Un blog sobre psicologia i actualitat

   L'escriptora  Carson McCullers  era una gran aficionada a la música i tocava el piano, abans de consagrar-se a la literatura. Aquesta passió és compartida pel personatge de la Mick Kelly, alter ego de l'autora a la novel·la  El cor és un caçador solitari , una noia talentosa i rebel, que ha de bregar amb la pressió sufocant de l'entorn on li ha tocat créixer.    Hi ha novel·les que provoquen una commoció en qui les llegeix. Són tan fondes les emocions que desperten i tan captivador l'imaginari que recreen que resulta pràcticament impossible no dir-ne res, no escriure'n res. És en la necessitat imperiosa de revelar a l'entorn el nou món que s'ha descobert, com si es tractés d'un paradís perdut del qual es senyala la ruta, que es reconeix la bona literatura. No podia imaginar que faria una troballa tan extraordinària amb la darrera novel·la que he acabat. N'he llegit i rellegit els paràgrafs, assaborint la profunditat poètica d'una poderosís...

El sentiment de culpa no tan sols implica un autocàstig estèril i perjudicial. Imatge: Cognifit.  Si algú proposés d'educar en la culpa els infants i adolescents, és possible que  la primera associació que ens vingués al cap fos una institució religiosa coercitiva. També podríem pensar en els remordiments turmentadors lligats a les dietes restrictives o a les pràctiques sexuals no normatives. Certament, és necessari alliberar-se d'aquest tipus de culpa castigadora, els romanents de la qual encara tenen un impacte psicològic important i provoquen greus problemes, ben complicats d'abordar.  Aquí ens referirem a un altre tipus de culpa, que no és nociva sinó necessària per a conviure en societat. En el modern manual de diagnòstic dels trastorns mentals DSM-5, de l'Associació Americana de Psiquiatria, s'hi recull el Trastorn de la conducta , conegut en l'anterior edició com a Trastorn dissocial . Els comportaments que s'hi inclouen són: conductes agressives, com...

  En aquesta amena ponència organitzada per la Fundación Acción Solidaria de Tudela, el sociòleg i professor de secundària Jon E. Illescas analitza la influència de la cultura mainstream dels videoclips ,  consumida de forma massiva a través de diverses pantalles, en el comportament dels infants i adolescents.  Qualsevol persona que es vagi formar en el BUP i el COU -com és el meu cas- i posi el peu en una aula de secundària després de molts anys de no haver-ne trepitjada cap, pot entrar fàcilment en xoc. El comportament dels nois i noies en certs grups traspassa unes línies vermelles que no haurien tingut cabuda ni en el pitjor dels malsons dels nostres professors. Faltes de respecte flagrants que adopten la forma de mofes, esbroncades, insults o amenaces i que no són pas flor d'un dia sinó que integren la quotidianitat de la docència en nombrosos instituts. En les situacions límit, tampoc es descarten les  agressions físiques.  El percentatge de mestres que...

El 10 d'octubre de l'any 2006 l'activista i professora Angela Davis reflexionava sobre els motors històrics del canvi. Vídeo extret de YouTube.  Després de tants dies de confinament, de tants difunts i de tanta desesperació, hom es pregunta si la colpidora experiència de la pandèmia repercutirà en el nostre comportament; si serem capaços d'extreure'n alguna lliçó que es tradueixi en un canvi de rumb en la manera tan destructiva que tenim de relacionar-nos amb el món.  He llegit un munt d'anàlisis escèptiques i desesperançades, que no puc pas contradir perquè el patiment atroç i la indiferència que tan sovint l'acompanya pesen com una llosa, impossible d'oblidar. Tanmateix, també penso en les paraules d'Angela Davis , quan afirma que el canvi comença quan admetem la realitat tal com és i, alhora, reconeixem que no hauria de ser així sinó d'una altra manera. Sense aquesta imaginació ni els hàbits per a percebre l'entorn amb mir...

No és negació -diu en Calvin- només soc molt selectiu amb la realitat que accepto . Il·lustració: Bill Watterson. Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula d'Héctor Olivera  La noche de los lápices (1986), que relata el segrest, la tortura i la violació d'un grup d'adolescents durant els primers mesos de la dictadura militar del general Videla, principalment des de la mirada d'un dels supervivents. No suporto presenciar cap escena de sadisme però en casos com aquest faig una excepció pel valor documental de l'obra i perquè, per desgràcia, determinades pràctiques, extremadament cruels, no han estat abolides a l'Argentina i els joves estudiants encara els recorden i consideren desapareguts. Em van cridar l'atenció els comentaris d'alguns usuaris de YouTube, que no suportaven haver hagut de veure les dures imatges que s'hi mostren: «Pobres pibes. Esta película me traumatizó. La maestra hizo que la viera en la escuela». Malgrat l'exemplar...

