Quan explicar la teva vida és un problema
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje2Ap1dsyG_GSOFEp8LYT-IMJ7eXyqg22kAvfcB5ugCK0ze-4BPlI2K30wKMqfsfZOEdKTmLRHpmcILqP0UweLv8jVYO8ehs5fBVVmJWDWxDmf_k2tuKL3Kq7GmpHVlBYXlMJmG62cK1N8/s400/la-verborrea.png)
Imatge extreta de Vox Locutores Fa uns quants mesos, expressava preocupació respecte el perjudici que podia generar en els consultants la utilització de l'autorevelació com a estratègia terapèutica per part dels psicòlegs. Ho portava a col·lació arran de l'eclosió de moviments com el #Metoo , a través dels quals s'usa la narració sobre episodis traumàtics ocorreguts en la pròpia vida per a transformar una realitat marcada pels abusos silenciats. Si en el terreny de l'activisme queda clara la funció de l'autorevelació com a eina de lluita contra l'omertà que imposen els agressors i com a mecanisme per evidenciar el vincle entre l'opressió política i el sofriment humà, en el món de les relacions interpersonals, aquesta tendència a centrar-se en un mateix pot suposar, en alguns casos, un vertader problema afegit. M'agradaria insistir una mica en l'esmentat fenomen perquè el segueixo observant i, com em passa de vegades, no s'entene