El coronavirus i els crims en les residències
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUdLM39jDiYGgCxahAFWy8KLNhV8oMcGYnVGEK8m5OBxv9GiEX7Nf875gfXFKLQVtqwwFKlcaKb-s1dFi_90aq4lrMed_eH7aXLePpDS5cYJnv0sKOoXH68h2HyjJddjZXZH-6nQq2zcvB/s400/residencias-tercera-edad.jpg)
Les imatges publicitàries de les empreses que gestionen les residències per a persones grans acostumen a mostrar estampes idíl·liques, d'avis i àvies que porten una vida activa i són cuidats amb totes les atencions quan perden l'autonomia. La realitat, però, hi contrasta brutalment, tal com s'ha evidenciat en la crisi mundial de la COVID-19. Les esgarrifoses notícies que ens n'arriben no són altra cosa que una versió augmentada de la precarietat habitual. Imatge extreta de webconsultas . Fa uns quants dies, em va cridar l'atenció un article publicat a Los Angeles Times perquè estava encapçalat per un titular sintètic i punyent: The mentally ill. The disabled. The elderly. The coronavirus hit hardest where the frail gathered [Els malalts mentals. Els discapacitats. Les persones grans. El coronavirus va colpejar més durament on els fràgils s'agrupaven]. El text recollia l'experiència de Corea del Sud amb els ciutadans que patien una situaci