Catorze anys d'absència
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU-vGh4YuK8irjLluiQld6cS3DVQXCxsZhYL8uqzyeyn1-GD0r345alN4FH8p802ARY1QvGoOCLZA8PG4fkezvyapAiImEKr8o0nCGKL_z9g1YES6ESTtCTfDlRPE-gqMTrWwO9GKp0i8U/s320/consell-coneguda-papallona-combatre-la-empolvorar_2074002589_56155419_651x366.jpg)
És no dir-te mai que tot sempre acaba, que la memòria també crema en flames. És no dir-te mai que tot és efímer, em sap greu, però no ens queda cap refugi. I caminem amb la por entre les ungles i caminem amb la pell gratinada de cops, de buits, de sang i de preguntes. És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te perquè tot algun dia sempre marxa. I correm perquè volem viure encara i correm per evitar l’impossible amb les mans ancorades a una terra de submissions, de comiats i de pèrdues. Solament la mort ens conserva en vida. Efímer Aina Torres