Humiliació


Palafrugell. La neu, cada dia més bruta, encara s'amuntega pels racons


Ahir a la tarda encara no m'havia marxat la fred del cos i, sobretot, la profunda indignació que arrossegaré durant molts dies. Després de veure el partit de l'Espanyol (4-1, a favor del Tenerife) vaig anar a Platja d'Aro a comprar espelmes, atès que els dies de la nevada les vaig esgotar totes. Estava dins de la botiga, amb les espelmes a la mà i de sobte tot es va enfosquir. La llum va tornar a marxar. Caput altra vegada. El municipi estava fosc com la gola del llop, llevat d'algunes (poques) botigues. Més tard, em vaig assabentar que milers d'abonats tornarien a passar la nit en les tenebres.
Vistes les penoses circumstàncies, ens queda el gran consol de saber que tothom ha gestionat el caos de meravella: Fecsa-Endesa, Govern i ajuntaments. La culpa és dels ciutadans, que tenim la mala ocurrència de sortir al carrer i permetre que caigui la neu. No sé pas on arribarem!

Em ve al cap la mateixa paraula, una vegada i una altra. Humiliació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia