicional, a les dotze de la nit, els mòbils es col·lapsaran de missatges. "Que siguis molt feliç" o "que el 2009 et porti el millor a tu i a la teva família". N'hi ha que seran una miqueta més treballats i tindran un aire mig poètic, que no acabarà de reeixir del tot...En qualsevol cas, milions de paraules amables es transferiran d'una pantalla a l'altre, a vegades a centenars o milers de quilòmetres de distància. Malgrat les bones intencions, no crec que ningú s'acabi de creure això que tot un any pugui estar farcit només de coses bones. Seria una ingenuïtat de les grosses! Crec que era el filòsof alemany Friedrich Nietzsche que tenia per costum desitjar als seus amics que tinguessin problemes. D'aquesta manera, pensava, evolucionarien com a persones, cosa difícil si la vida és una bassa d'oli. Tal co...

Fa un parell de dies ens vàrem llevar amb la notícia d'un dels bombardejos més mortífers que Israel ha deixat caure sobre la castigada Franja de Gaza . L'ofensiva no s'atura i les autoritats israelianes no descarten trepitjar fort sobre el territori. No ens podíem imaginar que acomiadaríem l'any d'una manera tan sagnant. Davant de la barbàrie, són poques les paraules que serveixin de consol. Del bell mig del caos, ens arriben veus que informen del sofriment del poble palestí, tantes vegades oblidat per la comunitat internacional. Us enllaço amb el bloc d'una mare i periodista palestina, nascuda a Gaza i m'acomiado (només per avui) amb els versos de Miguel Hernández, Para la libertad .

Durant aquests dies, ja són uns quants els pacients que, a la consulta, m'han comentat que no estan massa satisfets amb el comportament dels seus fills. El rendiment acadèmic és baix, la conducta a casa no és bona o desobeeixen els professors. Els pares i mares, senten que els infants o adolescents no entenen el valor de l'esforç. En conseqüència, molts d'ells han decidit que el tió serà més garrepa aquest any. Els seu esfínter no deixarà anar tants regals com en anteriors ocasions. Com a molt, els cagarà material escolar o roba que necessitin... i para de comptar! És una manera d'ensenyar que les coses s'han de guanyar i que si no es fan certs sacrificis i renúncies, no hi ha res que plogui del cel. Crec que, en temps de crisi, aquest és un valor que hem de recuperar més que mai. El nivell de "generositat" del tió o dels reis és una bona manera de començar...

No sé què es deu sentir quan et toca la loteria. Ahir al vespre, per la tele, li sentia dir a una afortunada guanyadora que era molt difícil d'expressar. En escoltar-la, em va venir al cap un concepte sobre felicitat que em van explicar quan estudiava el curs de doctorat. El podem anomenar, de manera casolana, la "teoria de la molla". Resumit de forma senzilla, quan a la vida rebem un impacte dolorós, com un accident de trànsit, per exemple, l'espiral que marca el grau de felicitat es comprimeix. Podem caure en un pou profund i tocar fons. Fins i tot sentir que la vida no val la pena ser viscuda. Tard o d'hora, però, la molla tornarà a la seva forma habitual. Gràcies als mecanismes d'adaptació, ens retrobarem, si fa no fa, amb el nivell de benestar que sentíem abans del succés traumàtic. Si l'esdeveniment és positiu, com en el cas que ens toqués la grossa, passaria exactament el mateix, però a la inversa. La molla s'estiraria, experimentaríem una gran ...

Catalítics, catalítiques...se'ns presenta un Nadal d'allò més auster, sense finançament i amb una crisi que promet. No obstant això, us desitjo sincerament que passeu unes felices festes, a tots els que llegiu regularment aquest bloc (la majoria dels quals no conec) i també als passavolants. Espero que gaudiu menjant i bevent, i trobeu l'equilibri necessari entre la prudència i el plaer. Manteningueu la distància convenient amb els membres de la família als quals hagueu de veure per força, i acolliu la calor dels que us estimen de debò. Una abraçada a tots i totes: Bon Nadal!

Quan vaig veure la imatge de les sabates voladores, em va venir al cap la fona de David, carregada amb una pedra i apuntant el front del gegant Goliat. Estic en contra de qualsevol forma de violència, però, aquesta vegada, haig de confessar que no m'hagués importat que el sabatot s'hagués estampat a la cara de Bush. El president va esquivar amb molta traça l'ofensiva podal. D'aquesta versió de la història, Bush n'ha sortit sa i estalvi, mentre que el periodista en qüestió ha estat víctima d'una repressió contundent . Malgrat tot, el símbol de la rebel·lió ha donat la volta al món...

A part de la faceta futbolística, Eto'o, evidentment, té una altra vida fora del camp. Fa temps que segueixo de prop el litigi que l'afronta a la mare del seu fill, Marián Pineda, a causa dels presumptes abusos que hauria patit l'infant en mans d'un amic del crac. És un cas ple de llums i d'ombres. La llum de l'estrella mediàtica, que mou masses i fortunes, l'ombra dels abusos a un menor. Fa uns dies, el camerunès va declarar, una vegada més, a favor del seu col·lega en un judici. Us enllaço amb un vídeo del programa "Espejo público", a Antena 3. Escolteu atentament la informació...

