Si plores perquè has perdut el Sol...

Un grup de joves nord-americans protesta per l'excessiu cost dels préstecs universitaris. A l'Estat espanyol, ja s'han donat casos similars: anem camí d'importar el mateix model abusiu? Si cliqueu aquí , trobareu una reflexió que he fet sobre el tema. Imatge: Scott Eells. Les notícies referents a la pujada de les taxes universitàries , unides a la Llei Wert i a l’enduriment de les condicions per accedir a les beques, fan pensar en un inici de curs d’allò més crispat. Sabem que milers d’alumnes ja han hagut de tirar la tovallola per motius estrictament pecuniaris. Les diferències a dins de l’Estat espanyol són abismals i Catalunya –quina sorpresa- se situa entre les Comunitats on resulta més prohibitiu acabar una carrera. A banda del canvi forçat de vocació o de domicili, també cal tenir en compte el perillós esquer que suposen els crèdits. Els 2.235 estudiants de màster i doctorat afectats pel “Préstamo Renta Universidad ICO”  encara esperen una solució pel...

Imatge: CBC News El miratge del turisme, durant els mesos d’estiu, suavitza temporalment la corba de l’atur, un dels problemes més dramàtics que patim a Espanya. Això no obstant, les notícies sobre aquesta terrible xacra segueixen arribant. El diari El País informava ahir que el nombre de persones desocupades de llarga duració ascendeix fins a 3’5 milions. Es tracta d’un col·lectiu que ho té especialment cru per recol·locar-se, malgrat que la població de gent jove també representa un sector altament vulnerable. Recordem que un any després que entrés en vigor la reforma laboral, a la pell de brau se superava la barrera psicològica dels 6 milions d’aturats, la qual cosa confirmava l’absoluta inutilitat de les mesures desplegades pel Govern de don Mariano. Entre d’altres xifres esgarrifoses, enguany també hem sabut que hi ha gairebé 2 milions de famílies que tenen tots els seus membres desocupats. És fàcil imaginar l’espiral de problemes que es poden desencadenar a partir ...

  Cent trenta persones han estat rescatades aquest cap de setmana a les aigües de l'Estret de Gibraltar, en el qual han perdut la vida milers d'éssers humans. Imatge: EFE. El rebrot del conflicte amb Gibraltar desprèn una inconfusible aroma de perejil que ens transporta, com una magdalena proustiana, al tenebrós mandat de José María Aznar. L’anècdota i el personatge expressaven perfectament la grotesca aparença rere la qual pot amagar-se el mal. Al meu entendre, els ciutadans estem intoxicats per una doble cortina de fum. La primera és un intent poc dissimulat de minimitzar l’impacte polític provocat pels “papers de Bárcenas”. Les picabaralles relatives al peñón permeten una absurda fugida cap endavant als populars, només viable a curt termini. Malgrat que sigui estèril , aquesta estratègia ha ocasionat un greu perjudici als treballadors de La Línea , pels quals plou econòmicament sobre mullat. Els nostres interessos són ignorats per sistema, alhora que naufrag...

A l'Estat espanyol, l'actualitat mediàtica ha esdenvingut una mescla inquietant de puerilitat i pànic: un altre article per al setmanari EL TRIANGLE. Si us ve de gust llegir-lo, cliqueu aquí. Imatge: cadenaser.com He vist unes quantes pel·lícules de terror en les quals s’utilitzen com a recurs musical les tonades infantils , amb el propòsit d’emmascarar un horror que l'espectador angoixat anticipa amb tremolosa expectació. Escoltes aquelles càndides melodies i preveus que quelcom terrible apareixerà en pantalla. La combinació d’ingenuïtat pueril i violència sagnant sempre m’ha esgarrifat. Encara conservo fresc a la memòria el dia que el caçador d’elefants va comparèixer davant dels mitjans , tot recolzant-se en unes crosses, com un nen que no ha trencat mai un plat. Es va adreçar a la càmera i amb una mirada de Calimero va disculpar-se per la malifeta de Botswana: “Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a suceder.” Aquí es va acabar la història perquè...