Si plores perquè has perdut el Sol...

Un moment de la mediàtica baralla entre pares , que es va produir en el partit de futbol base que enfrontava l'Alaró i el Collerense. Imatge: Antena 3. Va succeir durant la festivitat del “dia del pare”, com si el destí hagués dictat que, a banda d’adquirir la imprescindible colònia a El Corte Inglés , havíem d’aturar-nos per reflexionar una estona sobre l’educació dels infants. Les imatges de la batussa al camp de l’Alaró han donat la volta al món i l’incident s’ha resolt, finalment, amb diverses mesures sancionadores. N’ha opinat tothom. Fins i tot a Jordi Cruyff li preguntaven en una entrevista a la ràdio pel trist episodi, a la qual cosa ell responia amb un previsible reguitzell de tòpics, tot emprant un castellà no gaire millor que el del seu famós progenitor (el català no cal ni esmentar-lo). Se suposa que aquests són els ídols del nostre ufanós país: és necessari ensabonar-los, elevar-los als altars, dedicar-los carrers. Per damunt de tot, hem d’agrair-...

Pintura a l'oli de Francine Van Hove No sé si heu escoltat com algunes dones que han patit abusos terribles en una relació de parella narren les causes de la seva lacerant experiència. Per part meva, un dels recursos argumentals que trobo esgarrifosos -i que pensava que ja estaven superats- és l’apel · laci ó a una anomalia interna. Se suposa que si van ésser vexades és perquè “tenen” una addicció sentimental, pateixen baixa autoestima o no sé quina síndrome de moda, en virtut de la qual, com si es tractés d’una mena de possessió diabòlica, es veuen abocades a iniciar relacions conflictives. Això quan no creuen que podrien haver aturat a temps les agressions o van fer quelcom per provocar-les. Si seguim aquesta lògica simplista, només cal que a la teràpia es corregeixin aquests “defectes” i aleshores ja estaran preparades per establir vincles “saludables”. Uns quants exercicis de fitness emocional i llestos. A banda de la negació del marc social de...

“La depresión se caracteriza por ser un “hundimiento vital” en el que se sufre en todo el ser, se sufre por vivir. El hecho de la depresión es universal, pero su manifestación sintomática es diferente en las diversas culturas. En occidente, la depresión constituye el fenómeno epidemiológico más importante, con tendencia a crecer. Podríamos decir que la frustración derivada del individualismo occidental lleva a la depresión, y ésta a la drogadicción. Estudiar, pues, la depresión nos permite comprender al hombre actual, desde su dimensión más frágil, como ser práctico y mortal ” Ángel Aguirre Baztán, doctor en psicologia i filosofia. Hi ha determinats temes sobre els quals em sento empesa a escriure perquè els escolto habitualment i penso que és important compartir-los. Un d’ells és el tipus de frustració que experimenten bona part de clients que estan deprimits. Un dels temors que expressen -a diferència dels tòpics, segons els quals les persones amb problemes psicològics...

  Alguns manuals de teràpia de parella  proposen consells que recorden l'adoctrinament més ranci del nostre passat. Imatge extreta de colchonero. Com que sóc  addicta als manuals de teràpia, sempre que faig un tomb per una llibreria, especialitzada o no, intento donar un cop d’ull a les novetats en aquest camp. Generalment, trobo difícil que em satisfaci la litertura sobre el tractament psicològic dels problemes de parella i per això em costa decidir-me a passar per caixa. Fa uns quants mesos, però, vaig trobar un exemplar a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya, a Barcelona, que complia amb uns quants requisits de qualitat . Malgrat que el manual en qüestió estava precintat, juntament amb un quadernet de treball per als clients, finalment me’l vaig quedar perquè els autors tenen una reconeguda trajectòria científica en el camp de la psicologia conductual i l’editorial, Desclée De Brouwer, també és de la meva confiança. Amb aix...

Una escena de la pel·lícula francesa  Mon Roi (2015), en la qual el retorçat Giorgio (Vincent Cassel) i la seva antiga amant Agnès (Chrystèle Saint Louis Augustin) miren embadalits el nadó que ell ha tingut amb la seva actual esposa, Tony (Emmanuelle Bercot), que apareix al fons, difuminada. Tony és una advocada brillant però en l'àmbit de la parella suporta tota mena d’humiliacions quotidianes, gairebé imperceptibles als ulls dels altres i que l'arrossegaran cap a l'abisme. El film retrata clarament el profund procés psicològic de degradació d'una víctima, a mans d'un pervers narcisista, així com el complicat i dolorós camí de l'alliberament. Quan algú cau en mans d'una persona destructiva és fàcil que de seguida se li encolomi una etiqueta diagnòstica, que encaselli el seu malestar en una categoria ben identificable pel col·lectiu mèdic. En el cas de Tony, els doctors que tracten les seves crisis no triguen gens a carregar-la de...