  Bona part de la ciutadania, inclosos alguns psicòlegs, o pt a per tapar-se els ulls davant dels esgarrifosos relats vinculats a la viol ència institucion al. D'ençà del referèndum d'autodeterminació del 2017 han estat tantes les informacions, entre mitjans i xarxes socials, que ens han impactat sobre persones detingudes, empresonades i ferides que tot sovint és difícil fer-se una idea de quin és el balanç real de la situació, no només a Catalunya, també en altres indrets, com ara Madrid , on s'ha produït una resposta repressiva contundent per les mostres de solidaritat expressades vers el poble català. Anem a la recerca de xifres. En el segon aniversari del Primer d'Octubre, La Directa ens parlava de mil tres-centes divuit persones ferides i cent quaranta-set detingudes pels diversos cossos policials: Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil.   Afegim-hi dos-cents detinguts, vint-i-quatre empresonats i prop de sis-cents ferits més per la re acció ...

Foto: Clara Esquena i Freixas.  Després d'haver assistit a la colossal manifestació de cloenda de les Marxes per la Llibertat a Barcelona, em disposava a tornar cap a l'autobús de l'ANC de Palamós, aparcat a l'Estació del Nord. Per arribar-hi des de Plaça Catalunya, havia de passar per Urquinaona i allà em vaig topar, sense pretendre-ho, perquè aquestes situacions m'espanten, amb els aldarulls que acabaven de començar i culminarien amb una desoladora batalla campal, molt ben documentada per aquells professionals que van optar per quedar-se al peu del canó, malgrat que patien un elevat risc de sofrir detencions arbitràries, cops de porra, impactes amb bales de goma, intimidacions de grups nazis, atropellaments o atacs amb gasos lacrimògens. Darrerament, les nits a Barcelona ofereixen un ampli ventall de possibilitats.  Eren quarts de set de la tarda. Hi havia una riuada de gent, Via Laietana avall (a la imatge); l'ambient no semblava especialme...

Canet de Mar, Castelldefels i Rubí són tres municipis en els quals s'ha palesat el rebuig als menors no acompanyats a Catalunya. Què podem fer davant de l'espiral de l'odi?  Quan al fotoperiodista Jordi Borràs li pregunten de quina manera es pot combatre l'extrema dreta, respon que no té massa clara quina és la resposta, malgrat que porta anys i panys dedicat a l'estudi i la documentació del tema. Penso que és urgent reflexionar sobre l'aversió a la diferència que es respira a la nostra societat, sense caure en estereotips simplistes. Per això és important escoltar les veus expertes i honestes, tot i que aquestes no ens aportin les esperades solucions definitives .  Una entrevista a la filòsofa i periodista Carolin Emcke em va empènyer a cercar la conferència que va pronunciar al CCCB  el mes d'octubre de l'any passat i aquesta em va conduir -de tan fascinant com la vaig trobar- a llegir el conegut assaig  Contra el odio,  que aprofito ...

Imatge extreta de La mente es maravillosa. En el món de l'autoajuda i també de la psicoteràpia la millora de l' autoestima es proposa com una mena de solució per a tot , que pot posar-se en pràctica en el camp de l'educació, l'empresa o les relacions de parella. Els tallers per a fomentar-la brollen arreu; els omnipresents gurus ens asseguren que el treball que ens proposen repercutirà positivament en nombrosos aspectes de la nostra vida. Un dels mantres més coneguts és aquell que sosté que no podem estimar els altres, si abans no ens estimem a nosaltres mateixos. Qui no ha comprat mai aquesta promesa seductora, divulgada en revistes, llibres, blogs o xarxes socials? Si un a relació sentim ental f a aigües , po dem recórrer a una hipòtesi ràpida: deu haver-hi a lgun problema d'autoesti ma de fons... Difícilment ens aturem a qüestionar si en realitat existeix una relació de causa - efecte demostrada entre gaudir d'una bona autoestima i l...