La maleïda nevada


Palafrugell. Carrer de Cavallers. Com en tants municipis catalans, dimarts ens vam llevar amb neu fins a les celles. Que bonica que és, quan cau i desapareix al cap d'unes hores!



Va costar molt restablir completament el trànsit pel municipi. Com s'ho deuen fer, en altres països, més civilitzats?



Molta gent circulava pel carrer. Principalment, buscàvem generadors, pa, llanternes, espelmes i una mica d'informació sobre l'estat de la qüestió. En alguns establiments, hi havia cues considerables. Sort en teníem de l'escalf de la ràdio, l'únic mitjà que semblava donar-nos suport i escoltar la nostra veu.



Els serveis municipals es van revelar clarament insuficients. ¿Uns quants homes amb pales, per treure tanta
neu? Els Mossos i la Policia Municipal es van volatilitzar, quan van caure les primeres volves. El desconcert era majúscul. El dimecres, amb les gelades, tot eren relliscades i ensurts. L'angoixa anva in crescendo.


Nombrosos arbres esqueixats han deixat testimoni de la força del vent


Com que visc a l'altra punta de món, tot just avui he començat a recuperar una mica de normalitat, després que una nevada -que no un temporal de neu- ho col·lapsés tot.

Dilluns havia d'anar a Barcelona a donar una classe però, vist el temps, vaig decidir quedar-me a Palafrugell. Em va anar d'un pèl. He escoltat tota mena d'odissees, d'allò més crues, que es podrien haver evitat perfectament i que també em podrien haver tocat a mi.

Han estat tres dies de molta fred, espelmes, llanternes, mantes, incertesa, impotència, ràbia i total sensació d'abandó. Tot i això, em considero una privilegiada, atès que hi ha abonats que encara no han recuperat la llum i es preveu que passin una altra nit sense calefacció (quin horror!). Nadons, gent gran, persones malaltes...

Em pregunto fins quan podrem aguantar la tirania de la incompetència i què dimonis ha de passar en aquest país perquè algú assumeixi responsabilitats pel que ha passat. Persones de més edat recorden clarament la nevada del 62 i del 86 i tenen la sensació que res no ha millorat, ben al contrari. Algú vetlla seriosament per les necessitats del ciutadà?

Passaran els dies i tot s'oblidarà, ho sé. Llavors podrem continuar parlant de toros, vegueries, futbol i qüestions identitàries fins a la sacietat. Per la propera nevada, ja hauré comprat un generador i una estufa de gas butà. No confio que res canviï. Ja no.



Cronologia de la nevada, amb vistes al Carrer Estret:


1.) Dilluns 19'14h. El Carrer Estret era la gola del llop. Uns quants agosarats circulaven pel carrer amb llanternes.

2.) Dilluns 17'15h. Sense llum, telèfon ni possibilitat de cuinar res calent. Enganxats a la ràdio. Cap compareixença dels representants polítics. No disposaríem d'electricitat fins dimecres, al voltant de les 13h.

3.) Dilluns 13'22h. Enganxats a la televisió. Sembla que la cosa va de debò...



1.)




2.)




3.)

Comentaris

Sussss ha dit…
Marededeu. Les imatges són precioses, malgrat tot.
Clidice ha dit…
Déu n'hi doret l'angúnia que devieu passar. I sembla que a les elèctriques no se'ls pot ni esternudar a la cara :(
Susss, a vegades, darrere les imatges més boniques, s'hi amaguen les realitats més terribles...

Clidice, les companyies elèctriques generen beneficis anuals de milers de milions d'euros. En què els inverteixen? Per què no cauen les torres de Vaquéira o La Molina? És que hi ha ciutadans de primera, segona i tercera classe?
Clidice ha dit…
també cauen, i molts boscos s'encenen al seu darrera. Ja no és una qüestió de si les torres estan ben o mal fetes, és que un debat a nivell nacional sobre l'energia no convé. No convé decidir quin tipus d'energia volem per no tenir gent amb pancartes al carrer (d'un signe o altre) i perdre les properes eleccions i les prebendes. No convé que s'obligui a les elèctriques a soterrar línies i perdre els grans beneficis que obtenen els seus accionistes. Perquè ens hem venut l'energia a la privada i això ja no hi ha qui ho solucioni. Potser caldria un Hugo Chavez que, malgrat l'esperpent que representa, re-nacionalitzés l'energia del país.
El poder polític no té cap influència sobre l'energia, estem en mans d'empresaris amb pocs escrúpols. És intolerable que bufi una mica de vent i caiguin torres que semblen de fireta... si en altres llocs no cauen aquí també ens podríem preparar. No crec que a la muntanya, malgrat que també en caiguin, es quedin tants dies sense subministrament elèctric!
Miquel Saumell ha dit…
Jo crec que s’hauria d’esmenar la llei de manera que en aquests casos tan flagrants d’incompetència i maltracte generalitzat a la població no només es pogués denunciar i actuar judicialment contra la companyia sinó que també es poguessin personalitzar aquestes accions en els seus dirigents concrets. Si els màxims responsables d'Endesa, Red Elèctrica i companyia sabessin que es poden personalitzar les denuncies, que es pot anar directament contra ells, otro gallo nos cantara. Si no es fa així, el desgavell acabarà com sempre acostumen a acabar aquestes coses: en unes multes a l’empresa que després moltes vegades ni es paguen. Però és que fins i tot si es paguen, com que es tracta de companyies sense uns amos visibles, és a dir, amb les accions molt repartides entre milions d’accionistes, ningú se’n sent directament perjudicat. I la filosofia dels dirigents d’aquestes companyies no acostuma a ser mai el servei al client sinó el qui dia passa any empeny i prioritzat el dividend per sobre de tot.
Miquel, totalment d'acord, aquesta nevada ( i només ha nevat un dia!) ha posat de manifest fins a quin punt som vulnerables davant de les grans companyies i de quina manera tothom es desentén de les seves responsabilitats amb total impunitat. Els que paguem els plats trencats som, com sempre, els ciutadans, especialment els que són més desafavorits econòmicament... Avui som divendres i encara hi ha gent sense llum ni aigua, és totalment inadmissible!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia