Un blog sobre psicologia i actualitat

Getty Images  Quan estudiava a la Universitat, es va fer famós un llibre citat com una gran revelació en el camp de la psicologia de la salut, la vellesa i les cures pal·liatives:  Tuesdays with Morrie  (Doubleday) de Mitch Albom. En català fou traduït com a  Morrie se'n va (Empúries) i en castellà va adoptar el títol de  Martes con mi viejo profesor (Embolsillo). De la primera publicació en fa més de vint anys i d'ençà d'aleshores, del relat dels darrers dies d'aquell professor de sociologia jubilat de la Universitat de Brandeis, afectat d'esclerosi lateral amiotròfica, se n'han han venut, segons la revista Forbes , quinze milions de còpies.  Tuesdays with Morrie  ha esdevingut el llibre de memòries amb més tirada comercial de la història i ha aconseguit connectar amb lectors d'arreu del món. Se n'han fet adaptacions per a la petita pantalla i Mitch Albom, catapultat a la fama per aquell èxit progressiu però espectacular, és avui un ...

Il·lustració extreta de Nueva Tribuna “El desmantellament de les pensions públiques per part de la dreta no és un error de gestió o de càlcul. És el full de ruta d’un projecte econòmic que ha de fer descarrilar qualsevol gestió pública per, a continuació, dir que no funciona i promoure les privatitzacions” Pascual Serrano. Periodista. Durant les darreres setmanes he conegut diverses persones grans que se sentien profundament atemorides pel que pogués succeir en un futur no massa llunyà amb les seves pensions de jubilació. La por expressada no estava relacionada només amb el propi poder adquisitiu sinó que també els amoïnava la situació amb què es podrien trobar els fills i els néts, el dia que ells ja no hi fossin. Recordem que l’ansietat és un problema psicològic estretament vinculat a l’anticipació d’un demà incert i, ara mateix , aquest no sembla precisament encoratjador. Si tenim en compte que una de cada quatre llars espanyoles se sosté gràcies a la pen...

Imatge extreta de Collegetimes.com "As the saying goes, we were once lovers of people and users of things, now we have become lovers of things and users of people" Comentari publicat per un lector, en aquesta notícia sobre el fenomen "Sugar" El passat dijous, mentre passejava pel centre comercial l’ Illa Diagonal –hi feia temps, tot esperant l’hora d’impartir una xerrada en una biblioteca propera- em va cridar l’atenció un fenomen curiós. Vaig veure-hi diverses parelles separades per una diferència d’edat pronunciadíssima. Les formaven homes que es trobaven en la setantena o la vuitantena i jovenetes que podrien ser perfectament, no ja les seves filles, sinó les seves nétes. Ja havia observat una estampa similar mentre caminava pel carrer, en aquella mateixa zona, però a l’ Illa en vaig descobrir unes quantes més i llavors em vaig preguntar seriosament a què podia ser deguda aquella proliferació descontrolada d’ancians de bracet de noies que...

Imatge extreta de Google   Mentre repassava alguns articles que havia escrit temps enrere m'he adonat que cada cop he dedicat menys espai als posts amb contingut de caràcter diguem-ne terapèutic per centrar-me en denúncies de caire social que per la seva cruesa i transcendència em costa passar per alt. Per altra banda, no puc concebre cap problema psicològic que no estigui immers en una dialèctica permanent amb l'entorn. Si algunes persones cauen en el fatalisme, per exemple, potser no és tant perquè individualment no disposin de prou recursos com perquè les condicions d'opressió circumdants no els permeten besllumar un horitzó millor. Penso que l'ésser humà és resilient de mena i quan té una vertadera oportunitat no la deixa pas escapar; ara bé, quan es tanquen totes les portes i els intents de transformació social o de prosperitat personal esdevenen quimeres o fins i tot són durament represaliades llavors és natural que s'instal·li un cert desànim que...

 Imatge: Forbes. Avui hem sabut que l' affaire L'Oréal ha donat un tomb inesperat, amb la imputació de l'expresident francès Nicolas Sarkozy , sospitós d'haver-se aprofitat de la debilitat de la mestressa de la famosa firma de cosmètica i haver-li manllevat una quantitat considerable de diners, destinada a finançar el seu partit.  Aquest és un nou capítol d'un embolic amb aires de comèdia teatral, on també hi ha enredats la filla de Lilliane Bettencourt, un majordom que va fer d'espia i un fotògraf ambiciós, François-Marie Banier, que s'hauria acostat igualment a la vella dama per a xuclar-li una muntanya indecent de milions -malgrat que l'artista defensa, esclar, que la seva relació estava estrictament centrada en el mecenatge-. No és la primera vegada que llegim a la premsa que una senyora de compte corrent desfogat és festejada pel vividor de torn, el qual, rere la disfressa d'un sincer interès, oculta, sempre presumptament, un vampiris...