Ja en van cinc

La plaça de l'Ajuntament, el dimarts al migdia.

Cinquè dia sense subministrament elèctric. Encara hi ha municipis a les fosques. Segons Endesa, fins diumenge no hi ha garanties que a l'Empordà es recuperi mínimament la normalitat.

La foscor i la fred són terribles, la sensació d'abandó i vulnerabilitat, també. Els més joves no tenim el cos preparat per a les penúries, de seguida fem el ploricó. Sembla que els més grans no estan tan sorpresos. Potser perquè no n'esperen gran cosa, d'aquest país.

Aquests dies, més que mai, he sentit que vivim en una societat de fireta. Ens passem els dies als núvols. Volem construir la casa per la teulada. No vull ni imaginar què hauria passat si arriba a nevar tres dies seguits.... de ben segur que no hauríem estat tan lluny d'aquests països subdesenvolupats, que veiem per la tele.

Pel meu poble, ja es comencen a avaluar les pèrdues econòmiques i molta gent es lamenta de la manca de serveis municipals, a l'hora de treure la neu. Ahir al vespre, els pagesos treballaven de valent amb les pales per poder parar l'endemà. Suposo que la brigada estava molt atrafegada. Avui ja hi havia més diligència. Potser perquè s'apropa el cap de setmana.

La nit de la gran nevada, a Palafrugell van forçar alguns comerços i hi van haver saquejos de botigues senceres. Pel que he llegit a la premsa, a Platja d'Aro, els botiguers fan torns per protegir els seus negocis. A Ultramort, quina macabra ironia, una dona va morir intoxicada, a causa de la mala ventilació d'un generador. Cada dia són més els efectes col·laterals de la fred i la desesperació.

Mentrestant, hem de veure com el Govern i Endesa fan un pols per veure qui té més culpa. Teva, meva, com en un partit de tennis. L'espectacle és depriment, una vegada més.