La maleïda nevada

Palafrugell. Carrer de Cavallers. Com en tants municipis catalans, dimarts ens vam llevar amb neu fins a les celles. Que bonica que és, quan cau i desapareix al cap d'unes hores!

Va costar molt restablir completament el trànsit pel municipi. Com s'ho deuen fer, en altres països, més civilitzats?

Molta gent circulava pel carrer. Principalment, buscàvem generadors, pa, llanternes, espelmes i una mica d'informació sobre l'estat de la qüestió. En alguns establiments, hi havia cues considerables. Sort en teníem de l'escalf de la ràdio, l'únic mitjà que semblava donar-nos suport i escoltar la nostra veu.

Els serveis municipals es van revelar clarament insuficients. ¿Uns quants homes amb pales, per treure tanta

neu? Els Mossos i la Policia Municipal es van volatilitzar, quan van caure les primeres volves. El desconcert era majúscul. El dimecres, amb les gelades, tot eren relliscades i ensurts. L'angoixa anva in crescendo.

Nombrosos arbres esqueixats han deixat testimoni de la força del vent

Com que visc a l'altra punta de món, tot just avui he començat a recuperar una mica de normalitat, després que una nevada -que no un temporal de neu- ho col·lapsés tot.

Dilluns havia d'anar a Barcelona a donar una classe però, vist el temps, vaig decidir quedar-me a Palafrugell. Em va anar d'un pèl. He escoltat tota mena d'odissees, d'allò més crues, que es podrien haver evitat perfectament i que també em podrien haver tocat a mi.

Han estat tres dies de molta fred, espelmes, llanternes, mantes, incertesa, impotència, ràbia i total sensació d'abandó. Tot i això, em considero una privilegiada, atès que hi ha abonats que encara no han recuperat la llum i es preveu que passin una altra nit sense calefacció (quin horror!). Nadons, gent gran, persones malaltes...

Em pregunto fins quan podrem aguantar la tirania de la incompetència i què dimonis ha de passar en aquest país perquè algú assumeixi responsabilitats pel que ha passat. Persones de més edat recorden clarament la nevada del 62 i del 86 i tenen la sensació que res no ha millorat, ben al contrari. Algú vetlla seriosament per les necessitats del ciutadà?

Passaran els dies i tot s'oblidarà, ho sé. Llavors podrem continuar parlant de toros, vegueries, futbol i qüestions identitàries fins a la sacietat. Per la propera nevada, ja hauré comprat un generador i una estufa de gas butà. No confio que res canviï. Ja no.

Cronologia de la nevada, amb vistes al Carrer Estret:

1.) Dilluns 19'14h. El Carrer Estret era la gola del llop. Uns quants agosarats circulaven pel carrer amb llanternes.

2.) Dilluns 17'15h. Sense llum, telèfon ni possibilitat de cuinar res calent. Enganxats a la ràdio. Cap compareixença dels representants polítics. No disposaríem d'electricitat fins dimecres, al voltant de les 13h.

3.) Dilluns 13'22h. Enganxats a la televisió. Sembla que la cosa va de debò...

1.)




2.)




3.)