Si plores perquè has perdut el Sol...

Cartell promocional de la pel·lícula nord-americana  Confessions of a shopaholic (2009) - Confessions d'una compradora compulsiva -, on es mostra el típic enfocament individualizat d’un problema que té profundes arrels estructurals El passat divendres 25 de novembre vaig oferir una xerrada a la biblioteca de Palafrugell sobre consum responsable, que portava per títol Vivim per comprar o comprem per viure?. Va resultar que, per pura coincidència, va caure el mateix dia que el Black Friday , una tradició de rebaixes importada dels Estats Units i que ara també provoca furor a casa nostra. El debat va ser realment enriquidor però em va fer la impressió que encara ens queda molt de camí per recórrer, si realment volem instaurar l’hàbit de la compra conscient, basada en necessitats reals i no pas en impulsos, destinats a cobrir les mancances emocionals. Això no obstant, considero que és igualment un error focalitzar l’atenció en la nostra responsabilitat individual...

Durant els darrers anys, ha emergit una preocupació creixent pel paper que té el consum en la recerca de la felicitat, així com pels lligams de les grans corporacions amb l'explotació laboral i la degradació del medi ambient però la fal·lera per comprar també ha penetrat en l'esfera de les relacions interpersonals, tot afectant la manera de construir els vincles de parella o d'enfocar l'educació dels infants. Autors com Erich Fromm , Gilles Lipovetsky , Zygmunt Bauman o Naomi Klein han reflexionat sobre totes aquestes qüestions. El proper divendres 25 de novembre, a les 19h, a la Biblioteca de Palafrugell , exposarem de manera clara algunes de les seves idees i obrirem un debat en el qual tothom podrà participar.  Ens trobarem a la sala polivalent. L'entrada és lliure.

Amb motiu de la xerrada que vaig impartir ahir a les Aules d'Extensió Universitària de la Gent Gran de Barberà del Vallès, que portava per títol  "Pateixo una malaltia o només estic trist/a? Afrontar la depressió, al S.XXI" , a la ràdio municipal em van fer una entrevista. Vàrem parlar de la medicalització del sofriment quotidià i de les alternatives existents per afrontar-lo, eficaces i sense efectes secundaris. Si us ve de de gust escoltar-la, cliqueu aquí .

El dimecres al matí vaig engegar la televisió després de llevar-me, com milions de persones arreu del món, amb l’objectiu d’assabentar-me per quin percentatge de vots havia guanyat la incombustible Hillary Clinton les eleccions nord-americanes però em vaig topar amb una ‘bomba informativa’ de les que fan època: el magnat Donald Trump -aquell sac d’odi- seria amb tota probabilitat el proper president dels Estats Units. Els mateixos analistes que no ho haurien previst ni el pitjor dels seus malsons, ara s’afanyaven a trobar-hi una explicació. Com quan va esclatar la ‘crisi financera global’, l’any 2007, de la qual, a posteriori, tothom n’era expert. L’actor Robert de Niro manifestaria més tard que davant d’aquella victòria va experimentar el mateix sentiment que quan van caure les Torres Bessones de Nova York. Comparteixo la sensació d’incertesa pel que fa al futur convuls que ens espera, durant els quatre anys vinents. Tant de bo que les properes generacions no hagin de preguntar...

En aquest vídeo imprescindible, un grup de persones trans denuncia el maltractament rebut en la Unitat d'Identitat de Gènere (UIG) de l'Hospital Clínic de Barcelona. Els diferents testimonis també elogien la innovadora alternativa oferta a Trànsit , a la mateixa ciutat.  Font: Plataforma Trans*forma la Salut . Si ara mateix haguéssim de recordar els nostres principals referents del col·lectiu trans, segurament pensaríem en la soldat nord-americana Chelsea Manning, que és a la presó i ha patit tortures, per haver filtrat informació classificada, o en la famosa Caitlyn Jenner, mundialment coneguda per formar part de l'elitista clan Kardashian. Potser també ens vindria a la memòria el terrorífic psicòpata del Silenci dels anyells  (1991) o les meravelloses protagonistes de  Les aventures de Priscilla, reina del desert (1994).   Al nostre país, evocaríem de seguida Bibiana Fernández o algun cas colpidor aparegut a la premsa, com el d'Alan, l'adolescent que v...