La Gina va tornar de matinada. L'esperava despert, arran de finestra. El cor em bategava a mil per hora, a punt d'esclatar. Quan va creuar la porta, vaig sentir-me alleujat i, al mateix temps, baldat. L'escena es repetia gairebé cada nit, d'ençà que havien començat les maleïdes protestes. No sé perquè pateixes tant, va dir, mentre esbufegava, com si només arribés d'una festa infantil. Vaig revisar-li els braços, les cames, l'esquena, els malucs, malgrat la seva infinita consternació. Començava a tenir-ne els nassos ben plens, de tanta indignació, per qualsevol petita cosa. Tot el sant dia amb la mateixa colla. Com si aquella tribu de pollosos amb què es reunia li posés el plat a taula. Mentrestant, els llibres es florien damunt la taula del dormitori. S'omplien de teranyines, no sé perquè et pago la matrícula. Molta xerrameca i poques ganes de treballar, això és el que teniu. Anava a la recerca de contusions i altres marques que li po...