Vaig estar bona part del diumenge pendent de La Marató de TV3 . Fa uns dies, us comentava que tenia cert temor a com s'explicarien les anomenades malalties mentals greus. Em permeto el luxe de fer el meu balanç particular (que, de ben segur, no serà compartit per tothom) del que va donar de si la jornada. En la meva opinió, el programa va tenir punts forts i punts dèbils. Els exposaré de manera esquemàtica, per no avorrir-vos en excés: PUNTS FORTS: - Xou de qualitat : el programa va estar amanit d'espectacles diversos i d'alt nivell. Mentalisme, música, dansa o experiments científics van interessar i entretenir en el seu punt just. El llibre i el disc de La Marató representen un plus cultural afegit. - Sensibilitat i respecte : les presentadores van abordar les entrevistes amb professionalitat i respecte, crec que van assolir amb escreix l'objectiu de sensibilització social que s'havien proposat. Em va agradar molt escoltar la veu dels afectats, les seves famílies ...

Avui ha sortit publicat un article a La Vanguardia sobre la creixent necessitat de posar certs límits a les xarxes socials a internet. Citen un estudi de dos psicòlegs que han detectat alguns trets per identificar les personalitats narcisistes a facebook . He buscat la investigació i, pel he pogut llegir, van passar un qüestionari de personalitat a 130 usuaris i van veure que els "narcisos" tenien contactes més nombrosos i superficials. Per altra banda, les fotos que posaven en el seu perfil eren més estudiades i glamuroses. Les persones que pateixen aquest trastorn, en un primer moment, són extremadament seductores però a la llarga fereixen els altres i els utilitzen pel seu propi profit. Finalment, acaben per fer-se mal a si mateixes. En definitiva, els narcisistes es comporten a la xarxa tal i com ho fan a la vida ordinària. També és interessant tenir en compte que, a través d'internet, en certa manera, es promou aquesta característica de la personalitat, encara que ...

D'ençà del brutal assassinat de Montserrat Sánchez, al centre del poble, Palafrugell no ha estat altre. El cas encara no està resolt. No se n'ha trobat l'autor, ni el mòbil, ni tan sols, pel que ha transcendit a la llum pública, l'arma del crim. El terrible homicidi ha destapat la caixa dels trons. El sentiment soterrat de por ha emergit de les més diverses maneres, durant aquests dies. La impotència, la ràbia i la incertesa ens acompanyen. Són com una fred humida, que s'arrapa a dins. La portes amb tu, encara que no te n'adonis. Si bé és cert que, d'un temps cap aquí, la percepció d'inseguretat ha anat in crescendo , la por no és pas una emoció nova a la Vila. Es tracta més aviat d'un mal atàvic, que ha pres diverses formes, en funció del moment històric i al qual hem estat incapaços, batlles, policies i ciutadans (nouvinguts i de tota la vida), de posar-hi remei definitiu. Al volum "El meu país", de l'irrepetible Josep Pla, hi llegei...

M'he passat el pont de la Puríssima a València. No la coneixia. Com que no tinc temps ni diners per viatjar a les quimbambes , normalment opto per escapades com aquesta. La veritat és que em passa sovint que, en el meu cap, m'he format una imatge del lloc que visitaré i sempre torno sorpresa de la diferència que hi ha entre el que m'havia figurat i la realitat que em trobo. La impressió de turista que m'he endut cap a casa és de contrastos molt vius. He vist una València provinciana, de casc antic, encisadora, d'orxata amb fartons i botigues de teles. M'ha enlluernat la ciutat de Calatrava , moderníssima, projectada al món, ubicada en un envejable pulmó verd, per on abans hi corria el curs del Túria. Al mateix temps, m'ha sobtat una València sorollosa, caòtica i marginal, aturada en el temps, darrere de l'agradable passeig del litoral. Allà s'hi amunteguen edificis d'una manera gairebé improvisada, aixecats aquí i allà, sense cap vocació de barr...

Els adults ens fem un fart de donar la tabarra als adolescents. Que vigilin amb l'alcohol i les altres drogues. El dia 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la lluita contra la Sida i un col·lega em recordava que el consum de substàncies fa pujar de manera alarmant l'augment de les conductes sexuals de risc entre els joves. Si són consumidors, deia, és més probable que no utilitzin el preservatiu i que siguin més promiscus. Es tracta d'una opinió ben fonamentada perquè hi ha diversos estudis que ho corroboren. Us proposo un exercici. Situeu-vos mentalment en la vostra adolescència i mireu de recordar algun comportament de risc. Segur que en trobareu uns quants. La veritat és que, en recuperar aquests records, sovint ens fem creus de com n'érem de temeraris. De fet, l'adolescència és una etapa que comporta certa dosi de transgressió. A vegades resulta difícil distingir si ens trobem davant d'actituds pròpies de l'edat, per les quals és necessari pas...

Tenim el Nadal a la cantonada. Als tradicionals torrons, cava, pessebre o tió s’hi sumen els programes solidaris, que proliferen incontroladament per les diferents cadenes de televisió. D’entre l’ampli ventall que hi ha, el meu favorit, sense cap mena de dubte, és La Marató de TV3. Em convencen la qualitat dels projectes als quals es destinen els diners, la transparència, la tasca de sensibilització social i l’elevat grau d’implicació ciutadana. No obstant això, penso que els espectadors tenim la responsabilitat de mantenir viu l’esperit crític, per tal que la iniciativa benèfica més nostrada no decaigui amb el pas dels anys. La Marató del 2008 es dedicarà a les malalties mentals greus. Els responsables de la Fundació La Marató , després d’una revisió científica i de consultar professionals i familiars, van decidir que inclourien dins d'aquest grup l’esquizofrènia, la depressió greu, el trastorn bipolar, l’ansietat, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), el trastorn per dèficit d’a...