Si plores perquè has perdut el Sol...

La campanya del 8 d'abril d'enguany, Dia Internacional del Poble Gitano , té com a protagonista una jove que busca un camí que la condueixi cap a una ciutat lliure de prejudicis. Vídeo extret de Youtube.  El proper 8 d'abril es tornarà a commemorar el dia del Primer Congrés Mundial romaní, celebrat a Londres l'any 1971, en el qual es van escollir la bandera i l'himne del poble gitano. Les iniciatives de sensibilització lligades a la jornada acostumen a tenir un ampli ressò en les xarxes socials i representen un nou pas cap endavant, en l'ardu camí que encara ens queda per recórrer a l'hora de combatre els greus prejudicis que afecten la comunitat caló.  Fem un breu repàs dels èxits més recents. Potser recordaran com el 2015 corria com la pólvora l'etiqueta #YoNoSoyTrapacero , que contribuïa a desemmascarar la vexatòria definició de la RAE de la paraula "gitano" i que se sintetitzava de manera impactant en aquest vídeo  on s'hi

Dibuix: Vergara Ser republicà, comunista, anarquista, independentista, anticapitalista o, simplement, defensar drets democràtics fonamentals ha esdevingut perillós a Espanya. Sempre ho ha estat però ara retrocedim a tota velocitat cap als anys més foscos de la Transició. No és cap queixa frívola: per unes quantes piulades poden destrossar-te la vida tant a tu com a la gent que estimes. Literalment. Les mateixes idees que han suposat presó, exili o tortura per a polítics, activistes, artistes o líders socials les defensem milions de ciutadans, en aquest país.  ¿Quina conclusió n'hem d'extreure si els vàrem votar, ens manifestem al carrer per la llibertat o estem d'acord amb les lletres de les seves cançons?, ¿què hem d'esperar si expressem en algun mitjà quelcom que vagi en contra del règim del 78?. ¿Poden perseguir-nos per delictes d'odi?, ¿ens clavaran una multa estratosfèrica?, ¿hem d'estar preparats per què ens buidin ull amb una bala de goma

Un grup de manters celebra la seva posada en llibertat. Foto extreta d'Economia digital. A l'inici del cèlebre Discurs sobre el colonialisme (1955), el poeta i polític martiniquès Aimé Césaire escrivia: "Una civilització que es mostra incapaç de resoldre els problemes que el seu funcionament suscita, és una civilització decadent. Una civilització que decideix tancar els ulls als seus problemes crucials, és una civilització malalta. Una civilització que escamoteja els seus principis, és una civilització moribunda". Les reflexions del pare del concepte de "negritud" són dolorosament necessàries per apropar-se a l'opressió dels africans del S. XXI, encara sota el jou colonial, i a la reacció bàsicament repressora dels europeus davant de la seva presència "incòmoda" perquè la violència i la misèria de la qual escapen no es pot comprendre sense emprar la paraula explotació ni el racisme institucionalitzat que els persegueix sense apel·la

Il·lustració: Maitena Una de les reivindicacions presents en el manifest del vuit de març d'enguany , encapçalat pel lema Juntes som més , ha estat la despatologització de les vides, les emocions i les circumstàncies de les dones atès que, tal com s'afirma en el text, la medicalització respon als interessos de les grans empreses i no pas a la salut femenina. S'hi conclou que els nostres processos de vida no han de ser considerats com a malalties. Vaig sospirar alleujada quan vaig escoltar que aquest punt havia estat inclòs en l'escrit perquè el seu impacte en la quotidianitat de les dones és tan profund com a voltes invisible. Em sentia una mica menys sola en la defensa d'un discurs crític, el qual, si bé gaudeix d'un espai propi en el món acadèmic, resulta més aviat marginal en la pràctica clínica. D'aquesta bretxa ja en parlarem en una altre moment. No és la primera vegada que esmentem la gravetat de la situació exposada en el manifest  fem

Chip Somodevilla / Getty Images L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, conde