Si plores perquè has perdut el Sol...

L'escàndol dels abusos comesos pel "carismàtic" Jimmy Savile ha posat en dubte el prestigi de la BBC, sospitosa d'haver tapat les nombroses agressions sexuals de l'estrella. ¿La llarga impunitat de què va gaudir el pederasta, qüestiona només la  famosa cadena o tota la societat britànica? La història de l’agressor sexual Jimmy Savile conté tots els ingredients per una pel·lícula de terror perfecta, sobretot si s’explica des de la perspectiva de les víctimes. Les grans oblidades en el drama dels abusos sexuals a menors. Encara que no sóc gens entusiasta de la morfopsicologia , confesso que contemplar la cara de Savile, un cop descobertes les atrocitats comeses, em genera una profunda torbació. Al costat d’aquest rostre, entre inquietant i grotesc,  el de Bela Lugosi resultaria ideal per a interpretar el paper d’un angelet de la guarda, en un film de Frank Capra. Òbviament, no ens trobem pas davant d’una ficció, de la qual podem escapar, tal i ...

La mutilació de la cultura , expressada en forma d’augment de l’IVA i severes retallades pressupostàries, limita de forma preocupant la nostra capacitat de comprensió de la complexitat del món. Imatge extreta de Google. La lobotomia fou un brutal tractament psiquiàtric, aplicat durant la primera meitat del segle XX, que consistia en seccionar quirúrgicament les fibres nervioses que uneixen el còrtex cerebral prefrontal amb les formacions nervioses de la base del cervell, amb la pretesa finalitat de corregir certs trastorns mentals, com ara l’esquizofrènia o la depressió. Tot i que la literatura de l’època va descriure millores en alguns pacients, de seguida es van observar greus alteracions de les funcions cognitives -atenció, memòria, facultats lingüístiques...-, en persones que havien estat víctimes de l’implacable bisturí. Una de les crítiques que va rebre la salvatge intervenció estava basada en el fet que els pacients patien una evident regressió a la infància...

Al voltant de la figura de l'alcaldessa de Madrid s'hi conjuguen algunes de les pitjors xacres de la política. Mediocritat, nepotisme, fredor, incompetència i supèrbia són alguns dels mots que podrien definir-la. Imatge extreta de cuatro.com Per a poder parlar de la senyora Botella és necessari començar pel seu nomenament com a alcaldessa de Madrid, que fa un tuf de nepotisme antidemocràtic francament difícil de suportar, si no és amb uns quants litres de colònia reconcentrada . Quan partim d'aquesta senzilla base, ens topem amb una qüestió força fàcil d'entendre. Si una persona no ocupa un càrrec públic per mèrits propis, la catàstrofe, tard o d'hora, fa la seva dramàtica aparició. I així hem arribat a Madrid Arena. Recordo com se li trencava la veu, a doña Ana, quan evocava l'aprenentatge que va suposar tenir com a referent el seu marit, José María Aznar. Quina visió tan repugnant, contemplar com algú s'emociona, en elogiar un personatge que va...

Jorge Alaminos El tràgic suïcidi de J.M. Domingo a Granada, hores abans de ser desnonat, va provocar que el col·lectiu Stop Desahucios, en aquella ciutat,  culpés directament els polítics i els banquers de la seva mort . El clam d'indignació ha traspassat fronteres i ha arribat a la premsa internacional. Com era d'esperar, no han faltat les previsibles veus que han titllat de desmesurada i demagògica la protesta d'aquest col·lectiu. ¿Es pot establir una relació tan estreta, de causa efecte, entre la dramàtica mort del quiosquer i la tirania financera? En el pol oposat ¿és possible negar qualsevol tipus de vinculació, entre la violència neoliberal i el fet que augmenti el nombre de persones que es senten abocades a posar punt i final a la seva existència ? A la meva manera de veure, ambdós interrogants tenen una resposta negativa. Tal i com assenyalaven els autors d'un article a la revista Psychiatry Services , relacionat amb els suïcidis de malalts menta...